La independència passa per Brusel·les, Berlín, Washington…

Tornant de la històrica manifestació a favor de la independència de Catalunya d’aquest 11 de setembre de 2012 a Barcelona vaig escoltar una estona un parell de tertúlies d’emissores de ràdio espanyoles. La conclusió és que els saberuts tertulians de les Espanyes no han entès res. Continuen enarborant la Constitució espanyola com si fos un text sagrat i, per l’altra banda, situen el sentiment independentisme català a una simple aspiració de més poder econòmic. Repeteixo: no han entès res.

Per tant, me n’alegro encara més d’una de les fites aconseguides amb aquesta mobilització massiva: la internacionalització del conflicte existent entre Catalunya i l’Estat espanyol. Les imatges del centre de Barcelona col·lapsat per centenars de milers de manifestants han arribat a través dels mitjans de comunicació internacional a les principals cancelleries europees i també a Washington. És aquí on el govern català i tots i totes els qui aspirem que Catalunya en pocs anys pugui ser un nou estat d’Europa i del món hem de centrar una part important dels nostres esforços.

Amb Madrid no hi ha res a fer. Tenen aquest singular concepte de la democràcia basat en una Constitució que converteixen l’Estat espanyol en una mena de mandat diví inamovible. Des del govern espanyol segueixen dient que de pacte fiscal res de res i que hem de sortir junts de la crisi. Passat per la traductora, vol dir que l’espoli fiscal ha de durar pels segles els segles. Bàsicament perquè aquest és un dels pilars en què se sustenta l’Estat espanyol: exprimir la mamella catalana. El simple plantejament de la independència és tant pel PP com el PSOE és invocar el dimoni.

La independència de Catalunya passa per Brusel·les, per Berlín, per Londres, per Wahington. En aquests països n’entenen més de democràcia i per damunt de la Constitució espanyola hi ha el dret internacional. La independència l’haurem d’aconseguir mirant cap Europa i els Estats Units, proclamant la independència al nostre Parlament, convocant i guanyant un referèndum i negociant amb l’Estat espanyol quan ja siguem independents. Però abans tenim molt feina a fer i aquesta feina tan discreta com constant s’ha de fer fora de les fronteres de l’Estat Espanyol.

Publicat al diari digital Delcamp.cat