Hem de llegir més!

Permeteu-me que avui no parli de la campanya electoral que tot ho inunda i que un dels efectes que pot causar és que pugi l’abstenció davant aquest mercat persa de propostes i contrapropostes i a veure qui en dóna més. Una dada que vaig llegir l’altre dia sí que hauria de preocupar els nostres polítics: més del 40% dels ciutadans no llegeixen mai. La lectura és per a mi un dels petits plaers d’aquesta vida. Començant per esperar la sortida a la venda de la darrera obra d’un dels teus autors favorits. Seguint per anar a la llibreria i comprar un títol esperat o inesperat. I després, llegir-lo. Sovint tinc el dubte si devorar un llibre que m’enganxa en un parell de dies o aturar-me i assaborir-lo més a poc a poc, durant una setmana o deu dies. I finalment, el record que et queda de la lectura.

De petit ja m’agradava llegir. Tinc un gran record de llibres infantils, dels còmics del Tintín i de l’Astèrix o d’aquells en què triaves la continuació tu mateix. Després van venir aquells totxos de la literatura fantàstica i els contes del Monzó i del Pàmies -potser per compensar-. Sóc eclèctic literàriament. Fregant la majoria d’edat vaig descobrir el gran Ferran Torrent -ara m’estic llegint Només socis i he decidit degustar-lo sense presses, fruint dels diàlegs, on el de Sedaví és un mestre. Us recomano Truman Capote i una novel·la que vaig acabar fa poc però ja té 75 anys però què és una obra mestra, Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. O no em feu cas! Hi ha tant on triar! No us animeu a llegir? Reconec que amb la vida que portem la majoria costa trobar el moment per a la lectura però l’esforç val la pena. I_els pares són els primers que han d’introduir el ‘virus’ de la lectura als seus fills. És un virus que només els reportarà coses positives.

Publicat al diari Aquí el dimecres 13 de febrer