dilluns, de febrer 05, 2007

D'on hem de treure l'energia?


Aquesta foto està feta per Marc Gavaldà a dalt d'un aerogenerador del Parc del Mas de la Potra i el Collet dels Feixos, al terme municipal de Duesaigües, aquesta setmana passada. A 60 metres d'alçada, amb vent, fred i boira. Per això faig aquesta cara. Una experiència, però, que us recomano. Convidat per l'empresa Eolicat, vam poder visitar un parc eòlic de vuit aerogeneradors (els malanomenats i temuts molinets) i conèixer amb més detall que és i com funciona l'energia eòlica. I en un moment en què el canvi climàtic està a l'ordre del dia després del demolidor informe presentat divendres per l'ONU, potser seria un bon moment per interessar-nos per aquesta energia neta i renovable.

Actualment l'energia eòlica representa entre el 8 i el 9 per cent del mix energètic espanyol però a Catalunya està molt menys desenvolupada. Els promotors de parcs èòlics es queixen de la lentitut exasperant de l'administració a l'hora de donar els permisos. Tràmits i més tràmits i una mitjana de vuit anys des de que els comences fins a que el pots construir. Els parcs eòlics tenen un grau de rebuig molt alt. Ningu els vol a casa seva. No es tracta de contaminació per CO2 ni perill de radiació nuclear. És l'impacte visual. De plataformes en surten gairebé a cada lloc on hi ha un projecte eòlic.

Jo ho tinc clar. Per davant de l'impacte visual -poso em dubte que l'impacte sigui tant terrible i fins i tot s'hi pot trobar una certa bellesa paisatgística- hi ha una energia neta i renovable. I del país. El vent no cal portar-lo de fora. En el nostre país cada any augmenta més d'un 3 per cent el consum d'electricitat. Però no volem centrals de cap mena per generar-la, ni que ens interconnectem amb França. És un gran contrasentit. Anem cap a un bloqueig energètic. Afrontem el debat energètic amb valentia. Decidim que volem. Jo ho tinc clar. Solar i eòlica són les meves preferides, però abans de cremar petroli, carbó i gas, construim noves centrals nuclears. El problema és que en fem d'uns residus que duren milers d'anys, un "motxilla" per desenes de generacions. Però si els molinets ens fan mal a la vista...

5 comentaris:

Cèsar Llamborda ha dit...

Deu ser una experència xula pujar aquí dalt, però potser millor a l'estiu, no?

Cal optar per les energies renovables i anar arraconant progressivament la nuclear. Ara bé de vegades aquests molinets els instàl.len en zones verges d'alt valor. Penso que també n'haurien d'instal.lar al Port de Tarragona i al costat de l'autopista, doncs qui genera més energia és la costa.

Anònim ha dit...

A Alacant s'han creat dos plataformes contra la instal·lació de parcs eòlics, en les comarques on els volen muntar. Tinc contacte amb elles per qüestions de feina, i personalment estic a favor de la seua causa. Com diu el comentari de Cèsar Llamborda, instal·len les molinetes en zones verges d'alt valor ecològic, àrees rurals que no tenen quasi cap altra eixida econòmica que el turisme, un turisme basat fonamentalment en els seus paisatges i la seua tranquil·litat.

L'administració ha cregut que plantaria els monstres en aquests pobles, habitats per només unes desenes de persones, simplement presentant-se amb uns quants diners a la butxaca, que tractava amb gent inculta, 'pueblerina'. Però ha errat de ple. La gent no vol veure destrossat el seu entorn, no només les carenes de les muntanyes, sinó també els vessants, per on han de construir els camins de 30 metres d'amplada per on han de passar els camions que porten les peces de la molineta. I el soroll! Si decidira viure en un d'aquests pobles, ho faria per tindre calma, no per sentir més molèsties acústiques que si estiguera en una gran ciutat! Una altra qüestió: els efectes sobre la fauna, especialment les aus, que poden morir amb un xoc contra les aspes, o poden veure's espantades (aus i altres espècies animals) pels sorolls.

A això hem d'afegir també que el pla eòlic que afecta a aquestes zones (el nord d'Alacant) està ple d'irregularitats, començant perquè no hi ha cap estudi de vent seriós, que demostre les aptituds d'aquests indrets per a l'energia eòlica. Bàsicament, no són zones de fort vent. Els informes s'han fet amb dades falses. Una de les fotografies que han distribuït aquestes plataformes és la d'un suposat tècnics, mesurant el vent amb la seua pròpia bufanda. Quin rigor científic!

Aquestes dues comarques simplement han estat escollides l'una per estar poc poblada i l'altra per no ser una zona turística. A més, resulta que mentre una Conselleria de la Generalitat Valenciana diu que part d'un d'aquests plans no es farà, una altra Conselleria ho contradiu. Per què volen prendre el pèl d'aquesta forma la gent?

Sóc favorable a l'energia eòlica perque, encara que tinga els seus efectes contraproduents, és molt més neta que altres. Però crec que les molinetes fan millor la seua feina enmig d'un pàram o en la costa que en la carena d'una serra, seguint també amb el que deia Cèsar Llamborda. A més, que no vinguen amb milongues: per poder aprofitar aquesta energia necessitem que els parcs estiguen connectats a la resta de la xarxa, i que no servisquen únicament com a complements residuals en zones molt molt concretes. I que paren ja de voler enganyar la gent amb el cuento dels llocs de treball i els diners que es generaran! Si l'únic que volen és especular, enlloc de amb ciment, amb molinetes!

Recomane una visita a les següents pàgines web:

http://www.zona14.org
http://www.zona15.org

I com diu una d'aquestes plaformes, EÒLICA SÍ, PERÒ NO AIXÍ!

Per cert, Jordi, parlant de tot una mica, encara em sorprenc de veure't sense la perilla. I mira que deu fer anys que va passar a millor vida...

Salut!

jordi salvat ha dit...

L'experiència és impressionant. Primer pujar 60 metres amb un muntacàrregues, veure el mecanisme i sortir a l'exterior ja no et dic. A l'estiu hauria estat millor. Amb la boira semblava que estiguessis enmig del no res, en una mena de far de la fi del món. De tant en tant podies veure les muntanyes.

Crec que en el tema de l'eòlica hi ha molta intoxicació informativa. Els ecologistes es divideixen en favoracles i contraris, en el cas de Tarragona GEPEC està en contra i d'una forma molt potent i Ecologistes en acció a favor. Jaume Morrón, dels últims, va desmuntar en la jornada prèvia a la visita del parc molts mites, com els danys a la fauna -molt baixos i magníficats els pocs casos-, o els fotomuntatges de com quedarien certes zones amb parcs eòlics totalent falses. El soroll? Doncs jo no el vaig trobar tan terrible. Els camins estaven molt cuidats i tenien cura de regenerar alguns espais.

I continuo pensant que abans de la nuclear (a la llarga també) hem d'eliminar les centrals de carbó, petroli i gas, no només per la contaminació sinó els problemes geopolítics.

I sobre la perilla, la recordo amb molt de carinyo. Esperi que altres persones també...

Anònim ha dit...

Insistisc que no dubte dels beneficis de l'energia eòlica, però del que estic totalment en contra és de la forma en què la volen imposar i com tracta l'administració a la gent d'aquests pobles, a banda de les dades falses als informes a les quals feia referència. D'altra banda, en el que sí coincidisc del tot és en apostar per l'energia solar. D'això sí que se'n podria traure profit, i molt, en tota la franja mediterrània!

Salut, República i COMPROMÍS per al 25 de maig!

Unknown ha dit...

Energies renovables
+
respecte al territori
+
eficiència
+
estalvi energètic
=
el meu ideal energètic en eixos bàsics