divendres, de maig 25, 2007

El "pollastre" altafullenc


Ara podria parlar de Torredembarra i de què vergonyosament tornem a ser portada dels diaris per un fet que no ens ha de fer servir mass orgullosos. Ja fa més d'una dècada que anem a la deriva: hem malmès el Roquer, l'alcalde Segalà va marxar per la porta falsa, un secretari va desaparèixer, un pacte contranatura va paralitzar l'Ajuntament, una moció de censura va obrir una porta a l'esperança, Muntanyans II ha dividit un govern i la peatonalització del carrer Antoni Roig ha estat un "nyap". Ara ens robem amb un altre fet sense precedents, a tot l'Estat, i és que un jutge paralitza per fax el procés del contracte de l'aigua. Et tema fa mala pinta, però cal esperar que el procés judicial aclareixi que està passant i qui hagi d'assumir responsabilitats judicials i també polítiques les assumeixi. Mentre, haurem d'aguantar que alguns suquin pa i possiblements vots en aquesta opereta.

Però en aquest post volia fixar-me en les eleccions municipals a Altafulla. Cada dia hi passo en cotxe per anar a treballar i em fixo amb la varietat de cartells electorals. Dimecres vaig parlar amb un dels blocaires de referència d'Altafulla, Jordi Molinera, i he pensat en escriure sobre aquesta localitat veïna. Hi ha un total de vuit candidatures, una més que a Torredembara, un muncipi gairebé tres cops més gran. El repartiment actual de regidors és el següent: AUPA 4, Alternativa Baix Gaià 2, PSC 2, CiU 1, ERC 1 i PP 1, amb un pacte de govern AUPA-PSC. Dos candidatures més poden fragmentar encara més el mapa polític. Es mantenen els 11 regidors.

També hi ha altres factors a tenir en compte. L'alcalde des de 1999, Manel Ramon, d'AUPA, no es presenta a la reelecció i es presenta Eva Martínez, que no compta amb el seu carisma, i aquesta formació independent pot perdre força. Tothom coincideix a augurar un augment de regidors a l'Alternativa, que ha canviat de cap de llista. Fèlix Alonso, ara director general de Relacions Institucionals la Generalitat, ha deixat pas a Francesc Farré. Projecten una imatge d'equip i poden ser a sensació dels comicis. Josep Maria Gené, que ja va ser alcalde del 1997 al 1999, torna a intentar l'assalt a l'alcadia. Està molt preparat -cosa que va quedar demostrada en el debat electoral- i compta amb un partit important darrera, el PSC.

CiU busca rescabala-se del desastre del 2003, amb què només es va quedar amb un regidor, amb un candidat nou, Joan Albert Spuch. ERC i PP també intentaran passar d'un a dos regidors per tenir més força. Trobem finalment dos candidatures independents, Plataforma Altafulla Unida, liderada per l'incombustible exegidor socialista i d'AUPA Fonxo Blanc i l'IDEAL, situats ideològicament a la dreta. L'objectiu de les dues formacions és obtenir representació.

Qui s'atreveix a fer pronòstics? Costa molt. Si tots obtenen represenació pot crear-se una situació gairebé ingovernable i en què calgui un pacte a quatre o cinc bandes per arribar als sis regidors de majoria absoluta. Si alguna candidatura no entra el mapa polític es pot simplificar. Altafulla és una mostra de la fragmentació de la política municipal per la manca de capacitat dels partits tradicionals d'absorbir certs sectors socials i de la pròpia formació. Ens hauria de fer pensar una mica.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no crec que la formació de nous partits d'independents sigui per la manca de capacitat dels partits tradicionals d'absorbir certs sectors socials i de la pròpia formació.Més aviat i pensant amb les dues formacions noves que s'han creat a Altafulla es deu a interessos molt clars.Els de IDEALS es totalment constructiu i especulatiu i l'altre el de PAU es una clara revanxa d'una persona que l'anterior consistori va treure's del demunt

Anònim ha dit...

Crec que definitivament l'estat s'ha de donar compte que la llei electoral te que canviar en quant es refereix a nombre de llistes per a no confondre cada cop més als electors i fer que el vot en blanc i l'abstencionisme esdevinguin els protagonistes totals. S'ha de fer com a Italia que els partits facin els pactes abans i així sabrem a que ens podem aferrar doncs ara encara que votem majoritariament a les esquerres amb extranys pactes hi ténim a les dretes i viceversa.