dimecres, de setembre 26, 2007

La importància dels símbols

Un país que ha de regular a través de la seva constitució la protecció dels seus símbols té un problema. Als Estats Units es pot cremar la bandera de les barres i les estrelles sense que el pes de la justícia et caigui al damunt amb tota la seva contundència, com passa en altres temes. A l'Estat espanyol la crema de la rojigualda o d’un retrat del rei o la seva família està castigat amb penes fins i tot de presó. A l'Audiència Nacional se li està acumulant la feina.

Fa un parell de setmanes van ser dos els joves identificats com a responsables de calcinar una fotografia del monarca espanyol i aquest dissabte eren una cinquantena aquesta nova classe de piròmans que feien feina a Girona i Molins de Rei. El Departament d'Interior de la Generalitat ja ha iniciat la identificació d’aquests «subjectes tan perillosos». Què se’n sap, per cert, dels individus que el mes de juny van cremar senyeres a la plaça Prim de Reus? També els va darrere l’Audiència Nacional? O la senyera és un símbol de segona divisió?

Un altre símbol que torna a estar de moda és el CAT de les matrícules. Un policia municipal de Barcelona va posar fa uns dies una multa al secretari general de vicepresidència, Rafel Niubó, per portar una enganxina del CAT a la matrícula del cotxe oficial. Accions com aquesta o com les anteriors no fan res més que alimentar els grups situats als extrems ideològics i impulsen el creixement del sentiment independentista entre els catalans i catalanes. Ells sabran el que fan!

Article publicat al diari Aquí el 26 de setembre

4 comentaris:

Jordi Roca ha dit...

El que es pot fer o no fer amb els símbols comuns ho ha de decidir la comunitat, no creus?

És el subjecte de sobirania qui ha de decidir què es pot fer o no amb la bandera, la imatge del Cap de l'Estat , etcètera.

I la pròpia persona el que es pot fer o no fer amb la seva foto (tret del Rei, que ja no és persona sinó institució).

Tens tota la raó quan dius que es pot cremar la senyera però no la bandera espanyola.

No sé quina és la situació legal de totes dues, però si és delicte cremar la bandera espanyola també ho hauria de ser cremar la catalana, la de Tarragona o la de qualsevol institució pública.

Una altra cosa que a mi ja no m'afecta és si realment s'aconsegueix alguna cosa positiva cremant banderes i fotos.

Que el futur d'una certa manera de pensar passi per reunir-se a cremar fotos no ho acabo de compartir.

Anònim ha dit...

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha denunciat al secretari general de la Vice-presidència de la Generalitat, Rafel Niubó, per portar el CAT a les matrícules de davant i de darrera del seu cotxe.
Ben fet! doncs que s’ha pensat, aquest! Això és un crim horrible, atemptar contra l’honor d’Espanya i el símbol que ens ha d’identificar a tots, el DNI automobilístic, l’herència del Sr. Aznar. ...
De ben segur que aquests que porten adhesius enganxats sobre la E de la “gran nacion” espanyola són folls i els haurien de condemnar a Galeres per perpetuïtat.
L’orgull de ser espanyol ha de ser ben visible, fins i tot s’hauria de fer una llei que obligués a tots els ciutadans a tatuar-se una E a la pell, perquè quan anessin a la platja ho veiés tothom.
I diré més, tots els vehicles haurien de ser pintats del color vermell i amb una franja al mig de color groc, perquè quan sortissin fora d’Espanya es veiés de quin país són. I per suposat res de dibuixos de rucs o gats als cotxes Els automòbils ja haurien de portar de sèrie l’adhesiu del Toro al maleter.
Que: “ esto es España”. O què us pensàveu!.

Anònim ha dit...

Fotografies, banderes, himnes, escuts, ofrenes... símbols que aquests dies estan de moda, per uns quants episodis ocorreguts des de l'onze de setembre, arran de l'ofrena dels partits polítics i societat civil al monument a Rafael Casanova, i a la crema, en dues etapes, de fotografies de membres de la casa reial espanyola.
Què faríem sense símbols? la societat els necessita per creure en alguna cosa, o poder-hi anar en contra. Les institucions civils, religioses o polítiques utilitzen símbols per identificar-se, i a vegades hi ha el perill de confondre el símbol amb la institució.
Tots hem vist la crema de la bandera dels Estats Units d'Amèrica, en mans de ciutadans de l'Iraq, Afganistan... amb la intenció de demostrar públicament l'odi vers la força invasora, o bé la penjada de la senyera als nostres balcons, per commemorar la Diada de 1714. Les dues situacions col·loquen un drap de coloraines, que és símbol d'un país, d'una nació, amb una acció provocadora, la primera, i reivindicativa la segona.
Abans de l'execució del dictador Saddam Hussein, la imatge simbòlica de la seva destitució fou l'enderrocament d'una estàtua amb l'ajuda de tancs americans. L'estàtua era el símbol, perquè Hussein estava amagat. A Romania, en canvi, el dictador Nicolae Ceausescu i la seva esposa varen ser penjats a la via pública. En aquest cas no es va tractar de cap símbol, o en tot cas el símbol va ser el propi dictador.
No ens creurem que amb la crema d'una fotografia no hi hagi implícita la voluntat de manifestar un rebuig contra la seva persona i el que significa, com també passaria amb la crema d'una bandera, però com ho hem de valorar i/o jutjar? L'acte en sí mateix, deixant de banda el personatge, no representaria més que la crema d'un tros de paper o teixit, però pot un acte així incitar i provocar-ne d'altres sense límit? Perseguir actes com els descrits, és una manera d'evitar mals pitjors?
Al marge de tots els nostres sentiments i creences, considero que cal actuar amb respecte, que no vol dir submissió ni renúncia a allò que estimem i sentim nostre. Quan es remenen símbols no valen els jocs. És preferible lluitar per defensar els nostres ideals, que no perdre's trepitjant els dels altres.

Anònim ha dit...

Això de cremar fotos de monarques, fa pudor de socarrimat. Per a mi que darrera de tot això hi deu haver algun empresari espavilat d’alguna companyia de transport aeri Barcelona-Madrid i Madrid-Barcelona o potser d’alguna xarxa d’hotels de la capital.
Em pregunto si tot això de fer de piròman de fotos reials només pugui ser una excusa per fer uns dies de vacances a la feina. I si l’objectiu de tot plegat fos fer turisme per Madrid, dient que els reclama l’audiència Nacional?.
No se, no se, em puja la mosca al nas. Avui he sentit que un diputat d’ERC, s´ha autoinculpat de cremar fotos del borbó i ha anat a declarar a una comissaria dels Mossos d’esquadra. I ara es clar cap a Madrid hi falta gent. Us imagineu?: la cibeles, els bocata-calamares, el Prado, la movida madrilenya, el oso i el .....
Que sí, que sí, que aquí hi ha gat amagat. Bé, de totes maneres si en voleu provar de cremar alguna que sigui una postal d’aquestes nadalenques, que també hi surten reis d’aquests amb corona de garlandes i plomes de colors.
De fet no crec que cap Audiencia nacional del pròxim Orient ens reclami cap allà, però es pot provar a veure si hi ha sort i fem turisme més exòtic, després de tot.....