Aquesta setmana és per a mi molt especial. Estic començant en una nova feina i a més de treballar molt m'ho estic passant bé. L'actualitat està molt moguda tot i que ja estem força avançats en el mes de juliol, una època en què tot es comença a paralitzar. Aquest dijous he anat al ple de constitució del ple de la Diputació de Tarragona. És una institució amb un protocol poc adaptat als nous temps, amb uns uixers vestits com a l'Edat Mitjana o unes medalles per a cada diputat, però que ben segur satisfan les febleses humanes dels membres d'aquesta corporació. I si això li sumes la teatralitat de l'Albert Vallvé, president de la mesa d'edat, tens un còctel que crea una atmòsfera si més no curiosa.
Estic content que el convergent Josep Poblet sigui el nou president, tot i que crec que els quatre anys de Joan Aregio han estat interessants. Poblet és d'aquells polítics que no et pot caure malament. Transmet. Arriba a la ciutadania i ho demostren les majories absolutes que va treient cada quatre anys. Cada vegada que vaig a Vila-seca sento sana enveja. Li podem perdonar l'equivocació amb l'ordre dels torns de paraula. L'humanitza. Després dels pactes entre el PSC i ERC a Lleida i Girona trobo una certa lògica en el pacte CiU-PP a Tarragona. Trobo curiós, almenys estèticament, que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, continuï com a diputat a l'oposició.
Però ha estat un dia molt ric informativament. La dimissió irrevocable de Josep Piqué com a president del PP de Catalunya ha estat una sorpresa... relativa. Fa uns mesos ja va estar a punt de plegar però Rajoy el va convèncer. Ara li volien imposar una direcció del partit paral·lela a Catalunya. I ha dit prou. Com diu el meu pare que diu no se qui: "Un bon polític en un partit equivocat". La seva mà dreta, Francesc Vendrell, també plega i Rafa Luna està a punt. És el sector més moderat del PP. Que ens espera ara? Més caverna i més radicalitat dretana i espanyolista. No anem bé.
I per postres, un pressumpte etarra abandona un taxi a la localitat castellonenca de Torreblanca, s'hi deixa material per fer explosius i resulta que anava al nucli antic de Tarragona. Ja és trist que tornem a patir l'amenaça terrorista però que estigui Catalunya altra cop en el punt de mira i més concretament Tarragona. Penso en els regidors del PSC i PP, amb els quals molts hi parlo sovint i fins i tot hem compartit algun cafè o fins i tot un dinar. És indecent que aquestes alçades encara hagin de patir quan engeguen el cotxe o hagin d'anar acompanyats d'escoltes. En aquest país alguna cosa o masses fallen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada