Si algú tenia algun dubte de quin seria el tema central de la campanya de les eleccions del 9 de març ha quedat clar aquests darrers dies, sobretot amb la crisi borsària de dilluns, que serà l’economia. El terrorisme i el forçat debat lingüístic que el PP intenta fer entrar amb calçador i fins i tot la seguretat quedaran en un segon pla. El PSOE i el PP presenten cada un el seu candidat a la presidència del govern però també un número dos que aspira a ser el ministre d’Economia la propera legislatura. És una mena de tiquet electoral. Mentre els socialistes confien de nou en Pedro Solbes, la moderació personificada -massa i tot a vegades- i que ja va ser ministre abans del 1996, el PP aposta per l’expresident d’Endesa, Manuel Pizarro, que davant l’OPA_de Gas Natural no va poder evitar que li sortís la bèstia anticatalana que porta a dins, tot i que s’ha de reconèixer que la seva gestió al capdavant de l’elèctrica ha revaloritzat les accions de la companyia.
La marxa de l’economia ha fet perdre eleccions. Exemples en tenim molts els darrers anys i el més paradigmàtic és la derrota de George Bush pare enfront de Clinton el 1992. De res li va servir la primera Guerra del Golf ni la caiguda del comunisme. La butxaca és la butxaca. Què passarà al nostre país? El PP culparà el PSOE del complicat moment econòmic actual i recordarà els èxits de Rato del 1996 al 2004 sense tenir en compte que el capitalisme es mou per cicles i vivim en un món globalitzat. El PSOE intentarà que qualli el missatge que tan malament no estem i que no patim una pulmonia sinó un refredat. Aquesta serà la gran batalla electoral.
7 comentaris:
aquesta crisi durarà el que dura un got d'aigua uns dies i la campanya de les eleccions tornarà al terrorisme d'ETA, temps al temps
salutacions
És evident que l'economia tindrà importància en la decisió d'una part dels electors indecisos en proper 9 de març.
És evident que tindrà conseqüències electorals la crisi econòmica que s'estèn arreu del món i que aquí comença a deixar-se sentir a través de la frenada de la construcció i en l'increment de la inflació.
Però aquests desacceleració econòmica no hauria de tenir molta influència en una confrontació política més o menys "normal". Per què tindrà tanta influència en aquesta, doncs?
Per què els dos principals partits, PP i PSOE, saben que aquest és el veritable punt estratègic on es decidiran les eleccions, per què és allà on els seus respectius missatges coincideixen.
El PSOE ha tingut una legislatura no gaire afortunada pel que fa a la finalització dels seus principals projectes:
- La negociació amb ETA s'ha acabat trencant.
- L'Estatut català ha suposat un important desgast i està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional.
- La llei de dependència no ha tingut prou temps per fer visible als ciutadans els seus beneficis.
- L'Aliança de les Civilitzacions, no ha tingut el ressó esperat.
En definitiva, els principals projectes del govern han quedat molt amagats per el dia a dia i només han tingut un final feliç actuacions com la retirada de les tropes de l'Iraq o el casament entre persones del mateix sexe. Accions amb molt de contingut polític, però amb molt poca influència en la vida del ciutadà.
Però hi ha un àmbit, potser el més important, on el govern de Rodríguez Zapatero ha tingut un bon balanç i on podia treure pit amb total tranquilitat: l'economia.
Sota la batuta de Solbes, Espanya ha anat creixent a un ritme molt superior al de la resta de països de la UE, ha creat dos milions de nous llocs de treball i s'havia convertit en un dels països industrialitzats més dinàmics del món.
I just a sis setmanes de les eleccions, totes les dades macroeconòmiques i microeconòmiques comencen a ser negatives i amb visos a empitjorar d'aquí a la data de les eleccions. És molt probable que la situació sigui molt pitjor el proper 9 de març.
És a dir, l'única àrea del govern on el balanç era totalment positiu i per aquest motiu el PSOE volia donar-li importància en la campanya, amenaça en convertir-se en un problema per a Zapatero. Ja és mala sort.
I per què és tant important per l'oposició? Doncs, per què el PP conscient de que el millor argument per el PSOE és la imatge de Rodríguez Zapatero, el seu principal objectiu ha estat construïr una imatge negativa de ZP. Ha volgut construïr una imatge d'algú frívol, sense principis, poc preparat, capaç de jugar amb qualsevol cosa per tal de mantenir-se al poder.
El que per el PSOE és el "talante" per el PP és la frivolitat.
A mesura que avançava la legislatura i els projectes estrella de Rodríguez Zapatero s'enbarrencàven, el PP veia com els seus "auguris" es complíen. Veien que els esdeveniments els donàven la raó, segons el seu criteri. "Ho veieu" era la frase.
Tot llevat en una cosa, l'economia.
Així doncs, ens troben amb dos discursos que conflueixen en un tema, l'economia.
Per el PSOE és el tema que li permèt salvar positivament el balanç de la legislatura. Per el PP és el tema que aguanta la imatge de ZP i que si li falla, la imatge que el PP ha volgut construïr de Zapatero té moltes més opcions de consolidar-se. Per ells, és l'únic escull que cal saltar perquè el seu ZP virtual coincideixi amb el ZP que vegin els ciutadans.
I per això tots dos partits han abocat tota l'artilleria en l'economia. Un anunciant que Solbes tornaria a ser vicepresident si és elegit i l'altre anunciant el fixatge de Manule Pizarro, empresari amb molt prestigi a Espanya, a Catalunya no tant.
Per què l'economia és la gran muralla. Si aguanta l'èxit està assegurat per uns, si cau el triomf és més possible per els altres.
Però per a mi, no és l'economia en sí mateixa, és l'economia en el context de la legislatura.
Personalment trobo molt similars el PP i el PSOE, però amb una salvetat: els del PP són més sincers, van directament contra els catalans i no se n'amaguen.
Com sempre, penso que continuaré amb problemes per arribar a final de mes... dins d'eix estat "es lu q hai"
Solbes potser no va anar a col.legi amb l'Aznar, però d'espanyolista en te un rato.
Pizarro, la bestia anticatalana que lleva dentro.. eso son argumentos de peso en su curriculum vitae.
Le pregunten a los miles de accionistas catalanes si lo es?
Ayss ayss
Un cop més, portaran el debat cap on més els convé. Si preguntes ara a la població, en una enquesta, les principals prioritats o preocupacions, l'economia no seria la primera. No ho seria perquè fa tants anys que la porten al cap i que és la principal preocupació que ja ni hi pensen. És el problema diari i per tant et dirien altres preocupacions com l'atur o et parlarien de la construcció.
Fixeu-vos en els lemes "socialistes".
Comicis anteriors: "Una altra Espanya és possible"
Actuals: "La Catalunya optimista"
Quins collons! S'ha demostrat que una altra espanya no és ara per ara possible i a sobre hem d'estar contents. I sinó que els hi ho diguin als bascos, que ara que ja funciona el tren de rodalies els il.legalitzen partits.
Publica un comentari a l'entrada