dijous, de juliol 24, 2008

Setanta anys de la Batalla de l'Ebre

Aquest divendres, 25 de juliol, es commemoren els 70 anys del començament de la Batalla de l'Ebre, que va ser la darrera ofensiva de la República per canviar el signe d'una guerra que es decantava inexorablement cap al bàndol feixista. De la Batalla de l'Ebre n'he sentit a parlar des de ben petit. Segur que la gran majoria dels que llegiu aquestes línies teniu un avi, un tiet, o el vostre pare que va lluitar en aquesta batalla que va deixar més de 100.000 morts i la victòria en safata als insurrectes comandats per Franco i ajudats decisivament per alemanys i italians i per l'abandonament de la República per part de les democràcies europees.

El meu avi, Anton Salvat Fortuny, també va lluitar a la Batalla de l'Ebre. No era de la 'Quinta del Biberó' però va ser reclutat al mateix temps que aquests gairebé adolescents que els va tocar enfrontar-se cara a cara amb els horrors de la guerra. L'Anton tenia els 28 anys fets quan va ser cridat a files i instruït al Parc Samà de Cambrils. També va creuar l'Ebre el 25 de juliol, junt amb desenes de milers de soldats republicans. A començaments d'agost va ser fet presoner pels franquistes prop de Mequinensa i va ser recluït a un camp de presoners a Santander. Potser va ser millor així perquè va poder sobreviure a l'horror.

Fa uns anys vaig llegir un llibre sobre la Batalla de l'Ebre, escrit pel periodista Kim Amor i Sagués que em va agradar força. La última batalla. Derrota de la República en el Ebro, de l'Editorial Oberon, és un reportatge històric en què els protagonistes són combatents dels dos bàndols i que amb les seves experències en primera personaem va ajudar a conèixer més una batalla decisiva pel nostre país i d'una magnitut que ara ens pot costar d'imaginar. El final de la batalla ja el sabeu: la retirada de l'Exèrcit Republicà el novembre del 1938 i la progressiva conquesta de Catalunya per part dels sublevats.

L'estiu de fa dos anys, enmig del contundent sol de l'agost, vam recórrer diferents escenaris de la Batalla de l'Ebre a la Terra Alta, una recomanable inmersió en el conflicte. Vam visitar el Museu que hi ha a Gandesa i el Poble Vell de Corbera, un espai que demostra la brutalitat de la batalla i també ple de màgia i de lletres (un abecedari ple de poesia). També vam visitar altres espais, on encara queden restes de les trinxeres escenari dels intensos combats per cada pam de terreny. Vam pujar a la Cota 705 de la serra Pàndols, on hi el Monument a la Pau, que cada any acull la trobada de la Qinta del Biberó.

Si podeu acosteu-vos a la Terra Alta aquestes properes setmanes i conegueu una mica més la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil en general. Teniu aquesta web que us pot ajudar. A mi em queden moltes ganes de saber més sobre el que va passar aquell 1938 a la Terra Alta. Sabeu algun altre bon llibre sobre la Batalla de l'Ebre?

4 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

Tots tenim històries que explicar, al meu pare el van fer presoner y va estar a un camp de concentració força temps i ara diuen que olvidem o que posem noms a les víctimes de ETA, I LES NOSTRES VÍCTIMES QUÉ ?

salut

Jesús M. Tibau ha dit...

passar per la serra de Pàndols i imaginar-se aquella batalla posa els pèls de punta

L'illa dels monstres ha dit...

sempre és emocionant sentir històries de la Guerra Civil explicades per gent que la va viure en primera persona, ja fos perquè estaven lluitant-hi o perquè en patien les conseqüències més directes.

no sabria quin llibre recomanar, però tinc pendent Un riu de sang, del Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua, dos experts en el tema i als quals he tingut l'oportunitat i plaer de conèixer (un per ser professor meu i l'altre per amistats). amb el seus grans coneixements segur que és un llibre interessant

i buscant referències d'aquest llibre per internet, m'he topat amb això, potser en pots treure alguna cosa:

http://www.tinet.org/~njlm/es/llibres.html

cap a finals de setembre tinc pensat fer la ruta de la batalla

salut!

La casa de Pinel ha dit...

yo de guerras mejor no hablo, pues me cabrea siempre lo que escucho sobre ellas, lo mas normal siempre escuchar la version de la misma, de diferente forma la cuente segun quien la cuente, resultado siempre el malo es el contrario, resultado confusion en lo que intentas entender.
las guerras siempre son guerras y como tal en ellas hay victimas y las victimas siempre somos los mismos.
un saludo.