Hi ha dies que engegues la televisió, comences a fer zàping i t'arribes a desesperar perquè no saps que veure. Ni per eliminació! I acabes posant un DVD, llegint o conenctant internet. Però encara pots trobar programes interessants i no recorreré al tòpic dels documentals d'animals de La2. En aquesta secció que aniré escrivint de tant en tant us explicaré quins programes de TV m'interessen. Potser a vosaltres també. Començaré amb una sèrie de dibuixos animats. La veig a La Sexta els dissabtes i diumenges cap a les tres del migdia, tot i que em sembla que també l'emeten a altres hores: Padre de familia.
Tot i ser de dibuixos animats no és massa recomanable pels infants. Es tracta d'una sèrie que se'n fot de la classe mitjana nord-americana d'una forma salvatge i irreverent. El pare és un dropo i que sovint es comporta com un adolescent; el fill gran és una mica lentet; la filla mitjana està marginada per la seva família i l'escola; el fill petit és una mena de nadó psicòpata; la mare té una veu molt carregosa però és la que aguanta la família i el gos parla i llegeix el diari. Hi ha una galeria de personatges molt terribles: un polícia paraplègic, un veí octogenari gai o uns presentadors de televisió que s'odien a mort entre ells. Que us sembla el plantejament?
Si us agraden Els Simpson segur que us agradarà Padre de familia, Family Guy. Uns dels inconvenients de la swrie és que a vegades parlen de personatges de l'star-system nord-americà de segona o tercera línia que al nostre país no coneixem i costa "pillar" el gag. Però la majoria de cops acabes rient a plaer. Un altre problema és que sovint repeteixen capítols -només n'hi un centenat- però jo no em canso de veure certs capítols. I un darrer detall: si poseu La Sexta just abans de Padre, fan la previsió metereològica i la presenta un personatge que a mi em té impactat. Fa pinta de guàrdia civil, fa un parell de brometes e un minut i mig i porta una sobramenta a sobre que déu n'hi do. Ben bé podria ser un personatge de Padre de Familia.
8 comentaris:
Absolutament d'acord, és una sèrie que realment està molt bé!
Mirada amb els ulls d'una persona madura i amb el suficient coneixement critic, esta molt be. Em pregunto si aquesta clase de programes no produeixen una influencia negativa sobre els menors, que poden tenir la tendència a imitar les conductes negatives dels personatges.
al migdia passo de notícies i veig un bocí dels Simpson, Futurama (o Padre de família segons el dia) i un boci de Friends :-)
La serie està molt potent i canyera. D'entrada costa acostumar-s'hi ja que alguns dels gags són un pèl complicats, però un cop hi estàs avesat la veritat és que superen als darrers Simpsons, no els de les primeres temporades que aquests eren impagables.
Dídac
Doncs a mi els simpson i padre de familia em semblen molt diferents. M'agraden mil vegades més els primers. Potser és que em faig gran, però trobo molt més currada la crítica social dels simpson. Padre de familia potser és més destructiu perquè sí. Dels simpson n'he après moltes coses, de l'altre sèrie tinc l'impressió que no n'aprendré res. Sí, de veritat que n'he aprés moltes coses. No em mireu així.
Quina sorpresa, el senyor Salvat mirant Padre de familia! Jo també me la miro, tots els migdies q estic a casa...
totalment d'acord, és un humor inteligent i sobretot venint dels americans, no gaire donants a l'inteligencia, un 10 per Padre de Familia, Simpsons i Futurama
salutacions
Ey! que us heu deixat Padre made in Usa, també demolidora, on el pare és una fatxa de la CIA de cuidado, amb una filla pogre, un extraterrestre a casa, un peix que parla i una dona que és una autèntica "dona republicana" sense abric, el fill és un adolescent ple de grans i complexos.
Els gags són continus i molt sagnants, i la majoria d'ells de signe polític i social (inmigrants, terrorisme, busch, gays, esglèsia etc.) on es foten de tot.
Una mena de Polònia però a lo bèstia.
Jo crec que aquí una sèrie així seria impossible, cap espanyolista conservador permetria que se'l ridiculitzés així, ni a ell, ni a les seves creeces, ni la seva "nació" ni al seu "intocable" mr. Ansar.
Com a molt es permet fer un Torrente, fatxilla, dropo, calent, brut i de l'atleti (si fos del Madrid, no hagués tingut tant èxit)
Això també ens demostra que als USA, encara que molta gent no ho vulgui reconèixer, existeix llibertat d'expressió (sagrada), aqui per una desena part del que pasa a un capítol d'aquesta sèria tenim als pobres dibuixants del Jueves condemnats pel Suprem.
Un 10 de sèrie, llàstima que l'hagin emés ben poc, pot-ser Mr. Ansar haurà fet gestions per retirar-la.
Publica un comentari a l'entrada