El president del Consell d'Administració del Nàstic, Xavier Salvadó, ha acceptat la proposta del seu homòleg de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), Ángel Maria Villar, per incorporar-se a la seva junta directiva. Ja és prou gran Salvadó per valorar si havia d'entrar o no en aquest organisme, tot i que a priori pot semblar positiu pels interessos granes. Voldria centrar-me més en la figura d'Ángel Maria Villar, que va arribar a la presidència de la RFEF el 1988, quan el Barça no havia guanyat cap Lliga de Campions. Bé, la Lliga de Campions encara no existia i es deia Copa d'Europa. Aquest home porta molts anys aferrat al cadirot!
Villar també forma part d'organismes futbolístics internacionals, com la UEFA i la FIFA. És passa la vida viatjant, assistint a partits i a àpats en bons restaurants 'de gorra'. Les assemblees de clubs les té ben controlades i ningú li fa ombra. No és estrany que torni a optar a la reelecció. Renunciarà a aquest tipus de vida? En canvi, el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, ha anunciat que deixa el càrrec abans de complir el seu primer mandat. Diu que ja ha acabat la transició que volia fer. Ens trobem davant de dos casos ben diferents. Però hem de tenir en compte que Roche és un jove empresari d'èxit mentre que Villar ha muntat la seva vida al voltant dels organismes futbolístics i vol aguantar fins a la jubilació. De Villars n'hi ha molts. A l'esport i en molts altres sectors.
Publicat al diari Aquí el dimecres 27 de febrer
1 comentari:
Molt bon post. I del que dius d'en Roche, ja t'asseguro, perquè ho he viscut, que aquest senyor amb un any va fer més que els seus antecessors en 15.
Publica un comentari a l'entrada