Diumenge em va sorprendre la portada de La Vanguardia amb una gran fotografia que il·lustrava la prèvia de la corrida de toros de la tarda que havia de protagonitzar José Tomás. Encuriosit m'ho vaig llegir -tres pàgines a l'interior del rotatiu- i vaig arribar a la conclusió que aquest personatge representa molt en el món de la "fiesta nacional", que a mi em queda molt lluny. Vaig recordar llavors un parell de d'aficionats al toreig ja fa un parell de mesos em comentaven que esperaven amb fervor la data del 17 de juny.
Reconec que em sento més proper als antitaurins i als taurins. Quan era petit i feien toros a la tele –llavors hi havia dos o com a molt tres cadenes de TV– m’emprenyava molt. No podia veure els dibuixos animats que hi feien normalment a aquella hora. Vaig anar creixent i aquest món em semblava caspós i molt espanyol, tot i que també vaig saber que hi havia hagut toreros catalans molt bons i un al meu municipi, Torredembarra, el Peroy, que apareix quadre penjat a la sala de juntes de l’Ajuntament torrenc.
Fa tres estius es va muntar una polèmica per les corrides de toros a Tarragona amb manifestacions i denuncies dels antitaurins, liderats pel Partido Antitaurino contra el Maltrato Animal (PACMA). A mi em va tocar cobrir-ho i en vaig poder treure algunes conclusions gràcies al Juanjo, un amic molt aficionat a aquest món -el seu pare havia estat torero- que ens va convidar a entrar a la plaça i respirar per uns minuts l'ambient que hi havia. La majoria dels que hi havia allà eren "guiris" que havien arribat amb autocar. Es podien veure moltes cadires buides. Igual que anaven a veure l'amfiteatre o a PortAventura els portaven a una corrida. El toro que vaig veure no estava massa en forma i l'ambient era molt "castízo". No em vaig quedar fins al final. Quan vaig marxar el toro ja tenia unes quantes banderilles a l'esquena. Han de fer mal!
Crec que amb els toros em passaria com amb el tè: encara que m'esforcés perquè m'agradés, no ho aconseguiria. Encara que ho provi mitja dotzena de vegades. Dilluns em van sorprendre les quatre pàgines de la Vanguàrdia i TV3 fent una notícia de la corrida. Els dos mitjans treien a relluir els VIPS que hi havia a la Monumental. Molt variats. Des de la Duquesa de Alba i el Sánchez Deagó al Boadella, el Sabina o el Serrat. Tots alabant la figura de José Tomás i trobant-hi art en el procés per matar a una pobra bèstia. Jo no sóc partidari de prohibir masses coses, però si de deixar que un procés arribi on ha d'arribar. A Tarragona no hi ha afició als toros. Calen mantenir les corrides estiuenques a base de carretades de guiris? I el que ha passat aquest diumenge ala Monumental de Barcelona em sembla una illa enmig d'un ocèa amb una gran operació de màrqueting al seu voltant. Ningú pot negar, però, que en molts llocs de l'Estat hi ha molts aficionats als toros. I una cosa més important encara: es mouen molts milions d'euros.
6 comentaris:
A mi em va sorprendre també que es tornés a fer una corrida de toros a Barcelona i més tenint en compte de que es va declarar ciutat antitaurina si no tinc mal entés, de què serveix ser ciutat antitaurina si després es fan corrides igualment? Com bé dius, els toros és una festa que ara mateix està feta més pels de fora que per la gent d'aqui.
Personalment, jo trobo que és un espectacle gore i em costa creure que hi hagi gent que disfruti veient com maten a poc a poc al toro fins que acaba desangrat i agonitzant en mig de la plaça, és en aquell moment quan el toro comença a caure a causa de la sang que està perdent, que tota la gent de la plaça s'aixeca i aplaudeix i per postres, si ho fa molt bé li tallen les orelles i la cua. En que pensa la gent que aplaudeix quan un animal agonitza a causa de les banderiles que li han clavat? Em sembla una vergonya que a l'any 2007 encara es pugui presenciar un espectacle com aquest, més propi de l'edat medieval que del segle vint-i-u però el que trobo més preocupant és que hi hagi gent que hi vagi i que s'ho passi bé.
També em fa molta ràbia la típica persona que per justificar aquest espectacle gore et diuen: "esque s'ha de matar per menjar, és llei de vida". Si, estic completament d'acord, per menjar s'ha de matar, però no cal fer un espectacle d'això ni cal fer patir tant a un animal, un espectacle així només pot agradar a desequilibrats. I el mateix dic de la matança del porc, que ho trobo un espectacle d'allò més desagradable.
El que podrien fer és el que fan a Portugal, que sinó ho tinc mal entés, torejen els toros (que això sería el que té més mèrit i el més bonic de veure) però sense matar al animal, d'aquesta manera es pot disfrutar veient com el torero toreja al toro però sense evitar veure com el toro mor desangrat i l'arroseguen amb l'ajuda dels cavalls per tota la plaça. Portarieu als vostres fills a un espectacle així?
A mi em va sorprendre que la foto de portada de la Vanguardia del dilluns fós la corrida i no del Nàstic-Barça, un derbi CATALÀ que suposava la pèrdua de lliga del Barça. Lamentable. OCTAVI
Només fer el comentari que ens hauria de pesar com a catalans que també es fan festes macabres tipiques catalanes a terres de l'ebre i valencia.
Per més inri, la deessa Calvo de la cultura diu que los aficionados tienen derecho a ver corridas y ninguna ley acabará con los toros, i olé!. Altre deessa, l'Espinosa de l'agricultura defensa la aportación económica y medioambiental de las ganaderias de lidia españolas, i olé!
I és que no apreciem l'art, la tradició, les ramaderies, el turisme, els quartos, ni el menjar pel Hola i companyia... Ens queixem per vici... A un de cada deu españoles els hi agraden els toros, però en aquest assumpte no manen les majories. Manen els interessos creats, i fa quaranta anys que xumem interessos creats.
I a mi, si renyo al més gos, em miren malament... El consol és que hi han coses pitjors.
Em sembla que voldran vendre's la pel.lícula que el toreig és modernor i que la protecció dels animals és només una cosa políticament correcte de quatre vegetarians.
Em va saber greu que hi hagués en Serrat
Un muntatge i una escenografia posada en escena per part del Grupo Balañà amb el suport dels grans mitjans de comunicació i les principals institucions del país: L'objectiu, fer calés i potenciar la tauromàquia i la tortura pública a Barcelona. Ciutat declarada antitaurina per l'Ajuntament, però que no fa res per fer honor a aquesta declaració.
I mentrestant a Tarragona la Diputació està dilapidant més de 10 milions d'euros per arranjar una plaça de toros cutre i provinciana i potenciar-hi els toros, gran afició d'Aregio, qui fins-i-tot va als Sanfermins.
Publica un comentari a l'entrada