Quan la justícia fa por

Diuen que la justícia és cega. Doncs potser, a vegades, caldria que li proporcionessin un gos pigall. Això és el que deu pensar Manel Sanromà, professor de la URV i creador de la xarxa Tinet, que fa uns dies va veure com li robaven 28 hores de la seva vida a causa d'un error judicial i de l'extrema burocratització de la maquinària jurídico-policial.

L'equivocació d'un mosso d'esquadra a l'hora d'entrar les xifres d'una ordre de recerca i captura ha provocat que Sanromà hagi conegut per dins els calabossos de la Comissaria de Cornellà i que als espectadors d'aquest esperpent judicial -és el meu cas- ens hagi entrat al cos primer indignació i després por, en pensar que un dia et pot passar el mateix que al professor universitari.

Davant d'aquest cas a mi se'm generen moltes preguntes. Hauríem de canviar allò de què tothom és innocent fins que es demostri el contrari per tothom és culpable fins que es demostri que és innocent? És normal que les fitxes policials de denunciants -com és el cas de Sanromà- estiguin en un mateix fitxer dels Mossos que els condemnats? I recordem que l'ordre de recerca i captura era del 2001 i fins ben entrat el 2008 -set anys!- no es deté el pressumpte fugit de la justicia.

En defensa del sistema judicial i sobretot dels seus treballadors hem de tenir en compte que l'escassa inversió endèmica per part de l'Estat ha provocat que hi hagi una manca de personal evident i uns mitjans tecnològics molt precaris que afecten la qualitat de la justícia i creen el caldo de cultiu perquè es produeixin casos com el Manel Sanromà o el de la nena andalusa pressumptament segrestada i assassinada per un pederasta que sí havia d'estar tancat a la presó però un seguit d'errors judicials l'havien deixat en llibertat.

Publicat al diari Aquí el dimecres 30 d'abril