Aquests darrers dies s'ha tornat a posar sobre la taula les suposades tortures practicades per membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Un dels dos darrers etarres detinguts està ingressat en estat greu en un hospital, amb un pulmó perforat. Des de l'entorn de l'esquerra abertzale es denuncien maltractaments i tortures als pressumptes terroristes, mentre que el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha afanyat a afirmar amb contundència que no hi ha hagut aquests suposats maltractaments sinó que les ferides es van produir durant la detenció.
Molta gent fa cas de forma automàtica a la versió ministerial. Ho sento, però jo tinc els meus dubtes. Em passa el mateix que al govern basc -que recordavan les 15 hores que va tardar a ser ingressat l'etarra després de les suposades lesions en la detenció- i diverses persones amb les quals he parlat, gens sospitoses de recolzar la lluita armada. I és que són moltes les ombres que planen des de molts anys sobre les forces de seguretat espanyoles. Intxaurrondo, Martxelo Otamendi, Núria Cadenas, l'Operació Garzón el 1992...
Estem davant d'una gran confabulació de centenars de persones que denuncien tortures? És que a algun policia o guàrdia civil se li ha anat la mà recordant els anys anteriors al 1976? O es tracta d'una pràctica sistemàtica a comissaries i casernes? Qualsevol d'aquestes opcions em fa por. Tampoc no em va agradar la rapidesa de Rubalcaba a afirmar que no hi havia hagut tortures. Em recorda allò de mama, jo no he estat!, amb la mà amagada a la butxaca.
Recordo fa uns anys a l'Aula Magna de la Facultat de Periodisme de la URV amb el periodista Martxelo Otamendi explicant fil per randa les tortures patides durant la seva detenció. Tanta imaginació tenia aquest home? Recordem també que el Tribunal d'Estrasburg ha condemnat l'Estat Espanyol per no investigar les denunciades de tortures per part dels independentistes catalans detinguts el 1992 per l'inefable Garzón. I els noms d'Intxaurrondo i Rodríguez Galindo em fan pujar un calfred per l'espinada.
Els etarres no em mereixen cap mena de confiança, ni em fan massa pena, però això no vol dir que se'ls pugui torturar, com si en temps de la Inquisició ens trobéssim. Em pensava que allò que vaig veure fa uns anys al Museu de la Tortura de Carcassona estava superat, però amb tot aquest panorama -inclòs Guantánamo o algunes imatges dels Mossos d'Esquadra- em sembla que encara és una assignatura pendent en països democràtics.
12 comentaris:
tortura, sí, però amb plomes i als peus ... gràcies !!! ... salut
Per mantenir Espanya unida és necessari que ETA continuï existint, ETA és actualment un reclam, en definitiva, un fre a la independència d'Euskadi.
Considero que ETA és el major càncer que existeix avui per avui a Euskadi.
Però la Guàrdia Civil a Euskadi, ha estat sempre el més semblat a una policia militar de qualsevol de les dictadures sud-americanes… els drets de totes les persones, ja siguin violadors, Guàrdies Civils torturadors o, com en aquest cas, un membre d'ETA.
I per això, és molt greu que pugui haver-hi un detingut amb tal part de lesions, almenys, ho és al País Basc, com hauria de ser-ho en tot Estat de Dret que es preï.
I les tortures són el mateix aquí i en Guantánamo, sigui el pres innocent o culpable.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
En aquesta qüestió, com amb la dels mossos d'esquadra, s'ha d'anar amb molt de compte. Hi ha qui se n'alegra que hi hagi tortures, perquè això sembla que li doni la raó per ser ell, al seu torn, el torturador.
Jordi,
No ve al cas del post, però m'ha passat un fet curiós en el teu bloc, i m'he aturat a pensar que potser hi tènia una segona lectura, o era al·lusiu al cas.
Ja saps coses d'investigadors.
Jo no tinc posat un link en el meu bloc al de la Begoña Floria, i he volgut accedir-ne mitjantçant el link del teu bloc, i curiosament em redirecciona al "Saló dels penjats".
Vols dir que ara és el seu bloc?
ja havíem notat quelcom estrany.
Curiós, que diria el mossen.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
Jordi, sense anar gaire lluny, al meu pare quatre agents de la Guàrdia Urbana li van trencar una cama sense cap motiu. Qui no s'ho cregui, que miri la sentència del Tribunal Suprem, ja que va ser el primer judici que la nostra 'estimada' policia local va perdre a la ciutat. Va ser absolutament lamentable veure les mentides que van arribar a dir aquells 'individus' durant el judici. El seu advocat va ser el Paco Zapater. Des de llavors, cada vegada que passo pel costat d'un cotxe de la Guàrdia Urbana em fa por, i no diguem al meu pare, que va estar un any de baixa. Així que a nivell d'ETA imagina't les coses que els deuen fer...
Holmes,
Sinó fos pq els teus honoraris han de ser molt elevats t'encarregaria una investigació pq és un cas molt estrany.
He tingut l'oportunitat de parlar i conèixer alguens persones que han patit tortures i creieu-me: l'estat no va amb bromes alhora de matxacar física i psíquicament els qui se'n volen anar d'Espanya.
És la doble moral.
Quan detenen algun basc o català per motius polítics els primer que fan és gravar-lo e vídeo per a la prema, com a trofeu de guerra i després estomacar-lo, amb la llei antiterrorista poden passar uns dies fins que veuen el jutge, però tat se val, el jutge fa els ulls grossos i avall.
Jordi,
Cap problema amb els honoraris, i per ser tù, encara t'ho faria més bé de preu, de fet soc com una ONG.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
aqui és tortura, és torturaba i és continuarà torturant, no ho dubtis
sempre és el mateix els rics enfrontats amb el pobres i no hi ha mes volta de fulla
salutacions
Jo crec que sí hi ha volta de fulla. Crec que vivim en un règim democràtic homologable amb garanties jurídiques evidents. No vull pensar quin règim instaurarien els que posen bombes o es neguen a condemnar atemptats amb morts.
Altra cosa és que hi hagi errors i delictes. Evidentment la llei no evita que es puguin cometre tortures, però de ben segur que provoca que s'investigui i que , en cas que es demostri, es castiguin.
Estaria bé que aportessiu sentències i proves, més que comentaris, respectables i protegits per la llibertat d'expressió és clar, però al cap i a la fi són comentaris interessats i amb fort component propagandístic i polític.
Les garantíes jurídiques? Quan es toquen temes polítics dons similars a les de , Centre-àfria.
Tondo, això que dius senzillament no és veritat
Publica un comentari a l'entrada