No en tenia ni idea de qui era Cristina Peri Rossi -perdoneu la meva ignorància- fins fa unes setmanes. És una escriptora uruguaiana que porta tres dècades vivint a Catalunya i fins fa poc era tertuliana de Catalunya Ràdio, emissora que ha decidit prescindir dels seus serveis perquè. Aquesta dona fa trenta anys que viu a Catalunya i no ha estat capaç d'apendre l'idioma propi del país -el català- per expressar-se en aquesta llengua en l'emissora pública catalana. Aquest és el fet que trobo molt més sorprenent i no que la direcció de Catalunya Ràdio hagi decidit prescindir de les seves col·laboracions. La direcció de l'emissora ha fet marxa enrera i demanarà a lescriptora uruguaiana que torni a participar en el programa en qüestió.
I és que la Brunete mediàtica i la quinta columna introduïda a Catalunya han decidit convertir Peri Rossi en una mena de màrtir de la persecució del castellà, un un element més d'aquest univers paral·lel que han creat personatges com Jiménez Losantos, que en un país normal ja estaria no només apartat dels micròfons sinó en un procés judicial per apologia del terrorisme (contrs els catalans i els bascos, és clar). La campanya a favor de Peri Rossi ja està engegada i sembla que s'han sortit amb la seva.
El problema és que diversos milions d'espanyols es pensen que a Catalunya els qui parlen castellà estan perseguits i que la llengua espanyola està marginada de la vida pública. I el més greu és que és justament el contrari. Passejant pels carrers de Catalunya sents parlar majoritariament castellà, que és la llengua predominant als patis d'escoles o instituts. Quantes pel·lícules es poden veure en català al cinema? I quina llengua predomina en el món judicial. Recordem que dijous la magistrada del cas Isanta va obligar a un testimoni a declarar el castellà.
Però la doctrina Goebbels funciona. Les mentides es repeteixen de forma continuada i sistemàtica. I com una gota malaia van calant. Es projecta una imatge falsa de Catalunya i del català i les víctimes passen a ser botxins. I nosaltres ens ho anem mirant, agafant una rabieta de tant en tant, però sense acabar de reaccionar de forma continuada. I tornem al començament: Senyora Peri Rossi. Aprengui català. I si ja l'ha après, parli'l. No li farà cap mal. He vist persones que porten molt menys temps a Catalunya i s'esforcen a parlar el català. I això els catalans ho sabem apreciar.
9 comentaris:
Hola Jordi,
El que dius a l'article em sembla molt bé, és més, hi estic molt d'acord.
Però una recomanació,si us plau, revisa l'article abans de penjar-lo ... sobretot el primer paràgraf ... frases inacabades, frases mal començades ...
A veure si entre tots procurem cuidar el català.
Hi ha qui en treu un profit professional de tto plegat, i aquesta dona n'és un exemple.
Segur que a l'Uruguai se l'estimen molt!
Sigueu Herois!
HI HA UNA IMPRECISSIÓ: LOSANTOS HA CRITICAT PERI ROSSI I ELS SEUS TERTULIANS NO HAN SIGNAT EL MANIFEST. LA CRITIQUEN PER NO HAVER PARLAT MAI DEL CASTELLÀ A CATALUNYA FINS QUE L'HAN FET FORA A ELLA.
LES PROTESTES VENEN AQUESTA VEGADA DE L'ENTORN PSC (QUE ÉS L'ENTORN DE L'ESCRIPTORA)
EN AQUEST CAS, JORDI, HAS CAIGUT MÉS EN EL TÒPIC DE LA "BRUNETE" QUE EN LA REALITAT DEL AFER PERI ROSSI
Tan se val qui sigui l'instigador de la campanya, si la "Brunete" mediàtica o el PSC, el fet és que una dona que porta 30 anys! visquen a Catalunya, no pot parlar en català. Ja no dic que ho faci a casa seva (déu me'n guard de posar-me en la vida privada de la gent), però sí que ho ha de fer quan parla a l'emisora nacional i pública. On anirem a parar!
És una cosa que em fa molt mal a les orelles quan sento per Catalunya Ràdio o per qualsevol mitjà de la Corporació, algú que parla en castellà sense causa justificada (que seria que és de fora i no viu a Catalunya).
És el cas del programa que van estrenar dimecres passat de la masia a TV3. Serà que no s'hi deuen haver presentat famílies per participar en aquest concurs per veure qui s'adapta millor vivint a pagès, que han hagut d'agafar una que és castellanoparlant i que fa uns atropellaments a la nostra llengua que fan posar els pèls de punta. No tinc res en contra d'aquesta família, però segur que tenien a on triar i s'ho podien haver mirat millor. Si nosaltres no cuidem la nostra llengua ningú ho farà. I als de les espanyes, que ens deixin en pau d'una vegada, si tan fàstig els hi fem, que ens deixin marxar.
M. A.
Jordi,
No sóc capaç de comprendre aquest post. No puc entendre que una persona li digui a una altra la llengua que ha de parlar, és una invasió de l'autonomia privada increïble.
A tu t'importa la llengua que parla una persona que com bé has dit al principi no coneixes?
Jo això no m'atreviria a dir-li-ho ni al meu pare!
I a més hi ha l'agreujant de que es tracta d'un mitjà públic! Si a l'Aquí prohibiu escriure en castellà em semblaria una mica cutre però no deixa de ser l'estratègia d'una empresa privada.
Jo crec que en general els sentiments s'han apoderat de l'opinió pública. És com quan a Rosa Elias l'acusen de no estimar Tarragona per denunciar lo del Fortí. Què sabran ells del que s'estima o no Rosa Elias?
Ah! I com bé diu un anònim amb lo de la Brunete mediàtica t'has equivocat.
És el mateix que "háblame en cristiano" però al revés...
Hi estic bastant d'acord amb el que dius. Per cert, per quan un post donat la teva opinió sobre el sopar de Nadal? Jo en parlo al meu nou bloc, on estàs linkat!
Diverses puntualitzacions:
El bloc és un mitjà de comunicació molt àgil i a vegades els articles contenen alguns errors i imprecisions ortogràfiues i sintàctiques. Em sap greu.
A l'article parlo d'una quinta columna introduïda a Catalunya, la que s'alimenta de l'autoodi i aquest esperit goebbelià (el castellà està marginat i bestieses d'aquest tipus...) i és clar que hi ha sectors del PSC i d'ICV.
Joan Miquel. Jo puc parlar català o castellà a la BBC o a la televsió francesa. No, oi? Doncs si a Catalunya Ràdio els seus responsables decideixen que s'hi ha de parlar català doncs s'ha d'acceptar. I una senyora que porta trenta anys al nostre país ha de saber parlar català. I l'experiència em demostra que qui no l'ha après és que no li dóna la gana. I és així. Oi que els emigrants catalans i espanyols que van anar a Alemanya elsanys 60 van a pendre l'alemany en pocs anys? El problema de base és que el català no és necesari a Catalunya. I és molt trist.
Maria Rosa. Parlaré del cas Nadal però encara estic ordenant idees. Felicitats pel bloc. Estàs linkada i et seguiré.
Jordi,
Si al Regne Unit el 100% de la població entengués el català et deixarien parlar català a la BBC.
Tu ho has dit, qui després de 30 anys a Catalunya no parla català és perquè no vol. Sí, i quin és el problema?
Jo entenc que hi ha molta gent que defensa la imposició lingüística des d'una hipòtesi falsa que és el català està en perill d'extinció. Com estava el català fa 60 anys i com està ara? Ara bé, no pot deixar de ser una llengua petita, per definició, a no ser que ens dediquem ara a conquerir Amèrica...
Un altre error, a més, dels independentistes és assimilar la independència administrativa amb una espècie de monolingüisme que topa amb la realitat. Jo crec que l'únic estat català viable hauria de tenir per força dues llengües oficials.
Una abraçada.
Jo no crec que pugui defensar-se el dret a no dir ni una paraula de català, com planteja en J.M. Carrillo. Com també és una bajanada no voler dir mai ni enlloc ni en cap circumstància ni un sol mot en castellà.
És el de sempre: els catalano-parlants som, mal ens pesi o ens vingui de grat, bilingües en moltes ocassions. Moltes més que els castellanoparlants, protegits pel dret i el costum. Pocs castellano-parlants són bilingües.
Em sembla trivialitzar molt el franquisme, dir que la situació lingüística actual és com la del "hábleme en cristiano" però a l'intrevès. Totes les polítiques, i molts més les lingü´stiques, són criticables, però és oportunisme voler equiparar les dues situacions legals. És un excés.
Publica un comentari a l'entrada