L'Arnau és un noi que va participar en la celebració del Campionat de Lliga obtingut pel Barça el 2005 i que també va ser partícep de la batalla campal posterior. El jutge ha condemnat l'Arnau a pagar una multa de 30 euros i una indemnització de 269 euros a la companyia Telefònica per destrossar dues cabines de telèfon. L'Arnau va admetre haver-les colpejat però no trencat el vidre. Però com passa sempre, la versió de la policia ha pesat molt. Aquest fet hauria estat com a molt un breu en un diar,i i no àmplies notícies en molts rotatius com hem pogut veure aquesta setmana passada, sinó arriba a ser perquè l'Arnau es diu Montilla de cognom i és fill del president de la Generalitat. També hem pogut veure més rebombori del normal davant una actriu gironina, Carla Prieto, que ha sortit lleugera de roba a la revista Man. Però és filla de la consellera de Salut, Marina Geli. Ser fill de certa persona pot obrir algunes portes però també provoca situacions que no haurien passat si el pare o mare no fossin personatges públics.
A Oriol Pujol li ha costat molt que el veiessin com un polític amb entitat pròpia i no el fill d'en Jordi Pujol. Guillem Bargalló és per a molts un bon professional del departament de Comunicació del Nàstic i per a mi, l'autor d'un blog molt interessant -us recomano que hi entreu-, però en aquest blog he pogut veure més d'un comentari -anònim per cert- recordant-li que son pare va ser conseller en cap. Exemples en trobarem molts més i també lluny de la política, com Johan i Jordi Cruyff. Potser hauríem de deslligar el que fan els fills i filles dels seus pares i les seves mares. Però això que demano és molt difícil en un país en què estem massa acostumats als tractes de favor, 'l'enxufisme' barat i fins i tot nepotisme. I acaben pagant justos per pecadors.
Publicat al diari Aquí el 23 d'abril de 2008
4 comentaris:
bona diada !!!
Feliz dia, de San Jordi....Jordi. besitos
Estic molt d'acord amb tu. Crec que cal desvincular allò que ha fet el pare i no martiritzar el fill per fets que no li pertoquen. També hi ha casos de persones que sempre recorden que són fills d'aquest o d'aquell altre personatge conegut i parlo de gent ben coneguda i famosa. Les dues actituts s'han d'eliminar.
Per cert Jordi, m'agrada molt que vagis comentant, en aquest format de pindoles setmanals, tot allò que vas fent al Consell Comarcal. Succeeix poques vegades que un Cap de Premsa expliqui la seva feina en públic i m'agrada molt llegir-te. Una abraçada!
ja se sap que això dels comentaris va com va... però bé, ja ho vaig dir al meu bloc. Mentre m'ataquin pel meu cognom és que no ho faré tan malament, no? jejeje apa jordi, vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada