Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dilluns, de setembre 17, 2007
Es cobra massa a la Diputació?
Fa uns dies es van conèixer els sous (indemnitzacions deien en la nota de premsa) dels càrrecs electes de la Diputació de Tarragona. Els titulars que hem pogut llegir als mitjans han destacat la rebaixa d'aquestes retribucions respecte la legislatura passada, superant el 12%, i que són més baixes que a les altres corporacions provincials catalanes. El president, Josep Poblet, cobrarà 86.000 euros l'any (l'anterior en cobrava gairebé 97.000), els vicepresidents 80.000 i 72.000 i així anar baixant. Continuen sent molts diners i el periodista d'El Punt Jordi Prades ho descrivia deforma brillant en un petit article d'opinió.
Vaig assistir a finals de juliol a la presa de possessió de la nova Diputació Provincial sortida de les darreres eleccions municipals. Anteriorment havia estat present en alguns d'aquells plens-llampec que duren com a molt cinc minuts. Com a molt! Aquell va ser llarg, farragós, farcit de discursos que buscaven trascendència. El protocol d'aquesta institució és decimonònic, amb uns rituals antiquats, al contrari que les retribucions dels diputats, molt actualitzades. Hi ha molt de públic -familiars, amics, companys de partit- i és que és una fita important per polítics que no aspiren a anar més enllà de la "província" i potser un primer pas pels que tenen uns horitzons més alts.
Hi ha cops de colze dins dels partits per ser diputat provincial. La relació ingressos-feina és molt més bona que en la política municipal, autonòmica o estatal. No cal passar per les urnes ni per la llarga campanya electoral. Només està ben situat i ben connectat dins els aparells dels partits. És veritat que els Ajuntaments petits treuen molt de profit de les diputacions però a la ciutadania els queden lluny i quan veuen aquests sous tan esplèndids s'emprenyen perquè a ells els costa molt arribar a final de mes. Demagògia? Com sempre: depèn des del cristall des d'on es miri. Però el cristall majoritari és el dels que mai seran diputats provicials.
El gràfic l'he extret de l'edició digital d'El Punt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Querido Jordi, para mi modo de ver.
Son demaiados dineros, para como estan los sueldo hoy dia.besitos
Sueldos de la Multinacinal que yo trabajo.
Persona especializada de cadena de montaje.- 1.200 €/mes,con prima
Jefe de equipo.- 1.500 €/mes
Ingeniero tec. mecanico.- 1.900 €/mes
Ingeniero superior.- 2.800 €/mes
Director de planta.- 2.950 €/mes
Director de compras.- 3.200 €/mes
Esta es la realidad de los asalariados y cuando uno pide la cuenta, tienen diez disponibles. besitos
Considero que aquests sous -ai! indemnitzacions, vull dir-, tan desproporcionats amb els del món laboral, fan molt de mal a la democràcia. Estic segur que són una de les respostes a la pregunta de per què la gent no va a les urnes. Però... com s'arregla? Igual passa amb els càrrecs municipals.
S'ha d'agrair a Poblet que s' hagi rebaixat el seu sou!
Jordi,
Hi ha unes quantes coses que no entec.
Si el sr. Ballesteros té dedicació parcial a la Diputació entenc que també té dedicació parcial a l'Ajuntament del que és alcalde. Aleshores tenim alcalde a temps parcial? En què es materialitza la dedicació parcial a la Diputació? 45.000 € per un treball part-time està molt bé, no?
I els "líders" de l'oposició, Aregio i Fernández, amb 62.000 € per dedicació exclusiva. Els hi podem preguntar com van les obres de la variant de Batea o s'ho sabran tan bé com es sabien el POUM? Què hi fan a la Diputació?
En quasevol cas, és d'agrair el gest de Poblet.
Sens dubte ser a la Diputació és un xollo. Relativament poca feina i pocs poblemes, perquè la Diputació és una repartidora. I els funcionaris de la Diputació són els més ben pagats.
S'haurien d'acabar d'una vegada les acumulacions. Un càrrec, una persona. És que són super-mans per decar-se a dues institucions o és que Tarragona no mereix dedicació total ?
Perdó, vull dir una persona , un càrrec ! darrerament oblido la medicació i passen aquestes coses.
Perdó, vull dir una persona , un càrrec ! darrerament oblido la medicació i passen aquestes coses.
Bon post!
Ja sé que les Eleccions Generals queden molt lluny encara, i que poden passar moltes coses, però la notícia que m’ha transmès un confident “assabentat” és interessant.
Lluís Suñé ha progressat molt en el món de la política de la mà de l’ABG. Actualment, té un càrrec a Barcelona, segons em diu l’amic confident, molt ben remunerat. No obstant, segons em comenta, ara estaria a punt de fer el salt definitiu en la seva carrera. I és que el nom de Lluís Suñé es perfila com el cap de llista d’ICV a la província de Tarragona en les pròximes eleccions generals.
Si bé és cert que actualment ICV no va treure representació en la demarcació de Tarragona no sembla que la fita sigui tant difícil d’aconseguir.
Comenta que encara que Suñé surti elegit continuarà de regidor a la Torre.
O sigui que podríem veure un torrenc a les corts! Si hi va, ja té el meu vot!
Publicat per Confident en 1:43 9 comentaris
Si analitzam seriosament les possibilitats d'IC d'aconseguir diputat a Corts, el Suñé aquest té les mateixes possibilitats que el Chiquito de la Calzada: és a dir, cap ni una.
Va Lluís no al·lucinis que et queda massa gran el tema!!!!!!!!
No subestimis mai el poder del Chiquito de la Calzada. Pecadooorrrrr!!!!
Realment és desproporcionat els sous que es paguen, moltes vegades cobren 1 o 2 euros per segon d'assistència als plenaris (555 euros per 5 o 10 minuts). El que està fora de lloc és que encara es digui que es du a terme "una política d'austeritat". Només cal que mireu el quadre de sous. Octavi
És vergonyós, son sous que estan fora de l'orbita laboral, no tenen res a veure com el que cobren els resta de mortals i a més et demanen complir objectius, ja estaria bé que a ells les feixin el mateix, un salari base i en funció dels objectius aconseguits un plus o gratificació, aleshores veuríem quants voldríem esser a la política.
El fotut és que els polítics aleshores es pensen que ells són "gent normal". Confonen les necessitats seves amb les de la resta. Jo que guanyo 1600 euros al mes no veig la realitat com la perceben els que guanyen tres o quatre vegades em meu sou.
Que cobrin massa fa que s'equivoquin quan estableixen prioritats.
Publica un comentari a l'entrada