El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha posat aquest divendres data al referèndum sobre el futur d'Euskadi: 25 d'octubre de 2008. A Madrid ja han posat el crit al cel i a Catalunya hi ha hagut força tebior. Respecte i molta prudència entre la classe política catalana. La vicepresidenta De la Vega, igual que Pich i Pon, ha respòs amb tres paraules. Mentre l'autor de les famoses picaponades deia "Ministració, ministració, ministració", la número dos de Zapatero es refugiava en "Constitución, Constitución, Constitución". Des del PP el discurs és de debacle política. I la culpa, de Zapatero.
A mi em sembla bé que Ibarretxe hagi fet un pas endavant i hagi posat data a la consulta popular de la qual parla des des de fa uns quants anys. Queda més d'un any i passaran moltes coses. Per exemple unes eleccions generals el març en què el PSOE haurà de competir en espanyolisme al PP. No li quedarà més remei si vol guanyar les eleccions. I ja va demostrar amb la cessió del govern navarrès als conservadors que el més important pels socialistes és mantenir-se a la Moncloa. Però el PP apretarà molt i buscarà fer aflorar els sentiments més atàvics dels espanyols.
Sóc dels que creu que els pobles tenen dret a l'autodeterminació per sobre dels marcs legals que no donen resposta a les aspiracions nacionals. La Constitució ha d'estar al servei dels ciutadans i no a l'inrevés. Les paraules de De la Vega no em seveixen. Tanta por fa que els bascos diguin si volen continuar o no formant part de l'Estat espanyol? Igual que el Quebec ha decidit continuar dins el Canadà potserhi hauria una majoria a Euskadi que prefereix quedar-se dins d'Espanya. O no? Les urnes no han de fer por.
S'ha engegat un procés i veurem a partir d'ara qui està a l'alçada i qui no. Ibarretxe, amb aquest gest, ha reforçat la seva posició. Zapatero i Rajoy, PSOE i PP, han de fixar les seves posicions i llegir la situació actual. L'Europa del 1987 és molt diferent de la del 2007. Potser l'Estat ESpanyol del 2027 haurà canviat la seva forma. I els catalans? ERC fixa el 2014 com a data pel referèndum de l'autodeterminació. Veient la velocitat de creuer que agafen Escòcia i Euskadi potser caldria que ens plantegessim algunes coses. Els darrers mesos estem veient una societat civil que es mou però els polítics continuen molt estàtics. Potser haurien de prendre exemple d'Ibarretxe, partint de la premisa que Euskadi i Catalunya parteixen de realitats diferents.
10 comentaris:
"Sóc dels que creu que els pobles tenen dret a l'autodeterminació per sobre dels marcs legals que no donen resposta a les aspiracions nacionals."
Com que no em va el colectivisme, permet-me traduïr-ho a l'esfera individual:
Creus que les persones tenen dret a determinar què es fa amb els seus diners per sobre dels marcs legals que no donen resposta a les aspiracions personals?
Entre el teu plantejament hi ha una diferència: l'individu està clar qui és, el poble no.
De fet el poble sí i, legalment, a Espanya, només hi ha un de poble, com a objecte de sobirania.
Una altra cosa és que s'estigui disposat o no a saltar-se la legalitat (t'agradi aquesta o no, com amb els imposts)
S'enganya a la gent quan se li diu que els sentiments o la propaganda poden estar per sobre de la legalitat.
Jordi,
No em facis la trampa de comparar sentiments nacionals amb impostos.
Els marcs nacionals són alterables, com hem vist amb les Repúbliques Bàltiques, Txèquia o Eslovàquia o l'antiga Iugoslàvia. La legalitat i l'ordenament jurídic poden canviar.
En aquest país la Constitució està sacralitzada i no hauria de ser aixó. Una constitució és vàlida mentre respon a les expectatives dels ciutadans. Quantes constitucions ha la República Francesa? Com funciona la Constitució Americana?
Tinc la sensació compartida per molta gent que la Constitució no respon a les expectatives basques i catalanes. Quina por hi ha a un referèndum? Que guanyi el sí? Doncs això vol dir que passa alguna cosa. Euskadi i Catalunya són realitats nacionals que han de poder decidir autònomament.
I hi ha moments que la legalitat s'ha de saltar. Potser aquest no és el verb exacte, sinó superar.
Ibarretxe 2008 - Carod-Rovira 2014
Encara que aparentment pot semblar que la victòria és d'en Carod-Rovira, realment passa tot el contrari, o no!
Avui es feien públiques les paraules del lehendakari basc, durant el debat de política general del Parlament basc, en què informava de la convocatòria d'una consulta popular sobre el futur del País Basc, el 25 d'octubre de 2008.
Els ritmes no són els mateixos ni tampoc els resultats que s'obtenen. Nosaltres acostumem a parlar-ne molt, abans de fer el primer pas. Ells decideixen aviat, potser fins i tot massa precipitadament, però assumeixen el ris. Nosaltres planifiquem, discutim, dialoguem i ens costa posar-nos d'acord. Ells, a la seva manera també planifiquen, però sense massa embuts.
Ells disposen del Concert econòmic, i nosaltres hi somniem des de fa anys; anem fent passes força insignificants, per aconseguir arribar a l'horitzó que ells estan a punt de deixar enrere. El seu Estatut va ser primer. Seran també primers a ratificar una consulta popular sobre què volen ser?
N'estic convençut, però no ens equivoquéssim. Que ells vagin primers no és cap garantia perquè els segons ho tinguem més fàcil. No passa allò tan típic de les famílies, en què el germà gran trenca barreres i tabús, que els germans que el segueixen no necessiten lluitar-hi. Ells varen ser primers, però el Concert Econòmic només se'l varen quedar ells.
És bo aquest anunci del lehendakari? Ens beneficia o perjudica? Deixaran de parlar de la crema de fotografies, uns, i de cremar-ne, els altres?
Els diaris necessiten vendre, i massa dies amb la mateixa notícia no ven. S'han de buscar nous titulars i, a poder ser, polèmics; que hi hagin d'intervenir els màxims dirigents del PP i el PSOE. Els polítics són uns bons generadors de notícies-bomba, també els més casolans, els del municipi. I els periodistes són bons transmissors d'aquestes notícies, sinó creadors a vegades. També els de petit abast, els del municipi.
Tenim assegurat un bon sidral, i la reacció a casa també valdrà la pena. Les declaracions del lehendakari no passen mai desapercebudes a casa nostra. A vegades hi mirem de reüll, fins i tot amb cara de ganyotes, però hi mirem. Sabem que diguin el que diguin, pensem el que vulguem pensar, en el fons no deixem de mirallar-nos-hi, encara que després ens disfressem amb moltes capes de maquillatge, perquè... no és massa ben vist.
Una votació no és democràtica sempre. De fet amb Franco es votava moltes vegades i això no era democràcia. Una votació només pot ser democràtica si respecta les regles de joc, i això no passa amb el referèndum de l'IBarretxe. Serà (o no) votavió, però mai democràtica. Funciona així la democràcia. Entendries tu un referèndum a espanya per anexionar-nos Portugal??
Últim anònim,
Si els portuguesos voten que volen formar part de l'Estat Espanyol -més que improbable- doncs serem uns quants milions més.
Si els bascos o els catalans votem en un referèndum que volem ser independents doncs hauríem de ser-ho. A mi lo de la sagrada unidad de España no em va.
Quan es votava amb Franco? Democràcia orgànica, caps de família... Jo parlo de democràcia de veritat: un home (o dona), un vot.
Per mi i molta gent la Constitució actual està esgotada i cal fer un sal endavant.
Que tremoli la brinete mediàtica, que s'els hi gira feina :-))
Jo em refereia als espanyols votant anexionar-se Portugal.
Per cert, el tema és clar: una votació només és democràtica si es fa d'acord amb la llei. Sinó no és democràtica.
Acceptaries que algú convoquès un referèndum per carregar-se l'Estatut d'Autonomia, o expulsar els immigrants?
Són els portuguesos els que han de decidir si volen continuar independents o tornar a formar part d'Espanya com abans del 1640. Però em sembla que ho tenen clar. Seriositat, amic anònim.
El tema basc i català és diferent. Es tracta de nacions sense estat. Sí, nacions. Per molts que els pesi a alguns. No cal que ho posi en cap constitució ni Estatut. Recordem que Catalunya era independent abans del 1714. No fa tants anys. Tenia les seves pròpies institucions. Cal llegir una mica.
Els referèndums en general, no només d'autodeterminació, s'haurien d'utilitzar molt més. I en l'àmbit local també. A Suïssa o als Estats Units ho fan Però als partits no els interessa. I un referèndum d'autodeterminació ja crea un pànic terrible. I és que el concepte d'Estat espanyol s'aguanta d'una forma tan precària.
Els nacionalistes bascos no són majoria al Parlament Basc, governen gràcies a ezker batua, l'equivalent d'Izquierda Unida, en canvi al Parlament Català els nacionalistes catalans sí que som majoria, malgrat això mentre el Parlament basc cada dia s'assembla més al Parlament d'un país independent el Parlament català cada dia s'assembla més al parlament d'Andalusia o de Cantàbria. Els bascos avancen en la línia que marquen els nacionalistes escocesos des de fa setmanes i nosaltres retrocedim en la marcada pel regionalisme més estèril i inútil. A Catalunya fa molts anys que perdem el temps, des del 1999 no hem parat de retrocedir, és culpa de la desastrosa última legislatura de Pujol però també del nefast govern del PSOE-PSC que ens malgoverna des del 2003. El PSOE mana, el PSC obeeix, ICV porta la palangana i fa de minyona i i la direcció d'ERC va rebent garrotades i humiliacions dia rere dia. Si amb tantes travetes i males passades el senyors Carod i Puigcercós segueixen amb el pacte és perquè suposo que deuen ser massoquistes, els hi deu agradar que els maltractin, el problema és que és tot el partit i m'atreviria a dir que tot el país el que està sent víctima del maltracte socialista. La proposta del 2014 del senyor Carod a mi personalment em treu de polleguera perquè en el fons el que demostra és que al senyor Carod se li en refot la independència de Catalunya i que l'unic que vol és guanyar temps per seguir en el càrrec i poder seguir al govern. Fa anys a la llotja del Camp Nou hi anava sempre el senyor Vilajoana, un pèssim conseller de cultura que s'aprofitava del càrrec per anar a fardar cada setmana a la llotja del camp del Barça, ara malauradament passa una cosa semblant amb el senyor Carod, a ell no li agrada el futbol, però sí que li agrada anar a la llotja del Camp Nou a inflar el pit. Respecte a CiU només dir que si després de tot el que està passant encara creuen en l'autonomisme potser que s'ho facin mirar. Penso que si les direccions de CiU i ERC pleguessin en el fons ens farien un gran favor als catalans, Ibarretxe és un exemple de polític valent i els dirigents polítics catalans un exemple de tot el contrari. És força trist.
Almenys a Euskadi hi ha algú valent i posa dia i hora pel referèndum. Això és el que els passa als nostres dirigents polítics, decisió. Sempre intentant quedar bé amb tothom i fer les coses a poc a poc per a que no s'enfadin a Madrid. Doncs si a algú li molesta que s'hi posi fulles. Tan la Constitució com la forma de fer dels polítics catalans han quedat superats ja pel temps. A inicis de la democràcia s'entenia que a Catalunya es volguessin fer les coses lentament i amb seny, però ja portem masses anys així, i arriba el moment d'actuar.
Ens hem baixat massa els pantalons i hauriem d'aprendre d'Ibarretxe i donar un cop de puny sobre la taula i dir d'una vegada per totes a Madrid que ja n'estem farts de que ens prenguin el pèl.
Un referèndum i que Catalunya decideixi el que vol ser.
I a part del referèndum, digui el que digui el poble català i el basc, fa falta també valentia i que es reformi la constitució i fer finalment una república federal. Amb un estat federal almenys seria com si ens posessin basalina i així no fa tan mal.
Marc Aranda
Publica un comentari a l'entrada