Empatx electoral

Escric quan acaba d’iniciarse la campanya a les eleccions generals amb la sensació que la gent està cansada de la política i aquí a Torredembarra, més. Els catalans i catalanes hem encadenat diverses convocatòries electorals sense gairebé temps per descansar. Des del referèndum de l’Estatut el juny de 2006 fins les eleccions generals del 9 de març hi han menys de 21 mesos, durant els quals hi haurà hagut quatre comicis diferents. Deu n’hi do!

Si ens centrem en el Baix Gaià, la situació encara és més complexa. Dels quatre municipis costaners, tres tenen governs en minoria i un, Roda de Barà, va patir una moció de censura tres mesos i escaig després de les eleccions. I ara situem-nos a Torredembarra, que sembla que hagi assumit que el govern en minoria pot durar fins qui sap quan. La gent està molt desencantada de la política municipal mentre una minoria –regidors i militants de partits- monopolitzen la vida política municipal i perden la noció de la realitat d’aquest cansament. I no és un tòpic sinó una realitat i l’abstencionisme creixent n’és un indicador clar.

Sembla que fins després de les eleccions generals no hi hauran moviments clars en la política municipal torrebcs ja que els esforços dels partits es dediquen a la campanya dels comicis estatals. Fins i tot, una de les formacions, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alterantiva, disposa d’un cap de llista per Tarragona de Torredembarra, Lluís Suñé, una mena de premi al seu paper en la implantació de la formació ecosocialista no només al municipi sinó al Baix Gaià. Les possibilitats de Suñé d’obtenir un escó al Congrés són gairebé nul•les, però com diria aquell: “Que le quiten lo bailao!”

I és que el vot útil, junt amb la bipolarització, és una de les claus d’aquesta contesa electoral. Hi ha partits que pateixen molt aquest primer fenomen, com Iniciativa. Una porció importantíssima del seu vot en les darreres eleccions –al Parlament i a l’Ajuntament- anirà a parar al PSC el 9 de març. Veurem que passarà amb ERC, que en els darrers comicis generals va aprofitar l’efecte Carod i va aconseguir per primer cop un escó per Tarragona. Totes les enquestes marquen un descens dels republicans. CiU aspira a recuperar el segon escó perdut el 2004, però la missió és complicada, igual que el Partit Popular, que fa quatre anys va passar de dos a un diputat.

I arribem al PSC, que disposa des del 2004 amb tres dels sis escons per Tarragona. Els socialistes volen aprofitar la por al PP per recollir “vot útil” i mantenir aquests tres diputats. La bipolarització PSC-PP, Zapatero-Rajoy és un dels grans eixos de la campanya, reforçada amb els dos cara a cara que mantindran els dos candidats a la presidencia del govern. La mobilització és l’altrre gran concepte d’aquests comicis generals. És gairebé imposible repetir la participació gairebé del 80% del 2004, però és molt diferent un 70% i bastant que no vagi a votar un de cada tres votants. I és sabut que l’electorat d’esquerres és més abstencionista que el conservador. Per tant, no és descartable cap escenari polític la propera legislatura.

En aquest article he parlat poc de política municipal, però crec que “no toca”. Tothom està concentrat en les eleccions generals o passa de tot. Però també hauríem de tenir clar que a partir del 10 de març hi ha molt a fer en la política torrenca. Serà l’hora de la generositat, l’atreviment i de destriar qui té talla política al nostre Ajuntament.


Article publicat en el número de febrer del Diari de la Torre