No enganyaré ningú. Quan ahir em vaig assabentar de la mort de Josep Benet sabia que havia desaparegut un d'quells catalans que ja en queden pocs i que els acostumem valorar com es mereixen quan ja no estan entre nosaltres. Sabia que el 1980, després d'una llarga lluita contra el franquisme, havia estat el candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat i que com a historiador havia estudiat molt les figures de Companys i Tarradellas. Vaig aprofitar el dia per aprofundir en la figura de Josep Benet i vaig anar fent-me la idea que perdíem una gran figura. Durant els seus gairebé 88 anys de vida ha fet molta feina: com a historiador, polític, editor, advocat, activista social i cultural... A més, va lluitar a la Guerra Civil amb la 'Quinta del Biberó'.
A la nit ho vaig acabar de rematar amb l'entrevista pòstuma que li feia Mònica Terribas a TV3. Aquest home ha estat molt gran. Va estirar les orelles als historiadors catalans perquè treballen poc i els polítics perquè no en saben d'història de Catalunya. I que la història ens arriba plena de tergiversacions que donem com a bones. Crec que té força raó. Va atacar sense miraments la figura de Josep Tarradellas i el seu paper en la II República, la Guerra Civil i el seu retorn com a president de la Generalitat restaurada. Amb Companys va ser més benèvol, per la seva evolució vital. M'agafen ganes de continuar descobrint més coses sobre Josep Benet. Descansi en pau.
2 comentaris:
Només una cosa, jo penso que en aquest cas si que estem davant d'un personatge que ha estat força valorat en vida: també des de les institucions, de les quals ell formà part.
Tinc la sensació de que tots aquests personatges que se'n van no són substituïts com caldria... i qui està al nivell no te el ressò mediàtic ni les capelletes que caldrien per ananr consolidant el seu missatge.
el vaig votar per fer fora al mandrós del Tarradelles, em pensava que seria president de la Generalitat
salut
Publica un comentari a l'entrada