El panorama polític català cada cop recorda més la legislatura passada, amb algunes diferències que no només passen perquè el president de la Generalitat no és el mateix sinó també perquè Iniciativa ha d’apagar focs a casa seva i no es pot dedicar tant a fer de bomber del govern. Després d'uns primers mesos de cert autocontrol, Esquerra torna a ser un partit amb dues ànimes –la del govern i la de l’oposició- i les tensions cada cop són més intenses a causa del transvassament de l’Ebre.
Moltes veus ja apunten que tornarem a tenir eleccions anticipades. No fa ni un any i mig que va començar aquesta legislatura i crec que hauria de fer reflexionar a molts -sobretot els artífex del segon tripartit- aquesta possibilitat cada cop més real d’encadenar dues legislatures consecutives en què no s’esgoten els 4 anys. La data més apuntada és la pimavera de 2009. A ningú se li escapa que la majoria de partits afronten els propers mesos els seus congressos i que les executives que en surtin poden variar les estratègies electorals o no. El missatge de "tendir ponts" entre CiU i ERC cada cop es repeteix més tot i que no ens acaben d'aclarir en què es tradueix, si deixar enrere el mal rotllo dels darrers cinc anys o volen anar més enllà.
Recordem que a nivell estatal la darrera legislatura amb eleccions anticipades van ser després del periode 1993-1996, amb una crisi molt dura pels problemes interns del PSOE i la presió d’un PP àvid de tocar poder. A Catalunya sembla que anem pel camí d’instal•lar-nos en una provisionalitat que no és gens positiva. Hi ha veus que insisteixen que l'únic antídot a aquesta inestabilitat és la sociovergència. Tots dos partits són els que tenen una base electoral més potent, més experiència de govern i més tranquil el galliner intern, que no vol dir tranquil del tot.
Vull acabar aquest post fent balanç de la darrera enquesta, que ha estat diverses setmanes penjada i dóna uns resultats clars. Un 43% dels que han respòs afirmen que no estan gens satisfets de les eleccions generals del 9-M. Un 21% es decanta per “no gaire”. Un 15% “passa olímpicament” i només un 13% diu queestà “molt” satisfet, mentre que un 9% ho està “força”.
En la nova enquesta us pregunto sobre la crisi econòmica.
2 comentaris:
al final ens en parirem, cada vegada ja mes abstenció, que volen que no hi anem
Abstención, abstención, es el vino de la oposición.
M'ha agradat el teu blog.
Què vols que et digui, els catalans demanem als polítics que siguin capaços de posar Catalunya capdavantera en moltes coses i de prosperar econòmicament de veritat.
Publica un comentari a l'entrada