Un nou repte professional

Els qui vau veure la pàgina 2 de l'Aquí de divendres vau saber que des d'aquest dia he assumit el càrrec de cap d'edició d'aquest diari després de la marxa d'en Joan Carrión al Diari de Tarragona com a delegat de Reus. Altres ja ho sabieu des de feia uns dies i és que en la nostra professió les notícies corren moltíssim. Ens agrada fer safareig. Aquests darrers mesos i sobretot el setembre estan sent molt prolífics pel que fa a canvis de feina, reestructuracions i moviments empresarials en el sector de la comunicació tarragonina. El juliol deixava el Més Tarragona després de més de tres anys i m'incorporava a l'Aquí com a coordinador i dos mesos després he rebut una nova mostra de confiança amb aquest nomenament. Estic agraït i motivat amb aquest nou repte.

En aquests dos mesos i escaig que porto a l'Aquí he pogut comprovar que hi ha un gran equip. No ho dic de forma gratuïta sinó convençut. Periodistes, maquetadors, comercials, becaris, fotògrafa, tots estem fent bé la nostra feina i amb un any ens hem fet un forat en el món comunicatiu del Camp de Tarragona a través d'un producte molt ben acabat, ideal per a fer una ullada ràpida (o més reposada) a l'actualitat, sobretot local, combinant la informació, l'anàlisi i l'opinió. En aquest primer any hi ha hagut una mobilitat laboral molt gran però hi ha hagut uns pilars que han aguantat el projecte i uns recanvis que han entrat perfectament en la dinàmica. A partir d'ara cal mantenir aquest ritme i sempre que poguem accelerar-lo per donar un millor producte a les lectores i lectors.

Alguns cops he sentit i fins i tot llegit que els diaris gratuïts formem part d'una mena de Segona Divisió de la premsa escrita i que només els rotatius de pagament poden estar a la Divisió d'Honor. Jo treballo des de fa tres anys i mig en aquest tipus de premsa i no tinc la sensació d'ocupar un segon esglaó. És veritat que tenim menys pàgines i que les redaccions són més petites, però la qualitat és la mateixa que els diaris que fan rascar la butxaca als lectors. Gratuït vol dir que no li costa ni un cèntim d'euro al lector, però no és sinònim de poca qualitat. Res més lluny de la realitat. Es tracta d'aprofitar al màxim els recursos de què es disposa per confeccionar un producte atractiu i molt proper al ciutadà.

Aquesta fotografia ens la vam fer per celebrar el primer aniversari de l'Aquí. I molta sort Joan en la teva nova aventura professional!