dimecres, de juliol 22, 2009

Gibraltar no és España

L’espanyolisme més ranci -el perejillero- ha tornat a treure el cap amb força després de la visita aquesta semana del ministre espanyol d’Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, a Gibraltar. I és que per a ells, Gibraltar es España. Aquesta és una d’aquelles històries que mai he pogut entendre. Des del 1713 Gibraltar està sota sobirania britànica i els gibraltarenys el que menys volen esdevenir és espanyols. La majoria volen ser independents o, com a mal menor, formar part del Regne Unit. Però el dret a decidir és un concepte basic en democràcia que la inmensa majoria dels espanyols ni entén ni vol entendre.

Igual que Gibraltar hauria de ser espanyol també Perpinyà hauria de tornar a formar part de Catalunya, com passava abans del Tractat dels Pirineus, signat menys de mig segle abans el Tractat d’Utretcht. I Ceuta i Melilla? Marroc les reclama des de fa anys igual que l’Estat Espanyol fa amb Gibraltar. Que fan dues ciutats espanyoles enmig de l’Àfrica en ple segle XXI? També han de canviar de sobirania?

Gibraltar és britànic i Ceuta i Melilla espanyoles. Aquest és el resultat de segles d’història i voler canviar-ho és obrir una caixa de Pandora que no interessa ni als defensors d’aquest espanyolisme ranci, que va aplaudir la invasió d’un illot ple de cabres anomenat Perejil l’any 2002. Quina gran operació militar!. A aquests personatges els interessa de tant en tant enarborar la bandera de la Gran España –amb Gibraltar inclòs- igual que als marroquins els va bé reclamar Ceuta i Melilla de tant en tant. És el que hi ha amics. Però això no és nacionalisme espanyol, no. Deu ser allò del constitucionalisme.

Publicat al diari digital TotTarragona

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo curioso de ud. Sr Salvat, es que reconoce que es un caso que no entiende, pero se posiciona en decirnos que Gibraltar, no es Español. Su mediocridad periodistica y su ceguera nacionalista, caminan de la mano juntas. Diganos que Menorca tambien es Inglesa y redondee su escrito de pueblerino dolido.
Gibraltar es ¡ESPAÑA!

Anònim ha dit...

Ya sois cortitos estos fachas españoles. ¿No pillais que es una preguna retórica? Gibraltar no es Ejpaña y ya podeis vigilar que Ceuta i Melilla no sean en pocos años de Marruecos jaja ja

Francesc Mercadé ha dit...

De fet jo no en tinc cap de problema, que s'anuli el Tractat d'Utrech i que es torni Gibraltar a Espanya. No hi veig cap problema jo. Una vegada sense efecte el tractat d'Utrech, i de forma automàtica Menorca tornaria a sobirania Britànica. És dur però ho hauríem de reconèixer. Al cap i a la fí tothom romandria dins la Unió Europea, els problemes s'acabarien minimitzant. Ah!, m'ho deixava, la sobirania huria de retornar-se a l'antiga Corona d'Aragó, amb l'anulació del Tractat d'Utrech els furs catalans recobrarien vida legal i eclosionaria un nou Estat en el si de la UE. Jo obogo per un Gibraltar espanyol i per la derogació del Tractat d'Utrech amb totes les deves conseqüències!.

Unamuno ha dit...

Sr. Salvat usted se equivoca como muchos anónimos, no solamente Gibraltar es español como la comunidad autonoma de cataluña, es que hay países que nos deben la lengua y la religión.

Anònim ha dit...

I no oblidem que Gibraltar va ser part del preu que pagà Espanya per obtenir la neutralitat d'Anglaterra, fins aleshores la nostra aliada arran de la Guerra de Successió. D'aquesta manera pogué esclafar definitivament la sobirania i l'autogovern de Catalunya, València i el Regne de Mallorca, i imposar-hi, per dret de conquesta, la llengua de Castella i tot un aparell jurídic i polític al servei de l'aristocràcia castellana i del Borbó.
Romangui, doncs, Gibraltar tal com és. És a dir, per a nosaltres, catalanoparlants amb memòria històrica: un memorial de la infàmia.

jordi salvat ha dit...

No sé si sentir-me orgullós de les visites que rep aquest blog de la Caverna. Sense comentaris. Viuen en un univers paral·lel. A l'Unamuno no l'entenc. "Deben la lengua y le religión". Quina llengua? Quina religió?

Ciscu,

Raonament curiós el teu, però recorda que Menorca va passar a mans angleses gràcies al Tractat d'Utretcht i més tard va tornar a mans d'España. El que si que passarà aviat es que Mallorca serà alemanya...

El darrer anònim té forá raó, Anglaterra ens va deixar penjats el 1713. I Gibraltar ens ho recorda

Francesc Mercadé ha dit...

Hem de parlar dels tractats d'Utrecht: Anglaterra i Portugal van signar el Tractat d'Utrecht (1713) i els catalans es van quedar definitivament sols. Els catalans no van voler deposar les armes i van seguir resistint fins que les tropes felipistes van trencar el setge de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Amb la signatura del Tractat els anglesos obtenien més beneficis que no pas seguint amb la guerra. L'any 1713, quan es va signar el Tractat d'Utrecht, el problema s'havia traslladat i si fins aleshores havien recolzat a l'Arxiduc Carles, ara havien de controlar-lo. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Sicilia (també territori de la Corona d'Arago), Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.
Els diversos Tractats signats a Utrech, cal diferenciar els signats entre França i Anglaterra, l'11 d'abril de 1713. Entre França i la República de les Set Províncies Unides, l'11 d'abril de 1713. Entre Anglaterra i Espanya, el 13 de juliol de 1713. Entre França i Àustria, el 7 de març de 1714, anomenat també Tractat de Rastatt. I finalment entre Espanya i Àustria, 7 de setembre de 1714, anomenat també Tractat de Baden.