Sempre he pensat que a Europa deuen flipar -em permetreu aquesta expressió- sovint amb l'Estat espanyol. Em poso a la pell d'un francès, un alemany o un finlandès i m'és impossible compendre com a les Espanyes es poden plantejar el Corredor Central enlloc del Corredor del Mediterrani a la proposta per a la Xarxa Transeuropea de Transports. És a dir, foradar els Pirineus amb un túnel de 40 quilòmetres enlloc de passar pel corredor natural, que és la costa mediterrània. I, a més, havent descartat la Comissió Europea l'opció del Corredor Central, decantant-se per l'opció costanera.
Ho poden vestir com vulguin, però que el Govern espanyol, en boca de la seva ministra de Foment, Ana Pastor, contempli el Corredor Central, que les mercaderies hagin de travessar els Prineus amb un túnel gegantí, és voler frenar el desenvolupament de Catalunya. Els fa por. No havíem quedat d'acord que s'havia acabat l'època del despilfarrament? Cal foradar 40 quilòmetres de Pirineus enlloc de passar pel corredor natural?
Qui té feina ara és el PP de Catalunya. Ha de nedar entre dos aigües: els interessos de Catalunya -i també el País Valencià, Múrcia, Illes Balears i Andalusia- i el centralisme del partit, que aposta per la via aragonesa. El que cal ara és unitat entre partits i entitats socoeconòmiques del territori per aconseguir que finalment s'imposi el sentit comú, encara que quan es parla de política és demanar molt em sembla.
1 comentari:
això estava cantat, les grans infraestructures han de passar per Madrid, "y punto". Us recomano el llibre de Germà Bel, Espanya, capital París
Publica un comentari a l'entrada