En aquesta setmana he fet territori. Com a recent cap de Premsa i Comunicació del Consell Comarcal de l'Alt Camp estic mantenint trobades amb els diferents alcaldes dels municipis de la comarca per presentar-me i copsar les seves inquietuts i informacions que podem potenciar. Amb alguns m'hi he reunit a la seu del Consell, a Valls, però amb altres he anat al seu poble. És el cas del Pont d'Armentera -a la foto-, on hi vaig anar el dimecres al vespre. Abans de trobar-me amb el Jordi Abellà, l'alcalde, vaig fer una volta pels carrers d'aquest poble de poc més de 500 habitants que en les èpoques daurades de la indústria tèxtil tenia tres cops més de població. Està situat al nord de la comarca, a la vall del riu Gaià. El nuvli urbà té una forma molt caracteristica.
Quan el sol s'està ponent o s'ha amagat darrera les muntanyes però encara queda molta llum és el moment ideal per passejar per llocs com el Pont d'Armentera, sense cotxes pels carrers, nens jugant a l'aire lliure i un silenci trencat només pels crits dels infants o algun gos que burda. El secretari i l'administrativa de l'Ajuntament pontorrí em van semblar molt trempats i l'alcalde em va explicar preocupacions i projectes que no desvelaré ara per secret professional -bé, no serà tant-. Tornava tard cap a casa, amb una foscor pregona a la carretera de Santes Creus, pensant que ja coneixia una mica més el Pont, tot i que ja havia estat algun cop abans, molt de passada.
Dijous al matí vaig fer un 'tour' per una zona molt diferent de l'Alt Camp. Primer vaig anar al Rourell, amb un alcalde debutant, Pere Guerrero, però ja veterà, amb ganes de fer coses. Després vaig anar a Vallmoll, que diria que ja ha superat els 1.500 habitants i té un gran dinamisme ecomòmic -destaca un polígon industrial que està creixent molt i molt bé- però conserva encara l'encant dels pobles i un castell -en la imatge- que li dóna personalitat. Cada dia el veig des de la carretera i dijous el vaig veure de més a prop. I vaig acabar a la localitat veïna de la Masó, amb una població al voltant de 300 habitants i que ara està "rentant-se una mica la cara", pavimentant de nou els carrers i dotant-lo de serveis més moderns. L'alcalde inicia la seva segona etapa en el càrrec "ara que té temps" m'explicava. Ja ho havia estat amb 27 anys als anys seixanta. Em va semblar un d'aquells batlles amb carisma, que es fa seva la població amb simpatia i empenta.
Aquesta setmana també ha tingut un protagonisme especial Alió i el seu jardí experimental, impulsat pel Taller d'Ocupació del Consell, amb un tipus de plantes que consumeixen una quarta part menys d'aigua que les habituals. I en moments de sequera com aquest, és un tema "interessant". I acabo amb una d'aquelles trobades casuals. Per Torredembarra vaig topar-me dijous a la tarda amb Joan Ruiz, secretari d'organització del PSC del Camp de Tarragona i recent diputat al Congrés. Ens va explicar a mi i a en Ramon Ripoll, regidor socialista torrenc, algunes anècdotes i històries dels primers dies a la cambra baixa. Li brillaven els ulls. Se li veu que s'ho està passant bé, igual que l'alcalde d'Alcover, Anton Ferré, que ha acabat eclipsant-lo una mica -segur que li ha anat bé-. Ferré va entrar contrapronòstic des del quart lloc de la llista socialsta per Tarragona i Ruiz era el número dos. Us recomno una visita al bloc d'en Joan Ruiz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada