Cròniques de l'altra banda (II)

He acabat la primera setmana sencera com a cap de Premsa i Comunicació del Consell Comarcal de l'Alt Camp i han estat cinc dies molt intensos, plens d'experiències noves, algunes que em sorprenen i altres que em serveixen per apendre coses que no sabia o coneixia poc. Aquesta setmana he promès (no jurat) el càrrec i m'he compromès a fer complir la Constitució (tenia un any i un mes quan es va votar) i l'Estatut (vaig votar que no). Curiós, però és així. I per situació impactant, la visita de dimecres a la web www.comunicacio.21 i veure que parlaven del meu nomenament i que el Pep Escaño assumia el meu lloc a l'Aquí. I sota d'una notícia sobre Libertad Digital!

Continuo en una època de conèixer molta gent: tècnics i treballadors del Consell, consellers comarcals, companys periodistes amb els quals tractaré no diariament però gairebé... Són dies de cafès de presentació, encaixades de mans, cerca de complicitats... Dimecres vaig debutar en la meva primera roda de premsa a l'altra banda. M'han dit -jo no tenia referències prèvies- que van venir molts mitjans i igualment les notes de premsa arriben més enllà de l'humil sala de premsa que tenim.

La superpoblació (plaga per molts) de conills que pateixen diversos municipis de la comarca ha estat el tema de la setmana. És un tema que genera una certa conya quan en parles amb segons qui i crec que és molt greu. Sobretot pel pagès que veu reduïda un 100% la seva collita a causa de les legions d'aquests animals que arrassen els seus sembrats. Dimecres hi ha haver una reunió entre pagesos, caçadors, Consell i Generalitat per tractar aquest problema i sembla que comencen a posar-se solucions però la resolució final sembla lluny. Si voleu més informació visiteu la web del Consell, que també m'he encarregat aquests dies d'omplir-la de continguts i actualitzar-la. La crisi de l'aigua cotinua sent la gran notícia general i des del Consell potenciem la jardineria que consumeix poca aigua. Veieu-ho.

Us podria explicar més històries, però deixarem pel tercer capítol. Només dir-vos que sovint no és tan diferent estar a una banda o a l'altra de la professió periodística. Abans m'agradava que un tema fos primícia i mirava els altres diaris a veure si no treien la notícia en qüestió, com la tractaven o si en publicàvem un altre que nosaltres ni l'havíem olorat. Ara començo la jornada laboral revisant els diaris o escolotant les ràdios a veure que treuen i si s'han fet ressò del que fem el Consell i els municipis de l'Alt Camp.