dijous, de gener 10, 2008

Clinton remunta i McCain agafa embranzida


Ja sabeu que m'agrada seguir les eleccions nord-americanes i en aquest bloc en parlaré força. Aquesta matinada de dimarts a dimecres hem viscut el segon capítol de les primàries a l'estat de New Hampshire. Diu la tradició que qui guanya en aquest estat del nord-est té assegurada la nominació. Caminem cap a un duel Clinton-McCain? L'estadística està a favor d'aquest enfrontament, però les excepcions estan per alguna cosa.

La victòria clara del republicà McCain ja la vaticinaven les enquestes però els sondejos apuntaven a un nou triomf de Barack Obama al bàndol demòcrata. I ha guanyat l'exprimera dama. Per tres punts, però ha guanyat. Que ha passat? La plorera de Hillary Clinton ha entendrit els cors del votants del partit de l'ase? El fenomen Obama ha espantat l'electorat demòcrata més centrat i ha decidit donar suport a la candidata de l'stablishment? Caldrà veure el tercer round, a Michigan i Nevada, que ja podria ser gairebé definitiu pel tercer en discòrdia, John Edwads, enfonsat per sota del 20% i desfarà l'empat actual entre Clinton i Obama.

Diuen que Obama és el favorit dels europeus i això vol dir automàticament que als Estats Units no triomfarà. Però no havíem quedat en què Estats Units volia un canvi? Però potser Obama encara és un gir massa radical per a les ments americanes. Si l'objectiu és foragitar els republicans de la Casablanca postser Hillary Clinton ofereix més posibilitats en l'enfrontament amb els republicans. Passarem de la dinastia Bush a la dinastia Clinton?


I al partit de l'elefant. El guanyador a Iowa, John Huckabee, s’ha enfonsat en una decebedora tercera posició; Mitt Romney continua segon i el guanyador ha estat el favorit a les enquestes, John McCain, que amb més de 70 anys aspira a la nominació republicana en la seva última oportunitat. McCain és un veterà de guerra, com Bob Dole -candidat republicà el 1996- i representa el republicanisme més dretà, però el seu estil és diferent a Bush, a qui el 2000 ja li va provocar alguns maldecaps en les primàries d’alguns estats.

Amb aquestes eleccions nord-americanes m'ho estic passant bé. El duel Clinton-Obama és interessantíssim. El senador d’Illinois potser haurà de moderar el seu discurs per captar els demòcrates més moderats, mentre la seva col·lega de Nova York obliga el seu marit i a veteranes com l'exsecretària d'Estat Albright a amagar-se i s’envolta de més joventut, mentre ella adopta una imatge de iaia pijeta entranyable capaç d’ensenyar les urpes quan convé. I a les files republicanes la batalla també promet: Aguantarà Mccain l’embranzida de New Hampshire? Arrencarà finalent el vol Romney? I Huckabee? I quan entri en joc Giulani, que sembla reservar-se pel Superdimarts?

3 comentaris:

rafael ha dit...

¡¡ MUJERES AL PODER !!. besitos

Unknown ha dit...

Òstres, n'hi ha un que te non de papates fregides o m'equivoco...

El Capità Tarragona ha dit...

Hola jordi!

Avui sóc jo qui et torna la patata en forma de missió!

Passa't pel meu bloc!

jeje

Salutacions!