Cròniques de l'altra banda (XI)

Una foto interessant si us agraden les cireres! Amb un cistell com aquest ens va rebre l'alcade de Bràfim, Juanjo Raventós, a cada un dels participants al Consell d'alcaldes que es va celebrar en aquest municipi. A més dels alcaldes també hi érem el gerent, l'Emili; l'Íngrid, de Secretaria; i la Maria. I em vaig emportar aquest cistell de delicioses cireres i una ampolla de vi. Al consell va venir el Joan Boada, secretari general d'Interior, a explicar el desplegament dels Mossos, i també es va tractar la banda ampla i els drets de l'SGAE -els alcaldes tenen la sensació que els prenen el pèl-. La trobada la vam fer al Centre Cultural de Bràfim, estrenat fa un any i que ha recuperat el Centre Republicà Federal clausurat el 1939. Fins ara, a Bràfim només hi havia estat per la Festa Major, una de les més emblemàtiques de la zona.

La crisi generada per la Gala de Premis Ciutat de Valls continua inflant-se. He arribat a la conclusió que hi ha un caldo de cultiu que ve de fa mesos i la polèmica creada al voltant del Premi Idea Jove ha estat l'excusa per encendre la metxa. Des del Consell hem optat per no remoure més el tema i treballar en nous projectes, com un que permetrà arranjar els camins rurals amb el màxim respecte al medi ambient combinat amb la funcionalitat dels pagesos que volen accedir a les seves finques.

Divendres em va tocar excursió. Amb l'alcalde d'Aiguamúrcia, Josep Jesús Escoda, vam visitar els diferents nuclis de població que té el municipi. Fins a set. Vam partir de Santes Creus i vam passar per Aiguamúrcia, Masbarrat, les Destres, l'Albà, fins arribar al Pla de Manlleu, a uns vint quilòmetres del monestir cistercenc i que tot i serr administrativament Alt Camp, orogràficament ja és Penedès. Vam dinar a Can Mata, un restaurant del Pla de Manlleu, un àpat senzill però molt bo i amanit amb un bon servei. El 'tour' em va servir per comprovar que Aiguamúrcia és molt més que Santes Creus, amb un terme municipal gairebé tan gran com Querol, més de 73 quilòmetres quadrats, que ràpid està dit. Hi viuen més de 800 habitants.

A la tornada vaig pasasar per Vilabella per visitar i fer fotos de les obres s'un pont sobre la via. Tant l'Escoda, com l'alcade de Vilabella, Jesús Aubia, són polítics amb els quals t'hi trobes bé xerrant i que són exemples de batlles que viuen el seu municipi i el coneixen a fons. Els alcaldes de poble són aquells que els truquen o els van a buscar quan hi ha qualsevol tipus de problema. No hi ha intermediaris. Els costa fer vacances ja que quan marxen uns dies -hi tenen dret, és calr- tenen molts números perquè succeeixi alguna cosa i els trobin a faltar.