"El jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ha ordenat, a petició de la fiscalia, que la policia retiri tots els exemplars de la revista El Jueves dels quioscos i punts de venta a causa d'una caricatura a la portada en què surten el príncep Felip de Borbó i la seva dona Letizia Ortiz en una postura sexualment explícita. N'ha prohibit la difusió i, a més, el jutge també ha ordenat que la policia confisqui el motlle del dibuix."
Això deia aquest divendres Vilaweb sobre un dels actes contra la llibertat d'expressió més greu que recordo els darrers anys. No sé si és la monarquia o els jutges als qui els alta humor (o van mal f...) però no som els ciutadans els que ho hem de pagar. Però recordem el que li va passar al Mikimoto ja fa més d'una decada quan va "tocar" la primogènita del monarca espanyol. Més de deu anys després estem igual. Per si de cas: "Visca la República". Però el que aconsegueix aquest gran jutge és l'efecte contrari i els Jueves s'han esgotat. La gent els comprava aquesta tarda compulsivament de dos en dos.
Però aquest divendres, un altre cop un dia ric en informacions comentables, hem viscut un altre episodi que demostra no massa llibertat per part de l'Ajuntament de Tarragona. Llegiu al Saló dels Penjats la denúncia del portaveu del PP, Alejandro Fernández, sobre els problemes dels funcionaris municipals per accedir a certs espais de la blocosfera torrenca, com el Sindicat ASEMIT (molt recomanable), el Saló dels Penjats i la web d'El Mundo. I el meu bloc, que l'han censurat? No anem bé.
Si aneu a Torredembarra Confidencial podreu llegir la notícia apareguda a El Punt, firmada per Azahara Palomares, sobre el que jo ja anomenaria "cas Bargalló", cosa que no vol dir que l'actual president de l'Insitut Ramon Llull sigui culpable de res sinó que hi ha un procés judicial obert. El tema és que la fiscalia veu indicis de delicte en l'aprovació de Muntanyans II a Torredembarra i torna a sortir el ja famós informe del Ministeri de Medi Ambient del PP que el 2001 recomanava que l'Estat comprés els te rrenys d'aquest polígon urbanístic i que curiosament va desparèixer. I Bargalló era tinent d'alcalde d'Urbanisme i Medi Ambient. Esperem que ben aviat s'aclareixi aquest afer perquè és molt lleig. No creieu?
I acabem abordant el futur del PP de Catalunya. Després de la dimissió de Josep Piqué i la seva mà dreta Francesc Vendrell, el nou president serà el portaveu adjunt al Parlament, Daniel Sirera, que amb només 39 anys ja fa molt temps que es mou per la política catalana. Serà aire fresc davant l'altra opció, el ja bastant amortitzat Alberto Fernández Díaz o només una titella en mans de la direcció de Madrid? Haurem d'estar atents, però jo al Piqué el trobaré a faltar.
5 comentaris:
Efectivament, també l'han censurat, juntament amb gairebé tots els de la blogosfera tarragonina
les ganas...no us niria prou be.
I al blog de la Floría es pot entrar des de l'Ajuntament?
En aquest post hi has posat massa "fato". Cada tema en mereixeria uns quants , però bé. Recordo les reaccions de molts sociates en el cas "Mikimoto": van esquinçar-se les vestidures, perquè algú s'havia atrevit a criticar la infanta de Barcelona. I van haver comentaris de veritable linxament moral contra Mikimoto. Per sort ara no és així. Jo me n'alegro sincerament, perquè alguna cosa hem avançat.
La revista el Jueves ha estat víctima de la censura moderna a causa de l’últim número que ha publicat. En l'exemplar es fa una sàtira d'alguns dels components de la família reial fent l´ acte sexual. La ironia fa referència a l’ajut de 2500 € que rebran els ciutadans per part de l´estat per fill nascut.
Segons els mitjans d’informació els autors poden ser imputats per un delicte contra la corona. Realment escandalós, sí senyor, és que no se’ls pot tocar als que viuen dels altres sense fotre brot, només faltaria!.
Si fem memòria l’estat espanyol era una república i l’únic motiu pel qual ara és un estat monàrquic és perquè va ser condició indispensable per instaurar la democràcia. Va ser l’última voluntat del terrorisme franquista. No es va fer cap consulta al poble, va ser una imposició que es va tancar hermèticament dins d´una llei inflexible, que és diu constitució.
Què diferència a una persona que neix amb un suposat títol d´ una altra que neix en una casa d’un que no té títol, res de res, perquè això de la sang blava ja no s’ho creu ningú.
La monarquia en el segle XXI és un arcaisme destinat a un museu i no hauria de tenir futur en una societat moderna. Cal posar-la dins d´ un bagul i llençar la clau al fons del mar.
En la societat moderna tothom hauria de pencar per guanyar-se les garrofes, sense diferències. O no tots neixem de la mateixa manera?.
Publica un comentari a l'entrada