La fi dels diaris?

En dies com avui un pot arribar a pensar que d'aquí a uns anys no quedarà cap diari imprès al quiosc. En aquest divendres negre de la premsa catalana i espanyola, que arriba després d'uns darrers mesos demolidors, hem sabut que el diari Público tanca, després de quatre anys i escaig de la seva aparició, i el rotatiu lleidatà La Mañana ha anunciat que entra en concurs de creditors i acomiadarà dotze treballadors més. La plantilla del diari de Ponent arrossega endarreriments en els pagaments de les nòmines de fins a sis mesos des de l'any 2009.

En els darrers mesos hem vist el darrer ERO del Punt Avui, que ha afectat a una cinquantena de persones, el tancament del gratuït ADN, l'anunci de reajustos salarials a El Periódico a canvi de no fer fora treballadors i sonen insistentment tam-tams de guerra sobre nous acomiadaments en altres mitjans escrits. I només estem parlant de premsa escrita, perquè en els mitjans audiovisuals la situació no és millor. Estem vivint l'inci de la fi dels diaris? Fins ara em resistia a pensar-ho, però cada cop tinc més dubtes. La crisi econòmica global s'ajunta amb una crisi profunda del sector i els efectes són difícilment previsibles.

Público necessitava nou milions d'euros per salvar l'edició escrita i no els ha aconseguit. Els diaris, afectats per una crisi profunda del mercat publicitari i un estancament i caiguda de les vendes, estan en mans de les subvencions públiques i dels diners que hi vulguin posar els propietaris i inversors. És el cas del Punt Avui, amb la compra per part de l'empresari gironí Joaquim Vidal. I els diaris comarcals, aquest gran tret distintiu del nostre país? Cada cop ho tenen més compicat i un exemple és la situació de La Mañana, però altres capcaleres històriques passes per moments més que difícils.

Els diaris que sobreviuran seran els que, a més d'evolucionar i oferir cada cop més valor afegit en forma d'opinió, interpretació i anàlisi, sapiguen crear comunitat, amb uns subscriptors que s'identifiquin amb la capçalera d'una forma gairebé hooligan. I amb això tampoc no n'hi haurà prou i els propietaris hauran d'invertir-hi diners i/o aconseguir subvencions públiques, que cada cop van més a la baixa per a la majoria de mitjans. Per tant, els diaris cada cop estaran més ideologitzats i ens acostem a un periodisme més semblant al del segle XIX, com apunten alguns experts. No estem davant la fi dels diaris, però si dels diaris tal com els hem conegut en les darrers dècades.