El secretari general d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, ens ha sorprès amb la presentació a través de La Vanguardia, un dels diaris que més canya fot al seu partit, de la seva precandidatura a la presidència de la Generalitat. Com si d'un gag del Polònia es tractés ha vingut trepitjant fort i cridant: "Ei, sóc aquí, Ja estic preparat". Tot això quan portem poc més de mig any de segon tripartit amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a vicepresident o conseller de la vicepresidència, deixem-ho com a número dos del govern, i queden més de tres anys pels propers comicis catalans. Calia?
Tinc la sensació que la història es repeteix i Esquerra torna a entrar en les lluites caïnites que ja van protagonitzar Barrera i Hortalà, Hortalà i Colom, Colom i Carod. Ara toca una guerra Carod-Puigcercós, sense oblidar que Joan Carretero també els disputa el lideratge del partit a través d'un corrent crític que cada vegada té més suports? Uriel Bertran ha hagut de dimitir com a secretari d'imatge d'ERC perquè donava suport a Carretero, cosa que torna a demostrar que de democràcia interna dins dels partits res de res. Calia?
ERC està perdent suport electoral. Les xifres ho demostren. Continua entrant en nous ajuntaments, però en la majoria dels que ja hi té representació perd percenantge de vot i regidors. En les properes eleccions generals tocarà defensar els vuit diputats obtinguts al Congrés en un plebiscit a favor de Carod després de la seva expulsió del govern per haver negociat amb ETA. El moment actual és molt diferent i d'aquí a uns mesos les coses no hauran canviat massa. Veurem quants diputats més acompanyen Joan Ridao a la cambra baixa.
Esquerra travessa un moment complicat. Està buscant la seva identitat dins d'un govern liderat per Montilla, un polític molt diferent a Maragall en molts aspectes, però sobretot en el seu nivell de carisma i de catalanisme. Cada vegada són més les persones que consideren que Carod està ja amortitzat després d'una dècada de lideratge. Ha arribat l'hora de Puigcercós, que ja fa anys que domina el partit, o cal una renovació més a fons amb un líder com Carretero o una tercera via que podria representar Portabella? ERC torna a estar un moment difícil de la seva llarga història i hem de veure si els seus líders estaran a l'alçada, pel bé del partit però també del nacionalisme català.
12 comentaris:
Sembla que ERC ja ha oblidat aquell argument d'aconseguir força per substituir el PSC.
Els qui han tastat els càrrecs prefereixen pactar amb la sucursal catalana del PSOE (els qui van decidir retallar l'Estatut 24h després de ser aprovat) i avantposen la menjadora als interessos del país.
Per tenir contenta la militància fan el numeret de Barcelona, però els pactes reals són en clau espanyola.
Aquests d'ERC són ben bé uns botiflers.
SOM COM SOM i després de tenir l'oportunitat d'expressar els nostres neguits i les nostres diferències personals, ens deixem portar per la mal-traïda singularitat de la divergència assembleista.
Nosaltres a fer folklore que els diners segueixen marxant a carretades
Tenim experiència, els nostres avantpassats ens podrien servir de model i de mirall per a no tornar a cometre les mateixes errades i a que ens dediquem nosaltres?.
A crear tendències, crear divergència i fins i tot, dividir i crear aquesta sensació de que no anem enlloc.
Ara l'Uriel, l'impulsor i defensor de l'eslògan municipalista.UTILITZA´NS.
Una paraula que va portar cua i que quatre dies més tard traeix a tots els que hem cregut en que tot plegat era possible. On anem?. Grup dissidents, en Carretero, ara l'Uriel, els de la Cup, el Partit Republicà Català. Quants grups s'ha d'arribar a fer?.
Els sociates, ecosociates, comunistes I peperos es pixen de riure i nosaltres seguim emparrats en enviar-ho tot a la merda.
Ja n'hi ha prou.
Maduresa senyors. Maduresa.
És necessari fer un manifest?.
És necessari crear una web?.
Ara tothom es dedica a recollir signatures. Que ningú recorda els temps del PI?. Ens omplim la boca de la memòria històrica.
La volem recuperar. La història dels nostres pares i els nostres avis.
I la nostra història?.
Entre nosaltres mateixos en llencem les pedres a la taulada.
I tot això a que ens porta?.
On volem arribar?.
Tenim clar que volem eliminar els peatges?
Volem el dret a decidir l'autodeterminació?
Volem un model d'autofinançament?
Que volem?. Volem l'independència. Doncs a dir-ho amb la boca plena i en veu alta !!!!!. Però a dir-ho tots plegats.
Sense sortir a les fotos i les portades dels diaris.
Que ho digui un, però que ho digui en nom de tots.
Fem pinya !!!!.
Los actuales dirigente de ERC, estan haciendo un daño enorme a nuestro pais, los apoyos al PSC=PSOE, a mi modo de ver son identicos como si pactaran con el PP, no hay ninguna diferencia, recordad que el presidente de Catalunya, fué impuesto por el Sr. Zapatero, nos la meten doblada y encima contentos.
Hasta que no nos demos cuenta que lo mismo es el PP, que el PSOE=PSC, esto no tendra arreglo.
Hay que aprender mucho sobre este tema,el Sr. Carod y todos, cuando cojen la pasta que cojen cada mes, se olvidan de la independencia y hasta de la madre que los pario.besitos
I mentre a ERC i a ICV (on els verds estan "suspesos")es fotin els plats pel cap les Cups van perfilant-se com a opció seriosa d'aquí a 4 anys...
ultimament ERC, com ja ens té acostumats a la gent de l'Esquerra Independentista, s'ha apropiat el mateix nom que nosaltres usàvem quant ens aplegàvem tots els col·lectius:
la CUP, Endavant, les Assemblees de Joves de la CAJEI, Maulets, us sonen tots aquests noms?
naltrus no sóm ni volem ser ERC. no som reformistes. Pareu ja de confondren's, les CUP's fa moltíssims anys que existeixen i fan un treball en la seva pròpia línia.
http://www.cup.cat
No es tracta de mamar-se el dit.
Simplement de triar per ser un planeta o satèl•lit i ERC ha obtat per la satel•lització i la dessaparició a mans dels socialistes.
Cal revisar el camí que porta ERC, camí que no ens porta cap a l’alliberament nacional ni cap a l’alliberament social.
No em serveix que ara estem construir les bases d’un estat propi, perquè no hi ha estat sense gent, sense il·lusió, sense esperança.
No estem fent més gran la base social de l’independentisme.
No hem encertat el moment clau per passar a governar i començar a construir el país des del govern.
Cal reconèixer els errors i repensar l’estratègia del partit perquè, ara per ara, esquerra és l’única força política que pot liderar un veritable projecte independentista de transformació social, política i econòmica al nostre país.
Però sense deixar al marge aquells homes i dones que ens han portat fins aquí, sense deixar al marge els nostres principis, sense deixar de ser com he sigut sempre.
L’estratègia actual d’ocupar el gran ventall de l’esquerra a Catalunya i convertir-nos en l’esquerra nacional ens està portant al mateix procés en que ICV o EUiA son immersos, un procés de dissolució dins del PSC, de manca de visualització de que som un partit diferent.
No hem sabut plantar cara, i seguir il·lusionant a la gent demostrant dia a dia que no estem aquí per les cadires , que no estem aquí per ocupar el poder. Demostrant que estem fent feina des del govern.
On eram?
ERC partia d'una bona situació, on érem un partit que tornava a il·lusionar i que molta gent descontenta amb els partits politics “oficials” veien en els nostres dirigents persones honestes, creïbles i compromeses amb la gent i amb el nostre país.
Dirigents que tornaven a fer trempar a molta gent, gent descontenta amb CIU, desil·lusionada amb el PSC-PSOE i farta de les renúncies de ICVEUiA.
Fins i tot apropàvem gent descontenta amb el sistema democràtic, gent de l’esquerra independentista revolucionaria i ja fa temps que il·lusionàvem a molts fills de tots els racons de l’estat espanyol que veien en la defensa d’un estat propi la solució política per Catalunya i la seva gent. ERC sumàvem a través de la il·lusió i l’empenta d’uns dirigents que semblava que volien canviar de veritat l’ordre establert, que pretenien plantar cara el ordre econòmic i els poders fàctics que controlaven els dos grans partits.
Irrompia una tercera força en el mapa polític català amb l’aire fresc i les mans netes i amb la força de rauxa i el seny de saber quin era el millor camí.
Com deia abans, això ens va fer avançar i fins i tot repensar el moviment independentista donant-li molta mes transversalitat, desacomplexant-lo i aglutinant un ventall prou ampli de sectors socials, polítics i econòmics que feia créixer el partit, que feia créixer l'independentisme sociològic.
Està clar que no eren grans moviments de masses, però si grans moviments dins de l'independentisme que començàvem a veure la llum i una certa unitat d’acció.
Que feia posar nerviosos a molta gent, gent de fora i de dins.
Futur
Ara som en un creuament de camins, hem vist que la nostra direcció ha preferit el model pactista i de renúncia al model de plantar cara els poder politics i econòmics del país.
S’han fet grans coses el govern però no s’han pogut visualitzar degut al poc pes específic que han tingut els nostres dirigents actuals.
Dóna la sensació que s’han agafat al poder abandonant el carrer, carrer que tant havien trepitjat anteriorment. Dóna la sensació que no vulguin anar més enllà i que no tingui prou valentia per plantar-se davant del PSC-PSOE.
Tot el contrari, sembla que l’estiguem agraïts quan hem estat nosaltres els que els hem donat les claus del govern del nostre país.
Sembla que creguin que la coherència i la honestedat és castigada pels ciutadans, però és encara mes castigada la renúncia i pèrdua d’identitat.
Punt i final a l’actual camí.
Aquestes eleccions municipals per mi son el punt i final a l’estratègia del partit a nivell nacional.
Ha quedat demostrat que la gent de base, aquella que dóna la cara dia a dia no es mereixen els resultats que esquerra ha obtingut per la manca de coherència i compromís vers el projecte independentista i republicà.
Poble a poble hem currat i ho hem fet amb il·lusió. Aquells que ens han conegut ens han anat a votar tot i estar descontents amb el partit a nivell nacional.
Però hi ha molts, als que no hem pogut arribar (assumeixo aquí la nostra part de culpa) que s’han quedat a casa defraudats i enganyats.
El nostre partit no es pot permetre no créixer, perquè algun dia hem de poder governar aquest país i les seves ciutats, viles i pobles. Això ens diferencia de les altres opcions polítiques que molts cops es conformen amb quotes de poder i van vivint.
La gent ens vota per que som Independentistes, republicans... i sembla que hem oblidat que vol dir aquestes paraules.
Hem de retrobar l’ambició, el compromís, la il·lusió... tenim el projecte, tenim les idees i fins i tot tenim com articular el missatge i arribar a la gent, res de tot això ha caducat i hi ha molts homes i dones a ERC que seguim disposats a treballar en la construcció nacional i social d’aquest petit país, Plantant cara des de la coherencia i el compromis amb el pais i la seva gent, planta cara des del independetisme d’esquerres!
ERC i els grups independentistes estan plens de "freakies" que han perdut el contacte amb la realitat
Em sap greu dir-ho, però la CORI ha agafat molt vot que no imagino d'on prové...
Quan es toca poder cosata molt deixar els càrrecs que van acompanyats de sou, i tornar a l'ocupació anterior: a guanyar-se les garrofes.
Per tant tothom vol pluja fina i caler llarg.
Uriel no va a favor de Carretero, sinó de Puigcercós. El tema de l'expulsió de l'executiva està muntat pel propi Puigcercós, perquè ningú li pugui dir que està al darrera de la nova corrent. Conec gent de la corrent i són pro Puigcercós total
Corrents a banada ara li toca a ERC demostrar que no és un satèli.lit socialista a l'Ajuntament de Tarragona.
Res de pluja fina: bots i barrals ;-)
Publica un comentari a l'entrada