Aquest dijous ha estat el meu darrer dia al diari Més Tarragona. Va ser un dia de comiats, de sensacions estranyes, de final d'etapa. Suposo que no me n'adonaré del canvi laboral fins d'aquí a uns dies, bàsicament perquè ara disposo d'uns quants dies de vacances abans d'iniciar el meu nou repte laboral. Deixo enrera gairebé cinc anys al Grup 100% de Comunicació i més de tres al Més Tarragona, 827 números -alguns menys si restem els periodes de vacances-, els gairebé dos darrers anys com a director. Una experiència molt enriquidora.
Ara em venen molts records i moltes persones al cap, perquè al Més Tarragona hi ha hagut molta mobilitat laboral, amb tot el que això comporta. Fins i tot algunes d'aquestes persones gairebé no tenen cara, ja que han estat a l'altra banda del fil telefònic, a la central de Sant Just Desvern, on es tanquen les diferents eleccions dels Més. Recordo el dia que Carles Magrané, l'actual director editorial dels Més, ens va anunciar a l'Albert París i a mi la creació de la capçalera Més Tarragona. Era el desembre de 2003. El diari naixia el 12 de març de 2004, l'endemà dels espantosos atemptats de Madrid.
Per a mi era una aventura apassionant i passava de l'escepticisme que alguns exhibien. Confiava en el projecte que engegèvem el Carles Magrané, l'Albert París, l'Octavi Saumell, la Maria Massot, l'Anna Llauradó i jo. El temps em va donar la raó. La cosa va funcionar ràpid, igual que la gent nova que va arribar. Magrané va haver d'assumir noves responsabilitats i va arribar l'Eva Rolduà per dirigir el projecte i la Salut Muñoz de cap de redacció. L'Eva ha estat sempre una bona companya i d'ella n'he après el pragmatisme. La Salut és una periodista de raça, d'aquelles d'abans i potser per això la seva etapa al Més Tarragona va acabar com va acabar. Al Carles Magrané, per a mi un verdader referent, li haig d'agrair la confiança que sempre ha tingut amb mi, apostant el novembre de 2004 -un moment difícil- perquè jo fos el cap de redacció. Espero haver complert les espectatives.
Per aquest diari han passat grans professionals i grans persones. No és un tòpic, és la pura realitat. L'Octavi Saumell ha estat sempre més que un company de feina: un amic a qui he vist créixer personalment i professionalment. Va ser la meva mà dreta durant un any -un magnífic cap de redacció, la polivalència personificada- i ens vam entendre a la perfecció, sent el paradigma de la complemenarietat. El novembre passat va volar cap al Diari de Tarragona, on fa una gran feina i segueix progressant. La Mariona també va ser una gran companya i recordo aquella dedicatòria que em va fer quan va marxar. La Mireia era discreta i va estar poc temps per demostarr prou. La Joana s'implicava molt en la feina. Massa i tot. La Carme i el Salva han viscut amb mi els moments més complicats. Ara es queden allí i seran peces bàsiques del diaroi, com ho han estat fins ara.
La Sílvia serà una bona directora. Aquesta setmana hem fet una mena de traspàs de poders i m'ho ha demostrat. L'Antonio Ramos també ha estat un dels darrers grans fitxatges. I la Ivet Batet, que hauria pogut per una gran directora del Més Reus, però va estar tan poc temps. I l'Aina, la meva darrera cap de redacció, tambe de trajectòria breu i amb la qual vaig entendre'm molt bé. Tampoc no puc oblidar-me de la gent de Barcelona, sobretot del Ricard -Bona noch!- i de la Marta, que també va estar molt temps a Tarragona. Hem compartit tancaments i confidències en la foscor de la nit, sempre amb el telefon pel mig. Abelló és un cognom indisociable el meu pas pel carrer López Peláez número 9.
El Xavier Abelló era el director del Més Tarragona setmanari i el seu cosí Carles el director de continguts del grup a Tarragona els darrers dos anys. He après coses i he tingut topades amb tots dos. Inevitable. Al Carles li haig d'agrair que confiés en mi per dirigir el Més Tarragona després de la marxa de l'Eva al Més Costa Daurada. La Carme López també és un pilar de l'empresa i la recordo treballant fins al límit embarassada de vuit mesos de la Judit. La Sara, el Raül, la Conchi, l'Alba, el Rafa, el Braña, la Ivet Boltà, l'Adriana, l'Antoni, la Laia, el Romà, el Torrente, el Nacho, els de la tele, els becaris... Em deixo gent, però aquest post no pot durar eternament. Gràcies i sort a tots.
La fotografia (té més de dos anys, com passa el temps): Marta Aragó, Mariona Llort, Octavi Saumell, Carme López -drets-; Eva Rolduà, Rafa González i Jordi Salvat -sentats-.
6 comentaris:
Jordi, cuando una puerta se cierra, hay mas de dos que se abren, el sol sale todos los dias y este es para todos por igual.Suerte y veras como todo sale bien. besitos
Quan es canvia de feina, sol passar el que comentes, records de totes les persones amb les que has treballat i amb les que has compartit molts bons moments, i pensar que en uns dies et trobaràs treballant en un altre lloc, amb altra gent, i tot plegat al principi potser es fa una mica dur, i més després del temps que portaves al teu lloc fins ara de feina.
Jo només t'animo a que descansis aquests dies i que la teva etapa al teu nou lloc de treball sigui tan bona o millor que la que has tingut fins ara, Sort!
Gràcies company! Tu també has estat un gran amic, sempre seràs el meu mestre! Ja saps el ke penso del canvi de feina que fas, espero que algun dia poguem tornar a ser companys! Octavi
Jo vaig durar poc, molt poc! Vaig superar el meu propi rècord, que era de dos mesos. Però els canvis acostumen a ser bons. Espero que ens retrobem aviat. Aprofita aquests dies de vacances!
Lo difícil de los cambios es siempre el momento de las despedidas y el miedo a lo nuevo y desconocido. Lo bueno del ser humano es que tenemos la facilidad de recordar lo bueno y olvidar lo malo, así que te aconsejo que guardes con cariño todos los momentos positivos y los aproveches para afrontar esta nueva aventura.
Lo interesante de los cambios es que te brindan la posibilidad de conocer gente nueva y vivir nuevas experiencias que te ayudan a evolucionar tanto a nivel profesional como personal.
Creo que haces muy bien buscando un cambio ya que tengo la certeza que tienes la fuerza y la motivación necesaria para lograr mucho más. Sigue dando lo mejor de ti y el resto ya llegará.
Demori que ages molta sòrt en aguest nau viatge encara que sai que non ac as de besonh.
Bueno company, espero que aquesta nova etapa de la teva vida professional estigui plena de la professionalitat que et caracteritza, i com no de les teves trucades interminables de telèfon (desprès jo era el vividor). Ara en serio, espero i desitjo que comencis amb bon peu i que tots els projectes que tinguis per endavant surtin tan bé o millor que els que has tingut anteriorment.
Una abraçada molt gran company!
Ah, una cosa, hi ha una gran persona que en el seu moment va dir "Qui perd la identitat perd els orígens", pensa que Raúl s'escriu amb accent no amb diéresi. Ala ja tens feina.
Publica un comentari a l'entrada