En els dos darrers posts he revisat una mica el 2007 però ara ja toca mirar el futur. I vull centrar-me en les eleccions presidencials als Estats Units, que aquest dijous han engegat les primàries amb el Caucus (un sistema una mica curiós, que va per assemblees) d'Iowa. S'ha posat molt de moda entre un cert progressisme espanyol i català despreciar i atacar ferotgement tot el que vingui d'aquest país. Els vuit anys de George Bush a la presidència han estat molt negatius per a la política mundial. Estàvem millor el 2000 que el 2008. Malgrat Bush i tot el que ell representa, podem aprendre moltes coses d'aquest país i sobretot del seu sistema democràtic, amb més de dos segles d'història.
Les eleccions americanes sempre m'han atret, amb els seus avantatges i inconvenients. Tothom pot aspirar a ser president, amb uns partits molt més dèbils que els del nostre país, però necessites una pasta indecent per afrontar la campanya, o la baixa participació als comicis. Recordo que el 1996 ja vaig fer un treball a la universitat sobre les primàries d'aquell any, totalment descafeïnades, perquè ningú dubtava que Bill Clinton seria reelegit i més amb un contrincant republicà com el veterà (73 anys) Bob Dole. El partit de l'Elefant ja pensava en el 2000 amb Bush júnior, llavors governador de Texas, com a gran esperança. Les eleccions del 2000, marcades per una igualtat brutal, també les vaig seguir de molt a prop. Aquell escrutini si més no dubtós va posar molt en dubte el sistema electoral americà i Al Gore va caure derrotat per la mínima, amb una sensació de penal injust al darrer minut o de frau, directament.
Després del triomf de Bush sobre John Kerry el 2004, menys ajustat del que s'esperava, ara ens trobem amb un escenari molt obert, que els votants d'Iowa han acabat de convertir en emocionant. A les files demòcrates, Barack Obama es col·loca líder amb una primera victòria amb un 38% dels vots, però Hillary Clinton (29%) i John Edwards (30%) el segueixen d'aprop. Obama podria ser el primer president negre dels Estats Units i Clinton la primera dona presidenta. Les dues coses les hem vist al cinema i la TV, però a la realitat encara no. Però compte amb el tercer en discòrdia, que a Iowa ha estat segon. El sudista Edwards, advocat de prestigi i candidat a vicepresident el 2004 pot ser el "tapat".
Entre els republicans hi ha força incertesa. L'exalcade de Nova York, Rudolph Giulani, el menys republicà dels candidats republicans, ha passat de fer campanya a Iowa i espera dimarts vinent a New Hampshire. A Iowa ha guanyat Mike Huckabee, amb un 34% dels vots, un peronatge que en alguns mítings apareix acompanyat de l'actor Chuck Norris i en la fotografia de dalt, amb una guitarra. Huckabee ha superat el favorit, Mitt Romney. Hauria estat molt divertit que la secretàrioa d'Estat de Bush, Condoleeza Rice, hagués optat a la presidència sent dona i negra.
Tornem a la realitat. Dimarts vinent toquen primàries a New Hampshire, que ens donarà noves pistes de qui podria ser el nou president/a dels Estats Units a partir del 2009. Hi huran noves convocatòries en diferents estats fins que el 5 de febrer arribarà l'anomenat "Superdimarts", en què una desena d'estats voten els seus candidats. Gairebé segur llavors sabrem els contendents per a les presidencials, però quedarà un llarg camí -amb convencions demòcrates i republicanes plenes de globus i dels colors de la bandera nord-americana- fins el primer dimarts 4 de novembre, data de les eleccions.
5 comentaris:
Mike Huckabee s'ha gastat, de moment, 80 milions de dolars (17 de la seva pròpia butxaca) en la campanya electoral. Dels altres candidats no en se dades. Qualsevol pot ser president?
No, desde luego no todo el mundo puede ser presidente en U.S.A.Pero estará Ud. de acuerdo en que sea lo que sea la "barbaridad" que gasten, no lo paga el contribuyente como aquí,lo paga el partidario del partido, o bien el mismo candidato, a traves de su patrimonio y claro...esto cambía bastante.
Por desgracía aquí y hablo de AQUI, porqué es dónde vivimos, pues el 80%, entra en política para ser alguien, despues de fracasar en su vida profesional y claro, se nota.
DEMOCRATICAMENTE, no estamos a la altura del pais mas democrático del mundo, pese a quién pese y con todos los defectos que tienen, que los tienen.
Núnca hay nada perfecto, pero lo nuestro......
el de la primera foto em recorda a un esportista de fòrmula 1 ... salut
Debat interessant el finançament de les campanyes. Ja he dit al post que cal una pasta impressionant per afrontar la campanya a la presidència dels Estats Units. Estem parlant de desenes de milions de dòlars. Però a l'Estat Espanyol i Catalunya tens aquests diners i vols ser president i no ho aconsegueixes, perquè el que tenim és una partitocràcia i el que has de fes és entrar en un partit i anar escalant i escalant amb mètodes sovint poc ètics i amb molta sort (li direm així) acabar de candidat.
No crec, ni molt menys, que el sistema polític dels EUA sigui perfecte. Però el nostre, tampoc.
Seguirem parlant.
Jordi Salvat, ahora ya empiezo a entenderte mejor, o quizás estar un poco mas en tú línea.
De U.S.A. conozco el tema bastante, fijate bien:
Los demócratas siempre propnen avances sociales, pero claro, por desgracía esto se traduce siempre en mas impuestos, por lo que generalmente núnca se hacen al 100% 100, ni casi al 50 y todo esto está mal.
Pero hoy en FOXNEWS decían que el precio de UNA CASA NEDIA EN U.S.A. era de 250.000 DOLARES, NO EUROS.
No desenfoquemos el tema, al menos por nuestra parte.
DEMOCRACIA perfecta no, pero la que mas SSSIIIIIIIII!
Y si todo es tan malo, como podemos mandar nuestros hijos (si podemos) para hacer masters allí, o viajar de placer ahora,cuando mas de medio pais está helado.????Eso sí, debemos hablar mal de ellos cuando regresemos, no por nada, es que debe quedar bien, hasta que podamos ir de nuevo, claro.
Publica un comentari a l'entrada