Cròniques de l'altra banda (V)

Incio el cinquè capítol d'aquesta secció que ja es fixa en aquest bloc i més després de comentaris elogiosos com el de l'Òscar Ramírez o altres que ho han fet via telefònica o personalment. A més, quan encara estava a l'altra banda m'hauria agradat llegir un bloc com aquest. D'aquí a dos dies farà un mes que vaig arribar al Consell Comarcal de l'Alt Camp i tinc la sensació d'haver après moltes coses i haver progressat en aquesta tasca. I m'agrada compartir algunes d'aquestes experiències amb vosaltres.

M'agrada trepitjar el terreny -ja ho sabeu- i cada setmana visito un o dos municipis. Aquesta setmana he anat a Vilabella i Querol. Dimarts vaig visitar el primer municipi, al límit amb el Tarragonès. Havia quedat a les set de la tarda amb l'alcalde, en Jesús Aubia, l'únic amb Esquerra Republicana a l'alcaldia que hi ha a l'Alt Camp. I es nota. L'estelada presideix el seu despatx. El primer que em va dir l'alcalde, home de del qual en destaca la serenitat i afabilitat, és que jo hauria de ser de Vilabella tenint en compte que els me dos cognoms, Salvat i Rovira, són els que més abunden en aquest poble. Diumenge precisament la marxa 'Vilabella al mar' enllaçarà aquest diumenge el municipi amb la platja dels Muntanyans de Torredembarra. Curiós.

Dijous vaig fer una visita molt més llarga, acompanyat per la presidenta i el gerent, a Querol (en la imatge), localitat situada en un dels extrems de la comarca, limitant amb l'Anoia i el Penedès. Vam esmorzar de forquilla i ganivet al restaurant Sant Jordi -ja hi havia dinar un cop i us el recomano- i vaig poder comprovar com de convulsa pot ser la política municipal en un poble que amb prou feines arriba als 600 habitants. Avituallats, l'alcalde, Miguel Uroz, ens va portar amb el seu tot-terreny per diferents urbanitzacions i nuclis de l'extens municipi. Querol té moltes urbanitzacions, poc compactades i amb una capacitat de creixement molt gran. Molts penedesencs i barcelonins veuen Querol com un bon lloc per viure. Hi troben tranquilitat i aire pur. Això sí, o tens cotxe o ho tens molt malament.

La setmana ha estat força intensa, amb una visita a la Delegació del Govern per una reunió sobre la superpoblació de conills. També vaig participar en la jornada PIMESTIC, que organitzava la Generalitat per potenciar les noves tecnologies entre els petits i mitjans empresaris de la comarca. Van sorgir moltes idees i vaig notar que havia aprofitat molt bé el temps. Problema: l'ADSL no arriba a moltes zones de l'Alt Camp. Per tant, primer cal solucionar l'accés a la banda ampla.

Ja us he parlat en un post anterior del Sant Jordi vallenc. En la roda de premsa vaig debutar fent de portaveu del Consell explicant l'adjudicació de la tercera fase de l'Alberg de Santes Creus i la millora del cami del Pla a Aiguamúrcia. Al nostre país no és molt normal que el responsable de premsa d'una institució política parli en les rodes de premsa. Sempre són els polítics els qui ho fan. Tenim excepcions, com la periodista flixenca Aurora Massip, portaveu del govern català. Als Estats Units, en canvi, és normal que les intervencions davant els mitjans les faci per exemple el secretari de premsa en el cas de la Casablanca. Recordeu a C.J. Creck a El ala oeste de la Casablanca? Un debat interessant.