El temps ho cura tot

He tingut moltes setmanes activa la darrera enquesta que he penjat al bloc. Potser ha estat per mandra, per una crisi de confiança en aquest tipus de sondejos digitals o jo que sé. La qüestió és que ha arribat l'hora de canviar-la, però fem abans unes quantes reflexions. En l'enquesta preguntava "Qui ha estat millor alcalde per Torredembarra?". El més votat (46%) ha esta Celestí Salort, el primer alcalde torrenc amb la recuperació de la democràcia (1979-1991), primer amb les sigles de CiU (1979-1987) i després com a independent (1987-1991) amb l'única majoria absoluta que ha vist el municipi. Després va continuar com ser regidor -a l'oposició i al govern- fins el maig passat. Curiosament avui he estat dinant al mateix restaurant que ell i he pensat que el temps ho cura tot. Fins i tot ens hem saludat. I amb el seu record com alcalde passa el mateix. Fa setze anys que va deixar el càrrec i la gent cada vegada té més bon record d'ell.

Vint-i-vuit anys de al plenari municipal, un verdader animal polític i digne d'estudi pel seu lideratge, sovint messiànic, que li va permetre ser alcalde, estar 12 anys a l'oposició i ser l'àrbitre de la política torrenca del 2003 al 2007. Criticat per uns, admirat per altres, com més temps passi més bon alcalde serà. A Salort el segueix en la votació l'actual alcalde, el socialista Manuel Jiménez, amb un 40%. En el càrrec des del 20 d'octubre de 2004 a través d'una de les mocions de censura menys traumàtiques que s'han vist areu de Catalunya per la seva lògica aplastant, no travessa ara el seu millor moment, governant en minoria i sense acabar d'arrencar el nou mandat.

Molt lluny queden els dos alcaldes que Torredembarra ha tingut entre Salort i Jiménez. El convergent Santiago Segalà (1991-2000) es queda amb només un 10%. Va obrir una etapa de molta il·lusió i va engegar grans projectes, com el passeig marítim, el Port o el CAP -per dir-ne alguns-, va fregar la majoria absoluta però va acabar en l'absolut autisme polític, víctima d'ell mateix i sent rellevat a mig mandat per una ordre vinguda "de molt amunt". Un mandat de més a menys que els torrencs no recorden massa bé. I encara treu menys nota (un 5%) el seu successor, el també convergent Miquel Àngel Lecha (2000-2004), que va governar amb gairebé tothom però va demostrar una manca de lideratge molt exagerada. Lecha hauria pogut ser un bon alcalde tot i la seva manca de carisma però va estar molt mal assistit pel seu partit.

Us prometo un altre post recordant personatges de la política torrenca i analitzant els actuals. Abans, però, canviaré l'enquesta i us preguntaré sobre les vostres preferències radiofòniques.