Jordi de Manuel es fa el suec

Vaig descobrir en Jordi de Manuel fa uns quants anys amb L'olor de la pluja. Era una combinació de ciència-ficció i novel·la policiaca en una Barcelona semiapocalíptica que em va deixar un bon sabor de boca. Al Vendrell el vaig conèixer personalment, a la jornada sobre novel·la negra al Vendrell. He anat llegint cada una de les novel·les que ha anat publicant des de llavors –El raptor de gnoms i Mans lliures- i anteriors, com Tres somnis blaus i Cabells porpres.

El que m'agrada del que escriu aquest biòleg i professor de secundària barceloní és que no només lliga unes trames que t'atrapen fins el final sinó que crea unes atmòsferes molt especials en els seus llibres, ja estiguin situades en el passat, el present o el futur. Els personatges també estan molt treballats i estan dotats d'una complexitat que dóna molt de joc en alguns moments. En la jornada negra vendrellenca, De Manuel va dibuixar en una pissarra el seu esquema global a l'hora d’escriure les seves novel·les, amb salts al futur i retorns al passat

De Manuel acaba de treure un nou títol al mercat, La mort del corredor de fons, que es va presentar aquest mateix dijous a Barcelona i que se situa a la Barcelona de 2008. Crec que en aquest nou llibre l'autor barceloní ha evolucionat cap a un gènere molt negre, que no té res que envejar a la novel·la sueca que tant s'ha posat de moda els darrers anys. Amb La mort del corredor de fons (facebook) viurem una nova aventura protagonitzada per l'inspector Marc Sergiot, un antiheroi a qui ja se'l coneix com el Colombo català. Trobareu molta sang i molta violència en aquesta novel·la, però també moments per a la reflexió sobre la condició humana. Una combinació que sempre caracteritza les obres d'en Jordi de Manuel.