Notícies de Cuba

El panorama internacional està mogut. Aquí vivim unes eleccions generals marcades per una gran igualtat, però als Balcans està naixent un nou estat -amb ridícul inclòs de a diplomàcia espanyola-, els Estats Units també estan donant molta emoció a les primàries demòcrates i aquest dimarts tots hem fixat la mirada a Cuba. Fidel Castro ha anunciat que renuncia a tornar a ser president del país i comandant en cap. Des del juliol de 2006 Fidel ha cedit la presidència del país al seu germà petit (de 76 anys) Raúl Castro i ara fa un pas més. La salut de "El Comandante" és feble i està optant per un relleu gradual.

Un analista internacional recordava avui mateix que Fidel Castro no ha renunciat a la primera secretaria del Partit Comunista Cubà, el partit únic del sistema polític de l'illa caribenya. Castro continua manant deprés de gairebé mig segle d'arribar al poder. El discurs de Castro continua sent el mateix de sempre, el del mesies de la revolució cubana, que ha portat el país a una misèria molt gran. Els qui han estat a Cuba t'expliquen les imatges de pobresa pels carrers, d'un país ofegat per un aïllament de molts anys.


Hi ha qui s'ha deixat portar per una certa admiració cap al regim cubà, propiciat possiblement per un antiamerianisme tronat i l'utopia del comunisme utòpic. Les imatges dels revolucionaris barbuts a la selva, del Che i un Fidel joveníssim no ens han de fer obldar que Cuba viu sota una dictadura. No només no hi ha democràcia sinó que les presons estan plenes de presos polítics i hi ha molts exiliats fora del país. Cuba va viure molt bé sota el paraigües soviètic -recordem la Crisi dels Míssils nuclears del 1962- i des de la caiguda del Mur de Berlín no ha sabut trobar el seu lloc al món.

Hi ha moltes incògnites sobre el futur de Cuba. L'opacitat informativa -una altra característica dels règims dictatorials- no ens deixen tenir tots els elements per realitzar un diagnostic de la stuació actual de l'illa i els possibles escenaris de futur. Possiblement només la mort de Fidel Castro podrà obrir un veritable procés democràtic a l'illa. El que espero és que trobi la seva posició al continent americà, sense ser el prostíbul dels Estats Units, com passava abans de la Revolució castrista, però si que superi la dictadura actual. Trobar aquest punt mig serà molt complicat.