Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dimecres, d’abril 23, 2008
Sant Jordi vallenc, Sant Jordi diferent
De Sant Jordis n'he viscuts ja uns quants. Recordo especialment quan estudiava Periodisme a l'Autònoma baixar a la Rambla de Barcelona i deixar-te emportar per aquella marea humana, buscar algun escriptor/a perquè em signés un llibre, els platós i estudis improvisats de TV i ràdios, un ambient molt intens... Els darrers Sant Jordis els he viscut a Tarragona, amb una Rambla Nova convertida en una marea humana més petita que la de Barcelona però deu n'hi do-.
Avui he viscut un Sant Jordi diferent a causa del meu recent canvi laboral. De bon matí ja mhan regalat un llibre: "La Profecia 2013", de Francesc Miralles. Fa uns mesos vaig llegir "El quart Reich", del mateix autor, i em va agradar molt. Espero que el nou títol protagonitzat per aquest periodista català amb arrels catalanes estigui a l'alçada del primer i que no "codigodavincieji" massa.
Aquest Sant Jordi ha estat el primer que em regalen una rosa. A mi i a la resta de treballadors del Consell Comarcal de l'Alt Camp. M'ha fet il·lusió. En la roda de premsa que fem cada dimecres també hem regalat una rosa i hem convidat a un cafè i uns croissanets als periodistes. I després he anat a viure 'in situ' el Sant Jordi vallenc. M'ha agradat. A la plaça del Pati i el carrer de la Cort hi havia una colla de parades de llibres i roses i molta gent passejant amunt i avall, mirant i també comprant llibres. També hi havia molts escolars i alguna bèstia festiva que feia molta festa.
Ara ho rematarem amb un Barça-Manchester semifinal de la Lliga de Campions que arriba en un moment molt complicat pels blaugranes. No vull fer cap previsió. Veurem el partit i intentarem disfrutar. I acabo defensant una vegada més que el Sant Jordi ha de continuar sent un dia laborable. Crec que aquest és un dels secrets de l'èxit -a vegades molt desmesurat- de la diada. L'11 de setembre és una jornada per refexionar sobre la nostra realitat nacional i històrica i molts aprofiten per escampar la boira i més si hi ha pont. El Sant Jordi és per viure'l al carrer, comprant llibres, regalant roses, fent país com diuen molts.
I moltes gràcies a tots els que m'heu felicitat!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Potser el més curiós, sense sortir del Camp de Tarragona , hafgi estat el reusenc... amb l'actuació estelar de la regidora Pont, amb idees més freaks que l'Ariel.
sort que ho heu dit ... felicitats !!! ... salut
Publica un comentari a l'entrada