Manifestacions o batalles campals?

En els darrers anys hem vist com sorgia al nostre país una nova activitat de cap de setmana. N’hi ha el dissabte al matí i a la tarda i també el diumenge abans de dinar. Excepcionalment, també entre setmana. Es tracta de les manifestacions. L’oferta és variada, tant de temàtica com d’ubicació geogràfica. N’hi ha des de l’Alt Empordà fins al Montsià. Però la gran capital de les ‘manis’ és Barcelona, amb una temàtica diversa. També hi ha diferents nivells de perillositat. Dissabte estava convocada a la capital catalana una manifestació contra l’assassinat d’un noi de 16 anys per joves feixistes a Madrid. És impossible no donar suport a aquesta manifestació. La concentració no estava, però, autoritzada. Els ànims es van anar escalfant i la festa va acabar molt malament, amb greus enfrontaments, 5 detinguts i diversos mossos i manifestants ferits.

Els aldarulls per la ‘mani’ de dissabte ha tingut repercussions polítiques al voltant de l’actuació dels Mossos. Van actuar massa tard? No sóc cap expert en seguretat, però a mi em costa comprendre com es poden organitzar aquestes batalles campals, tant per part dels manifestants com dels mossos. S’ha de trobar el moment just per actuar i evitar mals majors. La policia ha de protegir-nos, tant dels lladres que poden entrar a casa nostra, com d’uns personatges que, emparant-se en qualsevol causa noble i defensable -l’accés a l’habitatge o l’assassinat d’un jove innocent- es dediquin a carregar-se el mobiliari urbà i muntar veritables guerres urbanes. Només fan mal a la causa que defensen. I cada cop som més els que estem cansats d’aquestes situacions tan il·lògiques.

Publicat al diari Aquí el dimecres 21 de novembre