Reus: voracitat recaptatòria

Deixar el cotxe en un pàrquing de Reus és més barat que fer-ho en un de Tarragona i, per descomptat, en un de Barcelona. Però si deixeu el vehicle en zona blava calculeu exactament el temps que hi tindreu el vehicle allà perquè la minuciositat dels vigilants és terrible. Dilluns vaig quedar amb uns amics per dinar a la capital del Baix Camp. Era al migdia -en aquest moment del dia la zona blava és gratuïta- però vaig posar 50 cèntims més per si m'endarreria més enllà de les quatre de la tarda, quan toca tornar a pagar. L'àpat es va allargar una mica més del previst i, a més, vaig trobar un conegut pel carrer que feia temps que no veia. Resultat: vaig arribar vint minuts més tard del previst i al parabrises ja hi havia la multa! De res m'havia servit aquell mig euro que jo havia deixat com a símbol de voler col·laborar amb les arques municipals reusenques.

T'emprenyes i molt. Però vaig gastar-me 4 euros per anul·lar la injusta denúncia. Què havia de fer? Recórrer la sanció al·legant que no havia previst que em trobaria un amic pel carrer? Que el dinar es va allargar més del previst? Pagues amb la sensació de col·laborar pacientment a cobrir les espectatives de recaptació per multes i sancions vàries que fan a inicis d'any els Ajuntaments, que se't poden endarrerir el que vulguin a l'hora de prestar-te un servei, però que a la inversa, són impecables. Mentre engegava el cotxe amb la sensació d'estafa-ja sé que 4 euros no són tant però hauria preferit gastar-me'ls en el què jo volgués- vaig recordar un dia, ja fa anys, que també a Reus vaig haver de cridar l'atenció a un vigilant que ja m'estava preparant la sanció mentre jo treia el tíquet del parquímetre. A això li dic jo voracitat recaptatòria.

Publicat al diari Aquí el 16 d'abril