Adéu Bobby!

Avui ha mort el tècnic anglès Bobby Robson. Tot i ser una mort esperada, t'impacta igual quan llegeixes la notícia. Estem davant d'un dels grans gentlemans del futbol mundial, tan trufat de personatges que destaquen per les seves males maneres o el seu caràcter egoïsta o maldestre. Bobby Robson era d'aquells personatges que transmet elegància a través d'un carisma tranquil. Però també era un murri capaç de sorprendre una despreninguda a Carmen Sevilla fent-li un petó als morros. Però a aquell somriure seductor i "pillo" al mateix temps se li perdonava.

Bobby Robson, amb Jose Mourinho de segon, va entrenar el Barça una sola temporada, com un parèntesi entre dos tècnics holandesos que destacaven per tenir caràcters molt difícils, Cruyf i Van Gaal. Arribava del Porto, però tenia un llarg curriculum que incloïa vuit anys com a seleccionador anglès. Robson va guanyar tres títols amb els blaugranes-Recopa, Copa del Rei i Supercopa-, un triplet de baixa intensitat però que va anar guanyant valor any rera any. Va ser la temporada de Ronaldo, del Pizzi "macanudo", de l'explosió de la "Quinta del Mini" i recordo molt aquella campanya perquè quan el Barça xutava un córner podies confiar que podia ser gol, cosa que des de llavors no ha tornat a passar. Tot i l'allau de gols d'quella temporada, certs puristes culés criticaven el joc de l'anglès. Jo en tincun bon record d'aquella temporada 1996-97.

Però Robson, la solució d'urgència quan Núñez i Cruyff van partir peres amb els "sandwichs" més famosos del futbol mundial pel mig, va estar només una temporada a Can Barça, ja que havia d'arribar el gran Van Gaal, que enlloc del príncep va acabar sent una granota malcarada. El gentlemen anglès va quedar-se de de director de fitxatges, fins que va tornar a les banquetes, al PSV holandès i finalment al Newcastle, fin sel 2004. Els darrers anys ha lluitat amb valentia contra el càncer, fins que ha hagut de claudicar a la tanda de penals. Un exemple dins i fora dels terrents de joc. Adéu Bobby!!!

Dues Torredembarres

Es compleix un any del darrer canvi de govern a Torredembarra i la principal sensació que em queda és la profunda divisió que pateix el municipi des del punt de vista polític després d’aquests dotze mesos. L’arribada de Daniel Masagué a l’alcaldia va ser un procés llarg i traumàtic i ha deixat ferides profundes. Masagué governa gràcies a una tràsfuga socialista i un regidor independent que formava part del govern anterior i això pesa molt en els partits que estan a l’oposició, creant-los-hi una sensació d’haver perdut el poder il·legítimament.

Durant la Festa del Quadre hem pogut veure la major demostració d’aquesta divisió profunda que viu Torredembarra amb l’organització d’actes de festa major alternatius, sorgits de la comunitat virtual que és internet i liderats per alguns regidors de l’oposició. Aquests regidors critiquen les traves a la participació en la comissió de la Festa Major que imposa la regidora de Cultura. Rosa Maria Guasch, que ja porta un pesat equipatge fruit de gairebé dues dècades d’activitat política primera línia, ha estat objecte de fortes crítiques els darrers mesos i la polèmica sobre la no celebració dels concerts a la plaça del Castell ja fa anys que s’arrossega. D’aquí menys d’un mes viurem la Festa Major de Santa Rosalia i veurem si es manté aquest enfrontament.

Aquest mes de juliol hem viscut també un canvi important en el panorama comunicatiu torrenc, amb la municipalització d’Ona la Torre. En aquest canvi hi estic d’acord en el fons però no en la forma. Sempre he defensat que si l’Ajuntament creava una ràdio havia de ser totalment municipal i no licitar la programació i que una empresa privada se’n faci càrrec. El canvi de titularitat ha estat precipitat i amb unes formes una mica kafkianes. Aquí també hem d’esperar i valorar si el canvi és per a millor o pitjor.

Les obres del pàrquing de Filadors continuen en aquesta cursa a contrarrellotge perquè sinó no es podrà cobrar la subvenció promesa per Zapatero. Les presses no són mai sinònimes de feina ben feta. A Torredembarra tenim exemples recents molt clars i parlant de pàrquings tenim un exemple demolidor a la ciutat veïna. Un exemple de presses és la peatonalització del carrer Antoni Roig i la plaça de la Font, que finalment ha quedat en una peatonalització a mitges i rajoles que s’aixequen. A més, d’aquí a poc hauran de tornar a aixecar el carrer. El Pavelló Poliesportiu Sant Jordi és un segon exemple evident de voler inaugurar abans del que toca. Després d’un episodi d’inundacions demencial, encara es nota ara aquesta precipitació i és que durant més d’ una setmana, gràcies a l’XI Open Internacional d’Escacs de Torredembarra, he pogut notar l’olor de claveguera que se sent en alguns punts del recinte, a més d’un mal estat de manteniment preocupant per una obra que porta en servei només dos anys i mig.

Un altre capítol és el concurs de la gestió de l’aigua? El jutge ha donat -per ara- la raó al govern anterior i aquests han exigit a CiU que demani perdó, però Masagué ja ha dit que el jutge no dóna la raó a l’actual oposició -llavors govern i amb el suport en aquest tema de grups actualment en el govern-. Que ha passat exactament amb el concurs de l’aigua? Per la majoria de torrenques i torrencs és com el finançament: una nebulosa on cada bàndol porta l’aigua al seu molí emparant-se en els matisos. Es tracta d’un cas que també ha estat marcat per la precipitació i una polització impròpia d’un servei públic d’aquesta transcendència per a un municipi. Però a Torredembarra estem acostumats a judicialitzar la vida política. O a polititzar la via judicial?

Publicat en el número de juliol del Diari de la Torre

Cròniques de l'altra banda (LXIII): Una oportunitat per descobrir els vins de l'Alt Camp

Potser alguns dels que llegiu aquest post heu sentit ja l'anunci a RAC-1 o RAC 105 sobre la XII Setmana dels Vins i els Caves de l'Alt Camp. I és que queda menys d'una setmana (valgui la redundància) per aquesta iniciativa dedicada a la promoció d'aquests productes. Podeu participar en un showroom a l'Hotel Class Valls dilluns vinent, tastar els vins i caves a l'estand del Consell al Firagist o maridar-los anant a menjar a alguns vintena de restaurants de la comarca adherits a la iniciativa. Dimecres passat vam presentar aquesta activitat en roda de premsa i aquest dimecres mateix podeu veure un programa especial a les 22 hores a Canal Català Tarragona (o repetit l'endemà dijous a les 13 i les 16 hores) sobre l'activitat. Us animeu?

Dimecres passat mateix vam presentar la nova campanya d'excavacions arqueològiques al Castell de Selmella, al Pont d'Armentera. Van venir els dos coodirectors dels treballs, en Ramon Serra i la Mònica López, que van explicar que aquest any volen rematar la feina feta des del 2003 amb una planimetria completa del recinte i un article en una revista especialitzada. Del 3 al 23 d'agost una dotzena d'arqueòlegs estaran treballant en aquest espai tan desconegut com sorprenent. Una bona ocasió per pujar a aquest castell roquer, situat a més de 800 metres d'alçada i un exemple ideal dels castells de la Marca Hispànica.

I el tercer tema del que us volia parlar és de la reunió del Consell, alcaldes de la comarca i Fecsa-Endesa de dijous passat. Gairebé tres hores de reunió en què la Generalitat -que també va ser-hi- i Fecsa van explicar la situació i les actuacions a la comarca, mentre els batlles van presentar nombroses queixes que demostren les mancances del servei d'aquesta empresa. Els seus representants van prendre nota d'aquestes demandes i queixes. Ara, a esperar millores. Suposo.

Reagrupament i el seu espai

El mapa polític català sembla que pugui entrar en un procés d’atomització i que el proper Parlament de Catalunya tingui algun grup més que la mitja dotzena actual. És comprensible que dins les formacions actualment representades a la cambra catalana hi hagi cert nerviosisme perquè fins que les urnes no dictin sentència tots els escenaris són possibles. Qui apostava el 2006 que Ciutadans obtindria algun diputat al Parlament? Gairebé ningú. Doncs uns participació baixa va portar Rivera, Robles i Domingo a la cambra catalana.

Està clar que Ciutadans, en una crisi profunda des de fa mesos, desapareixerà del Parlament en poc més d’un any i els seus escons se’ls pot emportar Unión Progreso y Democracia (UPyD), la formació liderada per Rosa Díez, que ocupa l’espai ideològic de l’anticatalanisme radical amb la fictícia discriminació de la llengua castellana com a gairebé únic argument. El PP, el PSC i ICV-EUiA s’han de preocupar per a la queixalada electoral d’UPyD. La ultradretana Plataforma per Catalunya vol fer el salt a la Ciudadella després de consolidar-se en diversos ajuntaments catalans gràcies a un discurs basat en la xenofòbia i el racisme, terreny adobat per la manca de valentia de la resta de fomacions catalanes a l’hora d’afontar el debat sobre la immigració. Una altra cosa és si ho aconseguirà.

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha descartat presentar-se a les legislatives catalanes i vol seguir creixent municipalment. Una campanya a unes eleccions al Parlament és cara i un mal resultat pot afectar aquesta línia ascendent als Ajuntaments. Un respir per a Esquerra i Iniciativa fins la primavera del 2011 quan augmentaran les candidatures de la CUP a Ajuntaments, inclosos els de Tarragona i Reus. Qui si que sembla estar preparat per liderar una candidatura al Parlament és l’exconseller republicà de Governació Joan Carretero, al capdavant de Reagrupament.cat. L’última escissió d’ERC, el Partit per la Independència (PI) va fracassar rotudament als comicis al Parlament del 1999. Esgarraparà Rcat espai i escons a ERC?

Hem de partir de la premisa que en deu anys han canviat molt les coses i Esquerra porta sis anys governant al costat dels socialistes i el missatge independentista s’ha modul·lat. Reagrupament està molt més organitzada des de les bases que el PI de Colom i Rahola, dos líders mediàtics però sense gairebé suport en la militància. Les noves tecnologies també juguen un paper cada cop més important i l’equip de Carretero està apostant fort per la xarxa. Veurem doncs si Carretero –que ha vist com se li ha reobert un procés judicial de la seva època com alcalde de Puigcerdà- i Reagrupament poden entrar al Parlament amb aquest missatge netament independentista, quan CiU és més sobiranista que mai i ERC aposta per la centralitat i deixa el discurs independentista en un segon pla. Uns comicis apassionants –fins i tot hi acudirà Ariel Santamaría al capdavant de la CORI- i un Parlament de Catalunya que pot canviar molt en un any.

Publicat al diari digital Delcamp.cat

Explosió digital a Tarrragona

Aquest dijous he assistit a la Casa Canals la presentació de Tarragona21, un nou mitjà digital de la capital tarragonina, just 17 dies després de la posada en marxa d'un altre diari electrònic, aquest a nivell del Camp de Tarragona, Delcamp.cat. I aquest naixment ja esta envoltat de polítics, periodistes i societat civil tarragonina. Ha estat un juliol fructífer pel que fa al periodisme tarragoní, sobretot pels mitjans digitals. Durant l'any 2008 van neixer Reus Digital i Tot Tarragona i ara es sumen aquests dos nous mitjans.

Està clar que vivim una nova època comunicativament parlant. Aquesta explosió digital coincideix amb una crisi del paper. El febrer va deaparèixer un diari gratuït, l'Aquí, mentre que els altres tres gratuïts del Camp de Tarragona s'han fusionat en un de sol, el Més Tarragona-Reus-Costa Daurada. Dilluns el Diari de Tarragona es quedava sense director després de la fulminant destitució de Jordi Jaria i el mes de juny veiem desaparèixer l'edició impresa de la històrica capçalera -26 anys- El Pati. I no oblidem la desaparició també durant el darrer any dels setmanaris Espais 7 i Claxon.

Vivim un moment de crisi en el sector de la comunicació. Crisi també vol dir oportunitats i hi ha qui les està aprofitant, com en Jaume Garcia, en Piu Tarrassa, en Guillem Ramos-Salvat o en Sergi Zorrilla. Els desitjo molta sort en aquesa aventura i que d'aquí dos o tres anys poguem afirmar que ja estan consolidats en el panorama comunicatiu tarragoní. Jo col·laboraré amb el meu gra de sorra en forma d'articles d'opinió. Moltes gràcies per l'oportunitat que em doneu de col·laborar en aquest moment històric.

Gibraltar no és España

L’espanyolisme més ranci -el perejillero- ha tornat a treure el cap amb força després de la visita aquesta semana del ministre espanyol d’Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, a Gibraltar. I és que per a ells, Gibraltar es España. Aquesta és una d’aquelles històries que mai he pogut entendre. Des del 1713 Gibraltar està sota sobirania britànica i els gibraltarenys el que menys volen esdevenir és espanyols. La majoria volen ser independents o, com a mal menor, formar part del Regne Unit. Però el dret a decidir és un concepte basic en democràcia que la inmensa majoria dels espanyols ni entén ni vol entendre.

Igual que Gibraltar hauria de ser espanyol també Perpinyà hauria de tornar a formar part de Catalunya, com passava abans del Tractat dels Pirineus, signat menys de mig segle abans el Tractat d’Utretcht. I Ceuta i Melilla? Marroc les reclama des de fa anys igual que l’Estat Espanyol fa amb Gibraltar. Que fan dues ciutats espanyoles enmig de l’Àfrica en ple segle XXI? També han de canviar de sobirania?

Gibraltar és britànic i Ceuta i Melilla espanyoles. Aquest és el resultat de segles d’història i voler canviar-ho és obrir una caixa de Pandora que no interessa ni als defensors d’aquest espanyolisme ranci, que va aplaudir la invasió d’un illot ple de cabres anomenat Perejil l’any 2002. Quina gran operació militar!. A aquests personatges els interessa de tant en tant enarborar la bandera de la Gran España –amb Gibraltar inclòs- igual que als marroquins els va bé reclamar Ceuta i Melilla de tant en tant. És el que hi ha amics. Però això no és nacionalisme espanyol, no. Deu ser allò del constitucionalisme.

Publicat al diari digital TotTarragona

He acabat la setena temporada de 'The West Wing'

O el que és el mateix: he vist la sèrie sencera. I tinc un cert buit existencial dins meu en pensar que ja no viure noves aventures del president Bartlet i el seu equip. Com a molt, les podré reviure. Crec que The West Wing és la primera sèrie de la meva vida que l'he vist sencera. Possiblement perquè l'he vist amb DVD després de passar-me inadvertida quan la van fer en horaris intempestius a la televisió pública. Han estat molts mesos -algun any- disfrutant amb les trames al voltant del president de Estats Units i el seu equip més pròxim de col·laboradors, que treballa a l'ala oest de la Casa Blanca. Us recomano fermament que us enganxeu a aquesta sèrie que ha guanyat merescudament una pila de premis.

Als que ens agrada la comunicació política i ens hi dediquem és una sèrie més que recomanable, que ens fa passar-ho bé i reflexionar. Serveix per agafar idees fins i tot. Però també és una sèrie pels qui la política la veuen només des de la barrera o fins i tot pels qui la política no els fa ni fu ni fa. Els guions són molt sòlids i els diàlegs, genials. Podeu trobar el pack de les set temporades a un preu més que raonable.

Ho he passat molt bé durant aquests més de 150 capítols, amb un fictici president demòcrata amb el Nòbel d'Economia al capdavant, que agafa coses de Clinton però també d'altres presidents. Amb el seu cap de gabinet, que és també el seu gran amic, Leo McGarry, i l'ajudant del cap de gabinet, l'addicte a la feina Josh Limman; el cap de comunicacions i el seu ajudant, el sorrut Toby Siegler i Sam Seaborn, interptetat per Rob Love; la cap de Premsa, C.J. Creck; la primera dama, el cap de l'Estat Major, diferents vicepresidents... i molts personatges que desfilen per aquestes set temporades, que acaben amb una doble batalla elctoral èpica, primer per la nominació demòcrata i després per la presidència.

He difrutat molt i també he après molt del sistema polític nord-americà i del qual m'hem d'aprendre tant. I és que ens porten 200 anys d'avantatge. Un servidor se centrarà ara en Perdidos una altra sèrie que molts i moltes m'heu recomanat. I tanta gent realment no aneu equivocats. He vist alguns capítols i Lost té un,a capacitat de sorpresa i d'adicció elevadíssima. Resumint dos grans sèries.

Cròniques de l'altra banda (LXII):consumir i/o invertir

Enmig de l'estiu és una bona època per anar fent feina més a llarg termini perquè normalment baixa molt la intensitat de les tasques més inmediates, però, tot i que estem ja a l'equador del juliol, encara generem força informació des del Consell Comarcal de l'Alt Camp. Estem preparant el darrer gran esdeveniment del curs polític, abans que Valls i la comarca se submergeixi en un mes de letàrgia vacacional gairebé total de l'agost: La XII Setmana del Vi i el Cava amb DO, del 3 al 9 d'agost, inclosa dins el Firagost. Us en parlaré la setmana que ve.

En aquest post us volia parlar de consum, de les dades que vam donar a conèixer en roda de premsa dimecres i que evidencia la gran tasca que fa la Lurdes Quintero des de l'Oficina Comarcal d'Informació al Consumidor (OCIC), un dels departaments que genera més informació, sobretot des de l'ampliació de competències a partir del febrer amb noves delegacions des de l'Agència Catalana de Consum. La ciutadania cada cop s'adreça més a l'OCIC. És una bona notícia, perquè vol dir que la gent cada cop és més conscient que poden defensar-se dels abusos d'empreses i comerços, però també és negativa perquè està clar que cada cop hi ha més problemes a l'hora de consumir.

El mateix dimecres es va fer el relleu en la presidència en del Consorci de Desenvolupament de l’Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia en un acte en la sempre solemne i impressionant sala de plens del Consell de la Conca. A partir d'ara la presidenta és Carme Mansilla, presidenta del Consell de l'Alt Camp, mentre que la gerència recau en el tècnic de la Conca Jordi París. El Consorci, que gestiona l’Eix 4 Leader per a municipis de quatre comarques diferents, gestionarà uns 9 milions d’euros per impulsar diferents projectes en aquest territori. Aquestes subvencions donen continuïtat als programes Leader que s’havien gestionat des de l’Alt Camp i des de la Conca de Barberà i que tants equipaments públics i privats ha deixat. Una bona oportunitat pels emprenedors.

Finançament: massa previsibilitat i massa inconcreció

Ja tenim nou sistema de finançament per a Catalunya i les conseqüents reaccions de partits polítics, societat civil, experts... i la sensació que tinc és que s'està complint el guió que ens corria pel cap a molts des de fa setmanes. L'esprint final ha arribat enmig de l'estiu i en cap de setmana. Esperable, però també superable amb la sentència del Tribunal Constitucional l'Estatut. Retard de gairebé un any, passant olímpicament de l'Estatut -una llei orgànica- i desenllaç quan molta gent està de vacances. Lleig!

Les posicions dels partits polítics són més que previsibles. El PSC s'erigeix com l'eix d'aquest nou acord i el conseller Castells com el gran heroi. Inicativa ha dit un sí rapidíssim pensant ja en el Tripartit 3, l'única manera de mantenir-se en el govern. Esquerra ha buscat marcar paquet i presentar-se com un duríssim negociador, el darrer escull de Zapatero per acontentar les seves bases més rebotades amb la conjuntura política actual. CiU s'oposa amb una gran radicalitat qualificant el nou finançament d'il·legal i el PP català fa seguidisme del PP espanyol.

I a les Espanyes? Doncs comença una nova onada de catalanofòbia amb els arguments de sempre: els catalans es queden amb tot, Zapatero és presoner d'Esquerra, boicot als productes catalans... Ja cansa una mica la història i més quan són mentides flagrants. Diverses comunitats autònomes viuen d'un titànic esforç fiscal català, que suporta la política de subvenció, el funcionariat sobredimensionat i les grans infraestructures d'altres mentre aquí patim col·lapses, peatges i altres desastres. Venen mesos durs per a Catalunya. La 'Brunete mediàtica' ens bombardejarà per terra, mar i aire. Aquí si que he de fer pinya estiguem d'acord o no amb l'acord de finançament.

Per la meva banda, continuo sense entendre del tot l'acord de finançament. Intento fugir de les declaracions i contradeclaracions de polítics i polítiques, bàsicament perquè es moeuen per interessos polítics. Gran descobriment! Escolto amb atenció els economistes però tots diuen coses diferents i ni la xifra de 3.800 milions d'euros, repetida fins a la sacietat, és clara. La suma dels diners que esperen totes les comunitats autònomes de l'acord tampoc quadra. És que no acabo de tenir clar si tenim poca informació o en disposem de massa. Com deia aquell, faré allò de "wait and see".

Cròniques de l'altra banda (LXI): Armand Beneyto, tot un personatge

Un dels participants del programa de TV3 Casal Rock, Armand Beneyto, va ser el gran protagonista de la constitució de l'assemblea general del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran de l’Alt Camp. Beneyto va fer una conferència altament interessant sobre com afrontar (i no afrontar) la tercera edat, que va tancar aquesta jornada de constitució d'aquest òrgan consultiu. Una quarentena de persones hi van assistir.

Igual que la TV engreixa també dóna una imatge radicalment de moltes persones i un personatge que a la petita pantalla et sembla agradable, simpàtic i graciós, en el cara a cara és un imbècil i un maleducat. L'Armand Beneyto no és d'aquests. Vaig tenir la sort de parlar amb ell i destil·lava simpatia, correcció, entusiasme, carisma... i bon rotllo. Un crack que va posar-se a tothom a la butxaca i que ajudarà a dinamitzar el Consell Consultiu de la Gent Gran igual que ha fet amb Casal de la Gent Gran de Vilafranca. La imatge que em vaig fer dilluns rera dilluns de l'Armand veient Casal Rock s'adequava a la realitat.

El Consell Comarcal de l'Alt Camp continua demostrant un gran dinamisme organitzant activitats de tot tipus per a la ciutadania. Dilluns passat, una jornada sobre cooperativisme i fins a final de juliol es desenvolupen els tallers del programa 'Eines per la crisi' on s'ensenyen tècniques per trobar feina. El Consell s'omple també de gent que solicita beques escolars i és que la situació econòmica és complicada. I això ja no és tan maco però des d'aquesta administració supralocal s'inenten mitigar els efectes de la crisi.

Ens creiem la vegueria?

Ha nascut un nou mitjà de comunicació al Camp de Tarragona, Delcamp.cat, i crec que la gran novetat que aporta aquest producte és precisament que defineix com el seu marc de referència el Camp de Tarragona. Són molts els polítics i altres personatges de la vida pública de les nostres comarques que s’han omplert i s’omplen la boca parlant de “Camp de Tarragona”, però realment es creuen la vegueria com un àmbit geogràfic i social més enllà de baralles sobre la capitalitat o la incapacitat per organitzar-se i defensar a Barcelona i Madrid els interessos d’aquest territori? Recordeu el Consorci del Camp de Tarragona?

La “província’ continua pesant molt i altres creuen que el Camp de Tarragona és poc més que el triangle Tarragona-Reus-Cambrils. El Baix Penedès està d’esquena a Tarragona i mira descaradament cap a Barcelona, passant per una vegueria pròpia del Penedès. Costarà molt reedreçar aquesta tendència iniciada fa unes dècades i accelerada els darrers anys amb la immigració interior arribada de l’àrea metropolitana de Barcelona. Molt em temo que ja és tard. Les comarques i ciutats de l’interior també compten. Potser no té el pes demogràfic i econòmic de la façana costanera, però són imprescindibles en aquest territori. No es pot repetir l’esquema centralista barceloní Barcelona que tan critiquem des del sud i sovint reproduïm mimèticament a l’hora de planificar noves infraestructures.

Delcamp.cat es creu la vegueria i s’avança als esdeveniments que ens diuen que vindran, tot i que no acaben d’arrencar. Aquest nou mitjà electrònic ens vol servir cada dia informació d’aquestes sis comarques, amb una xarxa de corresponsals pel territori que volen arribar on els altres mitjans no ho fan. Existeixen ja altres diaris electrònics al Camp de Tarragona però tenen com a marc de referència ciutats, com Tarragona i Reus. Ara tenim un nou mitjà que vol mirar més enllà i convertir-se en un eix vertebrador de l’emergent vegueria del Camp de Tarragona.

Un altre fet que destaca és la gairebé insultant joventut dels promotors de Delcamp.cat, acabats de sortir de la universitat, i que es llencen en una aventura tan apassionant com incerta. Han estat molts mesos treballant en el projecte, posant molts esforços en la seva presentació pel territori i l’inclusió de les darreres novetats tecnològiques i finalment, enmig de l’estiu veu la llum. Només em resta desitjar-los sort i agrair l’oportunitat de poder posar el meu gra de sorra en aquesta nou projecte.

Felicitats i endavant!

Publicat a Delcamp.cat el 10 de juliol de 2009

Delcamp.cat: un nou mitjà de comunicació

Fa ja tres o quatre mesos ens van venir a veure al Consell Comarcal de l'Alt Camp dos nois que ens van presentar un projecte comunicatiu molt interessant i apassionant. Els vaig felicitar tant per la idea com de la valentia de tirar-la endavant en un moment econòmic tan complicat i més pel sector de la comunicació. Eren en Guillem Ramos-Salvat i Sergi Zorrilla, que codirigien l'embrió d'un diari electrònic amb l'àmbit d'influència de les sis comarques del Camp de Tarragona. L'embrió ha anat creixent i aquest dilluns 6 de juliol ha nascut Delcamp.cat, amb una presentació a l'Hotel Imperal Tàrraco de Tarragona.

L'acte ha reunit unes 150 persones, representants del món polític, econòmic i social del Camp de Tarragona. En Guillem i en Sergi han demostrat una gran capacitat de convocatòria, fruit d'un treball de formigueta d'anar presentant el projecte. Ara resta que tinguin el suport institucional i publicitari que tenen altres mitjans, inclosos els electrònics que des de fa mesos -i algun any- funcionen, però que tenen com a marc de referència ciutats i no la vegueria del Camp de Tarragona, la gran bandera de Delcamp.cat. Una divisió administrativa embrionària i que encara no és una realitat però és una declaració d'intencions important.

A l'acte de presentació hi he anat com a representant del Consell Comarcal de l'Alt Camp, d'on en sóc cap de Premsa i Comunicació. Allí he coincidit amb el conseller comarcal de la Dona de l'Alt Camp, Josep Maria Coll -que també és regidor de Rodonyà i cordinador d'Unió de Pagesos al Camp de Tarragon-. Però també hi he anat com a articulista, ja que els seus impulsors m'han convidat a colaborar-hi. I els ho agraeixo perquè tinc la sensació que estem fent història. Per cert, en la secció d'Economia del recent nascut diari electrònic ja hi ha notícies de l'Alt Camp.

Endavant Delcamp.cat!

Cròniques de l'altra banda (LX): Entrant en un juliol intens

Hem deixat enrera la setmana de Sant Joan i a Valls s'ha tornat a la feina amb Firagost a l'horitzó. Al Consell Comarcal de l'Alt Camp hi ha força feina a fer aquest mes de juliol. Des de l'Oficina Comarcal d'Informació al Consumidor (OCIC) estem intentant informar de la liberalització del mercat elèctric i cobrint les llacunes d'una campanya informativa per part del Govern espanyol. En la imatge un servidor i la tècnica de l'OCIC, Lurdes Quintero, presentant en roda de premsa les accions informatives al voltant de la liberalització elèctrica.

Dimarts començaven les colònies d'estiu i gairebé una quarantena de nens i nenes de l'Alt Camp marxaven en direcció al Bages a passar una setmana "molt diferent" a les seves vides. Em vaig acostar a l'estació d'autobusos a fer unes fotos. Hi havia una alegria continguda d'expectació i algun pare i mare una mica preocupat per "perdre de vista" uns dies el seu fill o filla. Mirant aquells joves m'agafaven ganes de penjar-me la motxilla i la cantimplora al coll i... en marxa.

Aquesta setmana també ha estat la del relleu en l'alcaldia d'Aiguamúrcia. No ha estat afortunadament per una moció de censura sinó fruit d'un pacte de mandat entre CiU i PSC. Dimarts Josep Jesús Escoda (CiU) posava fi a 14 anys consecutius en l'alcaldia de la localitat i cedia el càrrec a Ramon Banach (PSC). Tots dos són consellers comarcals i el primer va ser president de l'ens supralocal del 1999 al 2007. És l'únic relleu a mig mandat previst a l'Alt Camp, tot i que el setembre passat Albert Ballet vasubstituir Dolors Batalla en l'alcaldia de Valls.

I acabo aquestes pinzellades setmanals amb l'inici d'un taller per cuidadors a Rodonyà sobre tècniques per afrontar alteracions conductuals. Es tracta de donar formació a aquests cuidadors no professionals que cuiden persones amb alzheimer i altres malalties molt dures tan pel qui la pateix com els qui estan al seu voltant. El taller es fa al Centre Municipal de Serveis Socials de Rodonyà, un equipament molt important per al municpi, que li permet realitzar activitats d'aquest tipus. Aquest ha estat un dels grans avanços dels petits municipis els darrers anys, equipaments impensables quan va arribar la democràcia.

XI Open Internacional de Torredembarra: escacs de nivell a la Costa Daurada

Aquest dissabte a la tarda al Pavelló Municipal Sant Jordi comença l'onzena edició de l'Open Internacional d'Escacs de Torredembarra, que s'allargarà durant nou dies, fins el diumenge 12 de juliol. Es tracta de l'unic torneig de ritme normal que es disputa a la demarcació de Tarragona i està inclòs dins el VI Circuit Català d'Oberts Internacionals. Nascut a finals dels noaranta, el torneig s'ha anat consolidant i té uns participants molt fidels, a més de jugadors que participen més ocasionalment. Aquest any hi participen 95 jugadors de nou nacionalitats diferents, la segona millor participació de la història del torneig, els 96 del 2006. Hi ha jugadors professionals i altres que ho fan per afició. Podeu trobar més informació al web del Club Escacs Torredembarra.

L'organització d'aquest torneig és feina de mesos i compta amb unna inversió important, amb col·laboradors privats i també públics, sobretot l'Ajuntament de Torredembarra, que tot i els canvis continus de govern ha donat suport a un esdeveniment esportiu que projecta internacionalment el seu nom. Des del Club Escacs Torredembarra s'agraeix recolzament i es convida a tots els aficionals del municipi d'aquest esport a participar-hi, ja sigui jugant o veient les partides. Des de l'any passat hi ha una pantalla on es projecten les partides dels primers taulers, que també es poden seguir des de casa a través del web del club.

Durant nou dies el Pavelló Municipal de Torredembarra veurà partides de molt de nivell i molts jugadors i jugadores disfrutaran d'aquest esport tan apassionant com ple de tòpics. Hores i hores d'exprèmer les neurones, de buscar el millor moviment i intentar endevinar el pla del contrari, de victòries, taules i derrotes... Aquests dies teniu l'oportunitat de conèixer de més a prop els escacs i trencar aquests tòpics i imatges distorsionades d'un esport que molts qualifiquen de ciència i fins i tot d'art. Acosteu-vos al Pavelló Municipal Sant Jordi de Torredembarra.

En la imatge, un moment de l'edició del torneig de l'any passat.