Cròniques de l'altra banda (XVI)

Us he dit més d'un cop que m'agrada molt trepitjar el territori. n aquests tres mesos i mig que porto com a cap de Premsa i Comunicació del Consell Comarcal de l'Alt Camp he visitat els 23 municipis de la comarca. Però encara em queden moltes coses per veure de l'Alt Camp. Dijous vam començar a solucionar-ho amb una visita als castells de Selmella i Saborella, dos petits tresors desconeguts per la majoria de gent. Vam anar-hi la presidenta comarcal, el director del PENIN de Poblet, Joan Llagostera, i l'arqueòloga Mònica López Prat.

Endinsar-nos a la resta d'aquests dos castells medievals, fortaleses que els cristians feien servir per vigilar les incursions sarraïnes, amb les explicacions de la Mònica i el Joan, va ser una delícia. En Joan es coneix tots els camins i senderons de l'Alt Camp d'una forma espectacularment minuciosa. També controla tota la mena de flors i herbes que hi ha a les muntanyes i boscos. Vam tornar amb unes branques d'orenga que feien molt bona pinta. També en sap molt de castells i altres edificacions que vam trobar, tot i que la Mònica, que ve de la Universitat Autònoma, ens va demostrar, que com era previsible, en té moltrs més de coneixements.

Amb la Mònica i en Joan com a guies ens imaginàvem la vida en aquells castells, ara abandonats i en perill de quedar més en ruïnes del que estan ara. Selmella està al Pont d'Armentera però cal passar una bona estona per pistes forestals on no és recomanable anar-hi amb cap vehicle que no sigui un tot terreny però val la pena el "trote". És un castell roquer, que recorda els càtars de la Catalunya Nord, que devia ser inexpugnable als segles X o XI. Però podria ser que fossin anteriors i haguessin estat abans en mans de sarraïns. És el que la Mònica i el seu equip intenten esbrinar cada estiu des del 2003 amb campanyes d'excavació. No dirieu mai a qui pertany -el castell i la gegantina finca que el conté-? Doncs a l'expresident del Barça, Josep Lluís Núñez.

Seguint per pistes forestals i ja en el terme de Querol trobem Saborella (en la imatge), un castell que "fa més pinta" de castells. Entrar dins les torres que encara conserva impressiona, amb unes magnífiques cobertes. Prop d'allí un pastor hi guarda cabres i ens van rebre els gossos d'atura. Em va sobtar els robatoris de pedres, arcs i tota mena de restes que es perpetren molt sovint en aquests espais. Absolutament lamentable. Crec que aquests castells tenen un potencial turístic prometedor però hi ha molta feina per concretar un projecte clar. I calen també molts diners.

Aquest dijous inoblidable el vam acabar al poblet de Vallespinosa, que ja no és l'Alt Camp. Pertany a Pontils, comarca de la Conca de Barberà. Va ser un epíleg magnífic. Vallespinosa és una mena de poble on el temps s'ha aturat. Les cases s'han restaurat com eren originariament. És la il·lusió d'uns veïns que desperta molta admiració. A més, els carrers estan nets i fins i tot la decoració de la festa major era molt original. Una visita més que recomanable. Si us voleu estalviar les pistes forestals, s'hi accedeix des de la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, passat Sarral