Política “made in” Torredembarra

Un amic em comentava que té la impressió que la política torrenca fa setmanes que està molt tranquila. Adormida, em va arribar a dir. Ell és de fora de Torredembarra i sovint comentem els episodis tan moguts que viu la política del nostre municipi. I és que la imatge que donem és aquesta: alcaldes que pleguen o els fan plegar, regidors i regidores que no respecten les sigles sota les que han obtingut l’acta, governs que cauen, socis que canvien de preferències, baralles i retrets… Aquesta és la marca identificativa de la política de Torredembarra practicament des de la recuperació de la democràcia, amb comptats i curts oasis.

No crec que ara ens trobem en cap oasi polític. La darrera tempesta la vam viure el gener amb l’expulsió del govern de la regidora no adscrita –trànsfuga per altres- Laura Pradeda i des de llavors un govern en minoria regeix els destins de Torredembarra i la mar de fons és important a causa de les properes eleccions municipals, només a un any vista. El govern en minoria encapçalat per Daniel Massagué arriba a finals del quart mes de l’any sense haver aprovat el pressupost d’aquest 2010, un signe inequívoc dels problemes existents quadrar els números.

Torredembarra és el paradigma de la població de la costa tarragonina. Ha experimentat un creixement exponencial de població les darreres dues dècades i ha hagut de fer l’esforç d’augmentar els serveis. Al mateix temps ha engreixat molt la plantilla municipal i ha basat el seu finançament en el boom de la construcció. Quan el totxo ha posat el fre de mà, la població segueix augmentant i la demanda de serveis també. El nostre municipi arrossega un dèficit històric de manca d’equipaments. Mentre localitats molt més petites disposen desde fa temps d’un pavelló poliesportiu, Torredembarra va haver d’esperar fins el 2007, amb una obra a cuitacorrents que va quedar inundada als pocs mesos de la seva inauguració. Ara tenim les obres del teatre-auditori paralitzades, un altre equipament necessari des de fa anys.

Almenys, aquest mes de març s’ha inaugurat finalment el Tanatori de Torredembarra. Recordo fa gairebé una dècada, quan un regidor m’afirmava en una entrevista que la seva construcció era inminent. A Torredembarra tot ens costa molt. Això sí, som molt efectistes. Aquest estiu acollirem un concert de David Bisbal. Accepto certs arguments a favor de l’actuació del triunfito –no em vull erigir en l’antiBisbal de Torredembarra perquè al nostre municipi hi té molts seguidors i els respecto-, però hem de ser conscients que aquest concert costa una quantitat de diners important i no deixarà massa rèdits al muncipi. Els qui vinguin al concert vindran a Torredembarra com anirien a Cambrils o Calafell si allà actués el cantant andalús. I la inmensa majoria, amb l’entrepà sota el braç sinó venen ja sopats de casa. Mentrestant el teatre-auditori, sense data de finalització d’obres. On s’allotjarà Bisbal em preguntava un altre amic? A Torredembarra? No. No tenim hotels. Un altre dels grans drames de Torredembarra.

Llegia fa uns dies que a partir d’ara no es podran instal·lar prostíbuls al centre del municipi i ho hauran de fer al polígon Roques Planes. Va ser notícia de portada al principal diari de la demarcació. El més curiós és que cap empresari ha demanat ubicar un local d’aquest tipus al nostre municipi. Però, per si de cas, ja sabem on el posarem. La bena, abans que la ferida. Política “made in” Torredembarra.

Publicat al número d'abril al Diari de la Torre