L'Aquí arriba al primer any

Un any per a una publicació diària és sempre una fita important i un bon moment per fer balanç. El diari Aquí ha arribat aquest 3 de setembre a aquest primer aniversari després d'un mes d'agost en què aprofitant que una gran majoria de persones i empreses feien vacances ha fet un descans i no ha sortit. Aquest dilluns ha tornat amb forces renovades i amb ganes de consolidar-se, sinó ho està ja, com el diari gratuït de referència del Camp de Tarragona. L'equip humà que cada dia fa el diari -ens podeu veure a dalt- uneix experiència i joventut, però sobretot té il·lusió.

Jo fa poc més d'un mes i mig que em vaig embarcar en aquesta nova nau informativa deixant enrera més de tres anys i mig en el projecte del Més Tarragona. D'aquesta llarga etapa al degà dels gratuïts tarragonins en faig un balanç molt positiu tot i uns darrers mesos convulsos a causa de raons extrainformatives que van ser força decisives per afrontar un canvi de feina. Al Més havia viscut tres aniversaris i aquest és el primer a l'Aquí. Hem realitzat un especial de 40 pàgines repassant els principals impactes informatius d'aquest any.

Ara toca començar a teixir el segon any de l'Aquí, superant el que s'ha aconseguit en aquests primers dotze mesos. Recordo quan va aparèixer la nova publicació i la veia com a competència, mirant-la amb un cert recel, i ara en formo part. El mercat laboral és així. Els periodistes som professionals i un dia estem aquí i un dia estem allí. Aquest discurs nou us sona dels futbolistes? Molts periodistes, com és el meu cas, ens impliquem molt en la nostra feina. Massa. Almenys jo no sé fer-ho de altra manera.

Fa tres anys i mig que treballo en la premsa gratuïta i m'he tornat un gran defensor d'aquest tipus de mitjans de comunicació sempre que tinguin un mínim de qualitat periodística. Que al lector li costi de franc no vol dir que tot hagi de ser publicitat i els continguts periodístics siguin fluixos. Al Camp de Tarragona s'ha aconseguit tenir uns diaris gratuïts de qualitat i crec que ens n'hem de felicitar. La premsa escrita viu un moment de camvi, amb la irrupció no només dels gratuïts sinó dels mitjans electrònics. Els diaris de pagament estan obligats a reaccionar. Crec, però, que tothom aconseguirà definir el seu espai.