dilluns, de juny 13, 2011

Enric Grangel, nou alcalde de Torredembarra

Torredembarra és un municipi on sempre han passat coses ben estranyes políticament parlant, però el que ha succeït aquest dissabte 11 de juny ha estat tan espectacular com inesperat. El cap de llista socialista, Enric Grangel, ha estat investit alcalde de Torredembarra tot i que tres formacions –CiU, PP i GIT- havien presentat ja feia uns dies un pacte de govern amb les carteres repartides i tot després d’arribar a un acord i tenir majoria absoluta.

Davant d'una sala de plens de Torredembarra plena de gom a gom, amb el secretari municipal actuant de mestre de cerimònies, un cop constituïda la mesa d’edat, integrada per Núria Goméz i Ignasi Duran, i amb tots els nous regidors i regidores havent pres possessió, es va procedir a la votació del nou alcalde. Tots set caps de llista van expressar que presentaven candidatura a l'alcaldia. Els sis representants de CiU van obrir foc donant el seu vot Daniel Masagué. Però nomé ells.

Quan el secretari va dir el nom del cap de llista socialista, Enric Grangel, els tres regidors socialistes van alçar la mà, mentre els dos representants d'Esquerra Republicana, després d’una conversa llampec a cau d’orella entre els seus dos regidors, el debutant Eduard Rovira i la més rodada Montse Gassull, feien el mateix. Simultàniament Lluís Suñé i Jordi Roig, de l’Alternativa Baix Gaià, també alçaven les mans i Maria Dolors Toda es va apuntar també al carro mentre el xiuxigeig augmentava de volum a la sala de plens torrenca, mentre el secretari comptava els vots aconseguits per Grangel. Concretament vuit.

Els disset regidors i regidores es miraven entre ells. Cares d’evident preocupació es barrejaven amb somriures, rialles, i una frase molt repetida: “Encara queda la segona”. I una frase menys repetida, però inquietant: “No hi ha segona”. El secretari seguia fent la feina i demanava els vots pel cap de llista del Partit Popular, José Oviedo. En recollia dos, el seu i el de la seva companya de grup i presideta de la mesa d’edat, Núria Gómez. Enmig el xiuxigeig ascendent del públic, el secretari enumerava els diferents candidats, que no treien cap vot, fins al darrer, Ignasi Duran, del GIT, que es votava a si mateix.

“Enric Grangel, vuit vots; Daniel Masagué, sis; José Oviedo, dos i Ignasi Duran, un. Queda proclamat alcalde de Torredembarra Enric Grangel”, proclama el secretari municipal. Els regidors i regidores es miren entre ells, el públic fa el mateix. Diversos regidors i regidores s’aixequen i s’aboquen davant del secretari, que repeteix ostensiblement un gest negatiu amb el cap. Les cares de preocupació i de dramatisme augmenten sobretot a les files convergents. Núria Gómez agafa el microfon i afirma que cedeix el seu lloc a Enric Grangel, que amb un somriure murri s’assenta al tro presidencial enmig dels aplaudiments d’un sector del públic i d'alguns regidors. Altres continuen perplexos.

Les explicacions de vot es reparteixen entre els laments dels qui pensaven que hi havia una segona votació en no aconseguir-se la majoria absoluta a la primera i, per l’altra, la justificació de la necessitat d'una majoria sòlida. És un d’aquells moments en què hi ha ben poca relació entre el que es pensa i el que es diu. Se sent parlar ja de moció de censura i d'elecció poc democràtica. Però el reglment és el reglament i la vara vitual d’alcalde de Torredembarra és pel candidat socialista.

Durant la tarda, Torredembarra obre algun informatius a nivell nacional i també en parlen les televisions estatals. L’endemà també acapara portades de diaris i cròniques interiors. Alguns periodistes ja parlen de la moció de censura més ràpida de la història i altres apunten que un novè regidor s'ha sumat al nou govern. Altra vegada Torredembarra ha tornat a protagonitzar un altre dels episodis més kafkians de la política catalana.

Com us imagineu la majoria dels qui heu llegit aquest post, esteu davant d'un exercici de política-ficció, un petit homenatge al programa El nas de Cleòpatra, que fa uns pocs anys dirigia l’Enric Calpena a Catalunya Ràdio i s’atrevia a relatar com hauria anat la història si alguns episodis haguessin anat d’una altra manera. Això que he escrit hauria pogut passar aquest dissabte a Torredembarra si alguns polítics torrencs haguessin tingut “ganes de liar-la” aprofitant el desconeixement del reglament municipal d’alguns dels regidors i regidores torrencs. Però tots els grups van votar el seu cap de llista i el convergent Daniel Masagué va ser escollit alcalde. Tan lluny no hi vam estar d’un altre escenari i se m’ha ocorregut aquest humil divertimento. Un divertimento que ens pot fer pensar una mica, oi?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jordi, estem a 13 de juny i no 28 de desembre-

Salutacions

Enric Grangel Llop ha dit...

Jordi, no es posible lo que cuentas, aunque si podia haber habido un buen tomate, por la forma de hacer las cosas del bien amado.
En primera votación el alcalde ha de salir con nueve votos, o sea, mayoria absoluta, no puede salir por mayoria simple.
De no producirse la mayoria absoluta, no hace falta segundea votación, es alcalde el cabeza de la lista más votada.
Lo que si podia haber pasado es lo siguiente:
Que PSC, ERC, ABG y L'Agrupacio, hubiesen votado por el Duran, y lo hacemos alcalde, son nueve votos, y convocatoria de nuevo pleno, para que dimitiera y vuelta a votar.

Francesc Mercadé ha dit...

Correcte Enric, ja ho vàrem comentar a la plaça de la Font. L'ignasi Duran podria és quí podria haver rebut aquest "regal" fictici, que no demostra res més la poca solidesa política dels "polítics" locals. No deixa de ser un exercici de ficció basat en la pura realitat. Aquest mandat pot arribar a acumular un bon grapat de pífies, aquest ple d'investidura en va acumular unes quantes. Això promet.

jordi salvat ha dit...

Enric,

No se te n'escapa ni una. He fet aquesta petita trampeta però el que pretenia ja us he dit que era fer pensar una mica amb aquest petit divertimento. Posar tots els vots a l'Ignasi Duran era una altra possibilitat...

Anònim ha dit...

El que si és cert, que durant uns moments hi va haver una certa incertesa i ho van comprovar tots els què estàven a la Sala.
Va anar de molt poc, que no hi hagués un ensurt i un fart de riure, desprès.
El que va quedar clar, és que els partits que han fet el pacte amb CIU, no han votat al cap de llista Masagué.
Algú pot exoplicar els motius???

Enric Grangel Llop ha dit...

Otro detalle fue la Nuria Gomez, diciendo: No hay mayoria absoluta, hay que hacer una segunda votación.
No, solo se vota una vez, y de no alcanzar el candidato la mayoria absoluta, se proclama al cabeza de la lista más votada.
El Secretario se lo tuvo que aclarar.
Puede ser un mandato distraido.