Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
divendres, d’octubre 12, 2007
Dia de banderes
El president del PP, Mariano Rajoy, ha dit que els ciutadans de l'Estat espanyol ens hem de sentir orgullosos de la bandera i tot el que representa. El vam veure en una mena de missatge institucional com si del rei es tractés. Fins i tot el regidor del PP del meu municipi, José Oviedo, volia muntar un acte aquest divendres per honorar la bandera espanyola. Ho ha fet seguint consignes del seu partit, que vol agafar encara més avantatge en la cursa per la espanyolitat. I encara queden uns quants mesos per les eleccions generals! Ens hem de preparar per a qui sap què. L'espiral és imparable.
A mi m'agradaria sentir indiferència davant de la bandera espanyola, però la percebo com un signe d'opressió. Recordo que durant la Segona República hi havia una bandera tricolor i que l'actual és una adaptació de la bandera franquista, però sense l'aliga. La Festa de la Hispanitat sempre m'ha fet molta mandra. Per tot el que representa. Es va triar el dia que Colom va descobrir Amèrica, un continent on els castellans van demostrar com es practica un genocidi. És una jornada de desfilades militars i de crides a l'orgull patri.
A mi em queda molt lluny. Seguint el consell d'un SMS que m'ha enviat un bon amic he decidit penjat l'estelada. És la meva manera d'expressar el rebuig a aquest 12 d'octubre intransigent, que busca un estat unitari que nega el dret a l'audeterminació, el qual jo crec bàsic per entendre la democràcia. Deixem doncs que es barallin per veure qui la té més grossa (la bandera) i gaudim del dia de festa (els que en tenim).
Ah, per cert: Felicitats a les Pilars i Pilis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Et felicito pel post. És exactament el que penso. El que més em molesta, a més, és que aquest dia cada any em toca treballar...i demà no és una excepció!
A veure. En això de les sensibilitats s'ha de'anar amb molt de compte. Si els que ens sentim catalans tenim l'onze de setembre, els que se senten espanyols tenen el dia de la Hispanidad. Jo no aspiro a la indiferència, sinó a mantenir una relació cordial i sincera amb els altres pobles de la Península. Cada cop ho posen més difícil uns i altres, perquè hi ha alguns sobiranistes amb qui no gosaria ni acompanyar-los a la cantonada del meu carrer i que són la millor propaganda dels espanyolistes.
M'agradaria trobar espais de racionalitat dins del desacord amb uns i altres.
Mai he sapigut què coi volien dir les sigles "pp" ... només em ve al cap ... Para Putear ??? ... no c no c ... salut
A mi tb m'agradaria la indeferència però veient lo d'avui a Montjuïc. Cremar fotos del Carod (encara que fos el Mas o el Montilla) com ha passat avui a Barcelona tb és delicte? Ai no me'n recordava que no té sang blava
BEN FET JORDI!!
Que cadascú celebri la festa que vulgui ... que jo les de tots!!! (paso de significats ... la qüestió es tenir un dia per tú)
Del tot del tot del tot d'acord amb el primer comentari anònim!
Querido Jordi,tengamos cuidado,que a este ritmo son capaces de volver a colocar, el aguila a la bandera española. besitos
Publica un comentari a l'entrada