El que estem vivint aquestes darreres setmanes amb les obres de l'AVE i el caos en el servei de tren Rodalies de Renfe i les conseqüències en el transport per carretera és molt gros. Correm el perill que ens hi acostumem, perquè l'esser humà té una gran capacitat d'adaptació i per això de tant en tant és qüestió de fer una mirada enrera i recordar que abans no hi havia aquests col·lapses, aquestes cues i, en definitiva, aquesta sensació que els catalans i catalanes ens prenen el pèl. ja ens el prenien, però no tant.
Diumenge Zapatero va visitar les obres de l'AVE. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, no l'acompanyava. Potser per això els soferts ciutadans que corrien per allí es van comportar amb aquest civisme que sembla que no s'acabi. Álvarez té por de venir a Catalunya perquè ella està al capdavant d'un ministeri que està gestionant molt malament l'arribada de l'AVE a Barcelona. Fins i tot ens va enviar ja fa setmanes el seu número dos, Víctor Morlán, a la capital catalana. Des de va arribar Morlán les coses encara han empitjorat. Els últims dies hem arribat a uns nivells de caos inimaginables, amb declaracions contradictòries i canvis radicals en poques hores. L'exemple més clar: l'anunci de la suspensió del contracte amb OHL (l'empresa que fa aquesta obra d'art d'obres de l'AVE) per descartar-ho després i avisar que dues empreses més l'ajudaran en les actuacions.
Tothom li demana que dimiteixi. Tothom menys els seus companys de partit. Alguns per convicció, altres per obligació. Ella s'afera al cadirot. Diu que "córrer és de covards", frase que va fer cèlebre l'exjugador i exentrenador del Barça Charly Rexach (un altre crack). La ministra és un dels pesos pesats del PSOE a Andalusia i no pot plegar. Zapatero tampoc la cessa. Fa uns mesos va remodelar el govern però a Álvarez la va deixar on era. El president del govern espanyol hauria de tenir clar que està jugant amb foc i que un mal resultat a Catalunya li podria costar la Moncloa. Les enquestes per ara encara li són sorprenentment favorables -les alternatives són les que són- però l'abstenció podria convertir-se en protagonista el març vinent al nostre país si tot continua així.
Dimitir és un verb que els nostres polítics no saben conjugar. Ho vam veure al Carmel o amb el Prestige, per posar dos exemples de color diferent. El gran problema és que la política ha esdevingut una professió i no una vocació a la qual es dediquen alguns anys de la vida. També es compatibilitzen de forma generalitzada càrrecs de partit i de govern -sovint en dues administracions diferents-. Álvarez és un pes pesat del PSOE a Andalusia i cap de llista per Màlaga a les generals. Màlaga, ciutat on er cert l'AVE hi arribarà en poques setmanes i sense problemes.
Potser la dimissió de la ministra no ajudaria a redreçar gaire el caos actual, però segur que no empitjoraria més, Álvarez demostraria una certa dignitat política i el PSOE respecte pels catalans. Per què aquesta dona s'ha rigut de nosaltres almenys un parell de vegades.
12 comentaris:
què coi li ha sortit en aquesta bona dona al cap !!! ... salut
Ay si això hagués passat amb Alvarez Cascos i governant el PP, barcelona cremada, dirien els diaris, dejadez y olvido de cataluña, etc.etc.. manis por aki, ollas express por allá.
Y mientras el Z abriendo socavones por donde pasa da igual domingo que lunes.
Perqué son els reis del cel i de la terra, i el que no es socialista no es bó i a l'inrevès. Bé "alea jacta est" el PSOE perdre (i de llarg) les eleccions.
Querido Jordi, hacerla dimitir, seria tanto como reconocer, que lo estan haciendo mal, y el Pinocho de ZP. no se puede permitir otro fracaso mas..ya van demasiados y estoy de acuerdo totalmente con Oviedo; esto le ocurre al PP y se lia la de dios y eso no es justo, nos la entan metiendo floja y doblada y a los catalanes, parace que nos gusta. besitos
Y ademas, esta señora es una PALURDA.besitos
Forat del Carmel, caos de l’aeroport de Barcelona, esvorancs a rodalies, obres de l’AVE, transvasament encobert, incompliment de l’Estatut … i no passa res.
Quan tot el país, i part de l'estranger, demana la dimissió de la ministra de Foment o, com a mínim, del Secretari d'Estat d'infraestructures, ve el president Zapatero a l'Hospitalet de Llobregat i es confessa responsable de tots els despropòsits i mals que estan succeint a les infraestructures ferroviàries a Catalunya per culpa de les obres de l'AVE.
I el president es queda tan panxo, perquè, en la línia del "talante" predicat des de l'inici de la legislatura, ser responsable polític no deu representar, per a ell, gaire res més que no sigui un gest de perdonavides.
És evident que Zapatero està ja en campanya, com ho és que ho està gairebé tot el país i la tònica d'aquests mesos serà abocar tonelades de terra al gran escàndol de la inversió de l'Estat a Catalunya.
El cas de les infraestructures ferroviàries no és res més que el vèrtex d'un iceberg que amaga gran part d'un pla per escanyar el país. Tornarem a recordar l'estratègia socialista inspirada en aquella del conde-duque de Olivares ?: "que surta el efecto sin que se note el cuidado". I les coses van sortint d'acord amb el que estava previst.
El més increïble és que la gent els segueix votant i el més trist és que a Catalunya la gent votarà el PSC per por a que surti el PP, és a dir, farà servir el popular "vot útil" que a mi tanta ràbia em fa.
Ha quallat la sensació que l'única prioritat del president Montilla era no incomodar Zapatero i el seu govern en precampanya, per molt que el PSC s'estigui jugant el tipus en aquesta crisi.
Si la cosa no se soluciona ràpid, Montilla haurà de triar entre mantenir la credibilitat del PSC i l'autoritat del president de la Generalitat o prioritzar els interessos del PSOE.
Darrerament, una cosa i l'altra són cada cop menys compatibles.
A les Espanyes no es comprendria que una ministre dimitís per un problema amb els (o dels) catalans.
Magdalena Álvarez pertany a l'altre graner de vots socialista: Andalusia. No cal incomodar-los, però de fet està mig dimitida: no acompanya Zapatero, no dóna explicacions al Congrés i Zapàtero es comporta com a ministre de Foment ...
Magdalena és part de la "quota andalusa" i de la "quota femenina". En conseqüència: res de dimitir.
El verb dimitar ha perdut la primera persona ja fa temps. Només dimiteix la gent amb un mínim de dignitat.
les cadiretes, que són còmodes...
Publica un comentari a l'entrada