El catalanisme polític viu una època de debat, replantejaments, en definitiva, de crisi. Coincideixen en el temps la creació d'un corrent crític intern dins d'ERC amb una de les clàssiques crisis a què ens tenen acostumats cíclicament Unió i Convèrgencia. Les dues principals formacions catalanistes amb representació parlamentària –no oblidem la CUP- viuen moments complicats perquè hi ha sectors que volen tirar per una banda i altres cap a l'altra. Les estructures dels partits i federacions i les personalitats dels protagonistes encara compliquen més aquests processos.
Convergència i Unió ja fa unes setmanes que es tornen a tirar els trastos pel cap. Passades les eleccions municipals han posat la mirada en les properes eleccions generals i en què han de fer després. No sabem qui guanyarà –PSOE o PP– i a CiU ja es plantegen si han d'entrar al govern espanyol o no. Duran Lleida ha fet un pas endavant i ha deixat clar que vol ser ministre, un desig reflectit des de fa mesos (o anys?) de forma magistral per la sàtira política. Sectors de CDC han volgut frenar l’aposta del cap de files de CiU a Madrid i han recordat les "jugades" dels socialistes a la Generalitat, impedint-los ostentar la presidencia tot i ser la força amb més parlamentaris. El pacte amb els populars també comporta grans riscos i hi ha sectors de CDC que avisen d'aquests perills. Una batalla forta que no pot tardar massa a resoldres.
Esquerra Republicana viu també moments de debat intern molt fort. Els resultats de les municipals no han estat bons i han reflectit una clara línia d'estancament o fins i tot retrocés que es podria confirmar en les eleccions generals amb la pèrdua d'una bona part dels vuit diputats actuals. Aquest cap de setmana s’ha presentat Reagrupament.cat, corrent crític intern liderat per l’exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà, Joan Carretero, que ja fa mesos que ha anat treient el cap i guanyant suports. Uriel Bertran, un dels joves republicans amb més projecció lidera Esquerra Independentista per la seva banda. Carretero i Bertran tenen l'objectiu de canviar el rumb d'una Esquerra, segons diuen allunyada de l’independentisme i diluïda en un govern Montilla amb molt accent social però poc de catalanista.
Una parlen de ministres catalanistes en el govern espanyols i els atres d’accentuar el perfil independentista. Tant el 2003 com el 2006, CiU i ERC sumaven majoria absoluta al Parlament, però els republicans han apostat per un govern prioritzant l'eix esquerra-dreta per damunt del nacionalisme-espanyolisme. L'aposta és complicada i haurem de veure com el seu electoral la valora. El primer examen –les municipals- l'ha suspès. Ara ve la segona convocatoria: les generals. I per la definitiva -tot i que ja debaten qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat- encara queda molt. El panorama a CiU també és complicat. Apartada de gairebé tots els centres de poder, ara debaten sobre l'entrada o no en un govern espanyol, amb el condicionant de no liderar la Generalitat i les tensions conseqüents entre els dos socis de federació. Que li passa al catalanisme?
5 comentaris:
DIJOUS DIA 5 DE JULIOL A LA SALA DEL CASAL A LES 21:00H: FRONT COMÚ PER
ATURAR MUNTANYANS 2.
Ja vam dir fa unes setmanes que Muntanyans II es pot aturar. Ara hi ha una
moció de CiU que es presenta al Parlament, la qual interessa molt que
s'aprovi. Evidentment, molts som de la opinió que si CiU estigués governant
aquesta moció l'estaría promovent algú altre en contra d'ells, però per
salvar Muntanyans interessa clarificar la situació estratègica: no està clar
que ICV i ERC votin a favor d'aquesta moció, de manera, que és més important
que mai que movilitzem a les persones, siguin de les idees que siguin, per
fer pinya en un front "despolititzat" o, on en tot cas, la única
politització que hi haurà serà un interés comú per salvar Muntanyans II. És
molt important que els polítics Barcelonins vegin que la ens movem per
salvar Muntanyans. Així doncs, la situació estratègica requereix de
movilització urgent per part de tots aquells qui ens hem interessat per
salvar muntanyans dos, pot ser una victòria parcialment definitiva, tot i
que l'assumpte és més complicat. Proposem fer un front comú per prendre
mesures immediates de protesta al carrer: en la reunió hi haurà solament dos
punts, 1r, posada en comú d'informació, espai que no permetrem que es
converteixi en un lloc de retrets, si no de tenir clar quina situació
encarem i 2n, propostes d'actes inmediats de protesta.
TOTES I TOTS A LA REUNIÓ I ALS ACTES QUE ES CONVOCARÀN: PASSA-HO.
Doncs pesno que finalment caldrà optar entre tres models, i els partits amb els anys s'hi anairan ubicant:
-Dreta constitucionalista a la catalana, de perfil regionalista.
-Centre-dreta a cavall del regionalisme i l'independentisme.
-Esquerra independentista.
Degut a la confusió que hi ha al voltant del post per aturar Muntanyans II volem aclarir una cosa, la convocatòria la fa la assemblea de joves. Teniu el perquè d'aquesta urgència al nostre blogspot.
http://ajbg.blogspot.com
i per cert jordi! disculpa per irrompre tant "virulentament" en el teu blogspot.
Tondo,
Què vols dir ? Que hi haurà tres opcions com les següents ?
-- Dreta: PP , bastants d'UDC i Joan Miquel Nadal
-- Centre format per CDC i restes d'ERC amb lligams cap al PSOE i IU
-- Esquerra: part d'ERC, la CUP i altres sospitosos habituals
Publica un comentari a l'entrada