dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi vallenc, Sant Jordi diferent


De Sant Jordis n'he viscuts ja uns quants. Recordo especialment quan estudiava Periodisme a l'Autònoma baixar a la Rambla de Barcelona i deixar-te emportar per aquella marea humana, buscar algun escriptor/a perquè em signés un llibre, els platós i estudis improvisats de TV i ràdios, un ambient molt intens... Els darrers Sant Jordis els he viscut a Tarragona, amb una Rambla Nova convertida en una marea humana més petita que la de Barcelona però deu n'hi do-.

Avui he viscut un Sant Jordi diferent a causa del meu recent canvi laboral. De bon matí ja mhan regalat un llibre: "La Profecia 2013", de Francesc Miralles. Fa uns mesos vaig llegir "El quart Reich", del mateix autor, i em va agradar molt. Espero que el nou títol protagonitzat per aquest periodista català amb arrels catalanes estigui a l'alçada del primer i que no "codigodavincieji" massa.

Aquest Sant Jordi ha estat el primer que em regalen una rosa. A mi i a la resta de treballadors del Consell Comarcal de l'Alt Camp. M'ha fet il·lusió. En la roda de premsa que fem cada dimecres també hem regalat una rosa i hem convidat a un cafè i uns croissanets als periodistes. I després he anat a viure 'in situ' el Sant Jordi vallenc. M'ha agradat. A la plaça del Pati i el carrer de la Cort hi havia una colla de parades de llibres i roses i molta gent passejant amunt i avall, mirant i també comprant llibres. També hi havia molts escolars i alguna bèstia festiva que feia molta festa.

Ara ho rematarem amb un Barça-Manchester semifinal de la Lliga de Campions que arriba en un moment molt complicat pels blaugranes. No vull fer cap previsió. Veurem el partit i intentarem disfrutar. I acabo defensant una vegada més que el Sant Jordi ha de continuar sent un dia laborable. Crec que aquest és un dels secrets de l'èxit -a vegades molt desmesurat- de la diada. L'11 de setembre és una jornada per refexionar sobre la nostra realitat nacional i històrica i molts aprofiten per escampar la boira i més si hi ha pont. El Sant Jordi és per viure'l al carrer, comprant llibres, regalant roses, fent país com diuen molts.

I moltes gràcies a tots els que m'heu felicitat!!!

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Potser el més curiós, sense sortir del Camp de Tarragona , hafgi estat el reusenc... amb l'actuació estelar de la regidora Pont, amb idees més freaks que l'Ariel.

mossèn ha dit...

sort que ho heu dit ... felicitats !!! ... salut