Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dissabte, de març 22, 2008
TV mítica (VI): Lo Cartanyà
Aquestes sobrtaules de Setmana Santa hem pogut tornar a veure per TV3 alguns capítols de Lo Cartanyà, una sèrie estrenada el 2005, de la factoria El Terrat, i que ja han anat reposant l'estiu passat i per aquest Nadal. Vegeu un petit fragment. Lo Cartanyà és d'aquelles sèries en què no hi ha terme mig: o t'agrada i rius de manera desaforada o no no et provoca ni el mínim somriure i tendeixes a odiar-la amb totes les forces. Jo sóc del primer grup. Com quan la van emetre per primer cop em vaig perdre gran part dels capítols ara m'ho passo molt bé quan en veig un de repetit.
La sèrie és una astracanada i els personatges i les trames estan exagerades fins a l'extrem. El dialecte occidental que parlen a les Terres de Ponent i els tòpics de la Terra Ferma també està portat fins a l'última conseqüència però crec que és un bon producte. Qui no li agradin les males paraules i els insults reargolats que s'abstingui de veure Lo Cartanyà. Un bon planter d'actors també eleva el nivell de la serie. No només el protagonista absolut, Xavier Betran, que està inmens, sinó també el Cesc Casanovas, la Mireia Aixalà, el Jordi Martínez, el Lluís Canut i la resta. Sense ser una sèrie de referència, crec que és de les millors que s'han fet darrerament en el gènere de la comèdia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada