TV mítica (XVIII): No te rías que es peor i l'Estadella

Avui ens hem assabentat de la mort d'en Jordi Estadella i personalment és d'aquelles notícies que et toquen part sensible perquè la seva figura inconfusible, la seva barba, una veu molt característica, el seu humor, formen part del meu imaginari. Estadella em recorda els inicis de TV3 -presentant Filiprim o Piano Bar- , alguns personatges que doblava com l'Inspector Gadget o fent de mestre de cerimònies de Un, dos, tres i sobretot No te rías que es peor, aquell consurs de TVE que ens acompanyava al migdia, just abans de marxar cap a col·legi.

Recordo com feiem al ronso quan els pares ens deien que ja era l'hora de marxar cap l'escola. Volíem veure el Perdo Reyes, el Marianico el Corto, el Señor Barragán i companyia intentant fer riure els concursants amb els seus acudits. I presentant el programa la seva primera temporada, en Jordi Estadella. No te rías que es peor va acabar el 1995, ja sense l'Estadella, que va continuar la seva carrera televisiva i sobretot radiofònica. I en el doblatge. Els últims anys hem pogut sentir la seva veu doblant Lord John Marbury, l'ambaixador de la Gran Bretanya als Estats Units d'una de les meves sèries de referència, The West Wing.

I acabo recordant el lligam de Jordi Estadella amb Torredembarra. Se'l podia veure sovint passant les vacances o alguns caps de setmana. Encara recordo quan em va fotre bronca perquè amb la meva Derbi Variant ocupava part de la calçada mentre estava parat. Algun amic exagerava l'incident dient que va estar a punt d'atropellar-me amb el seu cotxe. Segur que no va ser així. Ens agrada exagerar. És una petita anècdota que guardo d'aquest mite radiofònic.