Sra. Gassull: No ha entès res

Aquesta és la carta apareguda en el número 100 del quinzenal El Mònic en resposta a la regidora Montse Gassull, publicada en el número 99 del gratuït en qüestió.

Després de llegir la seva resposta al darrer número de El Mònic arribo a la conclusió que vostè no ha llegit el meu últim article al Diari de la Torre o no l'ha entès. O no l'ha volgut entendre. És vostè qui parla de prevaricació, corrupció o malversació. Són paraules molt gruixudes que a mi mai se m'hauria ocorregut escriure perquè no tinc proves de res. Ni les he buscat. Del que parlava jo és del descens electoral d'ERC en aquestes eleccions, uns 200 vots traduïts en un regidor menys. Li demanava que fes un examen de consciència perquè els números no menteixen i indiquen una baixada electoral republicana a la zona del carrer Antoni Roig. És un fet empíric.

També és una evidència que el carrer Antoni Roig ha generat un fort debat polític i ciutadà aquest darrer tram de mandat. No és cap obsessió malaltissa meva sinó una realitat palpable. Negar-ho és miopia política. Repassi hemeroteques, parli amb la gent i ja ho veurà. Continuo defensant aquest obra com a necessària i positiva i elogio la valentia del govern que la va impulsar i de vostè com a regidora d'Obres i Serveis. La felicito. Però continuo mantenint que el plantejament de les obres de cara als veïns i el seu desenvolupament, amb presses per la proximitat de la cita electoral, ha estat força deficient i s'ha traduït en aquest descens electoral d'Esquerra.

Aquesta és la meva opinió, però també la de molts altres torrenques i torrencs. El carrer Antoni Roig continua sent un eix vertebrador de Torredembarra, que ha crescut molt els últims anys però segueix tenint una estructura que situa aquest carrer com a emblemàtic. Potser d'aquí vint o trents anys no serà així, però ara sí. I ara, el 2007, unes obres que li han canviat la fesomia, han tingut un impacte electoral en una certa part del municipi. L'autocrítica no és dolenta per la salut. És fins i tot molt positiva en situacions com les que viu Esquerra Republicana de Torredembarra en aquest moment. Un consell: practiqui l'autocrítica. Jo ho faig sovint i em va bé.

En alguns moments del seu escrit veig que perd els papers. Com pot insinuar que jo em dedico a passejar amb cotxe en una zona en obres on està clarament senyalitzat que no s'hi pot passar? Qui em coneix sap que seria incapaç de fer-ho. Per civisme i per altres raons, com no fer malbé el cotxe. Sentit comú, vaja. També m'agradaria que especifiqués aquestes aspiracions personals meves de què parla. Pensa que volia ser director de la ràdio municipal i ara em passo els dies estirant-me els cabells?

Les institucions i els partits -amb les quotes els militants no n'hi ha prou- els paguem entre tots. Per tant, com a ciutadà, tinc dret a opinar, analitzar i dir la meva sobre les seves actuacions. Crec que li va amb el sou. I li recordo que en el meu article només li demano que faci examen de consciència i només "si convé" assumeixi responsabilitats. Ha de pensar que vostè es deu a un partit, a una candidatura, a uns votants, a una ciutadania. Són els que li han donat l'oportunitat de servir al poble després poder-se presentar a una llista i ser escollida regidora. És vostè qui ha de valorar i prendre una decisió. Com segur que voldrà continuar -ho deixa clar en la seva resposta- només desitjar-li molta sort i que no cometi els mateixos errors que en els seus primers quatre anys de regidora. Aprofiti aquesta segona oportunitat.